fragment 162 - educar els fills per deseducar-los a cops de porra???

Com a mestra, sempre he cregut que la primera de les tasques més complicades i àrdues d'aquest món, és la de ser pares i mares, la segona, la de ser mestres, és a dir, educar infants.
Educar infants comença i acaba en el sí de la família , l'escola seria el complement a la tasca dels pares i mares, mai substitutòria.
No és difícil educar en valors, els fills; passaria primer per tenir clars i interioritzats pròpiament quins són aquests.
Un dels valors més preuats en què cal educar és, sens dubte, el del pacifisme, el de la no violència, per això cal fer ús sempre de mesures correctores com el diàleg i, molt millor encara, encaminar-los cap a l'autoenraonament sobre el propi error comès; fent-los veure la negativitat de l'estat d'ànim d'una persona enfadada perquè s'ha equivocat, perquè ha comès un error, donant-los els recursos necessaris per tal de ser capaços de reconèixer-los i saber i voler expressar-ho sense que la seva dignitat i fermesa trontolli.
Això que sembla tan coherent i, moltes vegades, molt més senzill del que pensam, es complica i ens fuig de les mans, no sé ben bé el perquè, però segur que donaria per fer un debat ben llarg.
Tot això venia perquè he trobat una carta d'un pare-mestre (a vegades s'oblida que els i les mestres també som pares i mares) dirigida a un mosso d'esquadra que va apallissar la seva filla. La nina (15 anys acabats de fer), sembla que s'estava manifestant, molt probablement per exercir un dels drets i dels valors que el pare li va inculcar, protestar en contra de la injustícia social; o ni tan sols per això, sinó perquè passava per allà en el moment en què hi havia una manifestació i es va topar amb el mosso amb ganes i ordres de carregar
Tota la 'bona educació' rebuda a casa, se'n va anar en orris per la 'mala educació' del mosso aquell.
Tothom sap què hagués passat si hagués estat el pare qui hagués agredit sa filla...

fragment 157 - passats per 'aigo'

Imatges que parlen.

Dies de pluja insistent,
dies insistents de pluja.
Aigua sense aturar, aigua arreu.
Fred i aigua i neu i dies infinits.
Dies foscos, nits clares.
Xof, xof, aigua fins als genolls.
Desbordament de torrents, camps negats,
carrers embossats,
edificis esfondrats.

perill!

perill!

dBalears

fragment 154 - inici de mobilitzacions

La polèmica està servida; ja dúiem massa temps pregant, esperant i desitjant un canvi d'actitud de la consellera d'educació del govern de les Illes; ens n'hem cansat.
L'article publicat per la consellera fa unes setmanes, parlant de l'avaluació del professorat, ha estat la gota que fa vessar. No pot ser que una associació de directors i directores de secundària faci i desfaci al seu parer, que no només siguin escoltats, sinó que la consellera els doni raó i passin per sobre de les meses de negociació, que és on democràticament s'han de prendre totes i cada una de les decisions que afecten la tasca diària del professorat.
Fins aquí hem arribat. El passat dia 25 de novembre, reunida la Junta de Personal Docent no Universitari, vàrem acordar l'inici d'un seguit de mobilitzacions, la primera de les quals serà una concentració de tots els membres de la Junta davant la Conselleria, traslladant les observacions, els acords i les reclamacions següents:
• No s’ha donat cap resposta escrita a totes les propostes que la JPDnU ha formulat, de manera reiterada, a la Conselleria.
• No ens ha convocat per a debatre un pla per a la millora de l’ensenyament públic i per estructurar mesures per a l’èxit escolar, la reducció de la taxa d’abandonament escolar (resolució del plenari de la JPDnU de maig de 2007) i per tant reclamam el pla d’intervenció amb les actuacions prioritàries que requereix l’ensenyament públic.
• Constatam un menyspreu als representants elegits democràticament pel professorat i el paper atorgat a la Mesa Sectorial d’Educació per part de la Conselleria que es pretén que sigui únicament de gestió de personal.
• Reclamam l’obertura de negociacions per al desplegament integral dels acords de 28 de juliol de 2006 i 4 de febrer de 2008 dels quals encara resten els següents punts:
- Regulació-revisió del fons social. La regulació del permís parcialment retribuït, altrament anomenat any sabàtic, i l’actualització de la resta de permisos i llicències.
- Negociació per a la dotació de mediadors socials i culturals, i personal d’administració i serveis a tots els CEIPs i centres d’adults.
- Negociació del mapa escolar, del pla d’infraestructures i de la dotació de la figura de l’orientador als CEIPs. Revisió de les ràtios especialment a l’etapa d’educació infantil.
- Desplegament de la llei d’adults.
- Constitució efectiva dels comitès de seguretat i salut laboral

• Reclamam l’obertura de negociacions respecte dels punts següents:
- Reforma del decret d’admissió d’alumnes.
- Estructuració i execució d’una campanya per impulsar l’ensenyament en català.
- Negociació per al manteniment de l’equiparació retributiva amb els funcionaris de la CAIB.
- La incorporació gradual del complement específic de la comunitat autònoma a les pagues extraordinàries de juny i desembre.
- Revisió de les mesures per potenciar i reconèixer l’acció tutorial
- Equiparació del plus d’insularitat amb les Canàries.
- Increment de l’aportació autonòmica per a la gratificació de la jubilació anticipada LOE.
- Avenç en qüestions referides a la conciliació de la vida laboral i familiar i l’aplicació de la llei d’igualtat.
- Negociació de les mesures a implantar per a l’avaluació dels plans de convivència dels centres educatius.
• Demanam la revisió i la millora del procés d’adjudicació de places per al professorat: vacants, mitges jornades, publicitat d’oferta, incorporar els avantatges del procés presencial al procés d’adjudicació telemàtica.
• Abogam pel manteniment i potenciació dels equips d’atenció primerenca i d’orientació.
• L’obertura de negociacions per establir millores a la formació professional, com ara l’ampliació dels programes de qualificació professional inicial.
• Expressam la nostra absoluta disconformitat tant pel procediment, sense informació ni negociació amb les organitzacions representatives del professorat, com pel contingut, que fins ara ha anat exposant la consellera respecte de l’anomenada avaluació del professorat. Consideram que, en la presentació que n’ha fet davant l’opinió pública, transmet un missatge negatiu i injust de la feina del professorat. Aquest missatge és un atac a la dignitat i a la professionalitat dels docents i aporta tensió als centres i dificulta la consecució de mesures consensuades per la comunitat educativa per fer front als vertaders reptes del nostre sistema educatiu.
• Denunciam l’ incompliment de l’acord de govern que preveia arribar al 6% del PIB en aquesta legislatura ja que el pressupost del 2008 i el projecte de pressupost del 2009 no garanteix l’assoliment d’aquest objectiu. Si s’aprova l’esmentat projecte ens trobarem que el 2009 es destinarà una quantitat per sota del 3% del PIB.

Per tot això, davant la manca de resposta i arran de les seves darreres actuacions, els sindicats presents en aquesta JPDnU hem acordat reiterar les nostres peticions en el document que us lliuram, i exigim la immediata obertura d’un procés de negociació. Així mateix us comunicam l’establiment d’un calendari de mobilitzacions, la primera de les quals serà una concentració el proper 16 de desembre a les 12 hores davant l’edifici Capità Salom 29, de Palma, seu de la Conselleria d’Educació.

fragment 143 - 400 euros: multa per pintar un carril bici

De la pàgina web Alerta solidària
L’assemblea de Maulets de Palma ha difós una nota denunciant la imposició de 400 euros de multa al militant independentista que el passat 1 de maig pintà un carril bici.

Reproduïm aquí el breu comunicat de Maulets Mallorca.
Des de l'assemblea de Maulets de Palma volem denunciar la repressió que ha patit un jove per realitzar una acció pacífica en defensa dels carrils bici a la ciutat. El resultat del judici ha estat la imposició d'un mínim de 400€ de multa, però també cal destacar el caràcter polític del mateix i el silenci sobre l'agressió policial contra un altre jove que va tenir lloc la nit dels fets.

La xifra de la multa, a més de ser totalment desproporcionada, no té més objectiu que el d'ofegar econòmicament el jovent independentista de Palma i aturar les seves reivindicacions. Un cop més, Cort aposta per la via repressiva: mentre els problemes dels joves continuen sense solució, la seva policia ens colpeja i coacciona, i els jutges ens imposen elevades multes.

Des de Maulets no podem fer més que reafirmar-nos en la nostra lluita al costat del jovent de Palma i remarcar el fet que la repressió que darrerament es materialitza a Palma en forma de multes, càrregues i abusos policials, no ens aturarà. Anunciem, doncs, el començament d'una campanya en suport al jove encausat i contra la repressió exercida des de Cort.

Voler més carrils bici no és cap delicte!

Joan absolució!

Maulets Mallorca.
mallorca@maulets.org

fragment 133 - ara toca ensenyament (I)

Per si en el món de l'ensenyament públic no en tenim prou amb la decisió de la Conselleria d'Educació del PV (PP), de que l'assignatura 'educació per a la ciutadania' s'imparteixi en anglès, la qual ha donat lloc a les mobilitzacions que s'estan duent a terme al PV, , amb més de 13 mil docents al carrer el passat dia 27, per demanar, entre d'altres, la dimissió del conseller d'educació de la Generalitat Valenciana, el senyor Font de Mora.
Per si no en tenim prou amb la decisió de la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya (PSC), de dur endavant la LEC (Llei d'Educació Catalana), que ja va provocar la manifestació del 14 de febrer passat, amb consens de tots els sindicats i una participació massiva de docents i no docents al carrer, i que ara es preveu que la del pròxim dia 13 de novembre, la segona pel mateix motiu, serà tant o més nombrosa.

Per si no tenim prou motius per sortir al carrer i protestar fort i alt per les deficiències en les polítiques educatives d'aquests governs (PP ò PSOE, no hi ha diferències) del sistema educatiu públic, ara, a les Illes, la Federació d'Associacions de directors i directores de Secundària de les Illes Balears (FADESIB), no tenen altres feines que reunir-se amb la Consellera d'Educació de les Illes, per 'pidolar quotes d'autonomia', per tal de tenir el poder dels centres educatius en les seves mans, talment com si fossin empresaris.
I la demanda la fan per imitació del model finlandès, perquè Finlàndia és un país exemplar en matèria d'educació; el que no diuen però, és que allà s'hi destinen unes inversions (6,1% del PIB) que a l'estat espanyol (4,3% del PIB) no s'assemblen ni de bon tros.

'Els directors d’institut demanen més autonomia i professionalitat'

Les associacions de docents volen que s’implanti a Balears un sistema de professorat semblant al que hi ha a Finlàndia. Galmés ho veu bé i assegura que “contra la crisi, cal apostar per la formació”

PS. Si volen imitacions, que siguin al 100%.

fragment 131 - "reptes de l'esquerra anticapitalista avui a Europa"

Xerrada que tindrà lloc el pròxim dijous dia 30 d'octubre, a can Alcover, en la que intervindrà, entre d'altres, el nostre company de l'STEI-i, Sebastià Serra Joan.

fragment 130 - laïcisme i nazisme

Magnífic article d'en Biel Florit, publicat avui al dBalears arran de les declaracions del cardenal Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal Espanyola.

APOSTASIA, JA!!!

fragment 125 - judici contra dos maulets

Demà dia 16 d'octubre es celebrarà un judici de faltes contra dos membres de Maulets al jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma. El fets que es jutgen es remunten a la nit del passat 1 de maig, el mateix dia que Maulets havia convocat amb èxit una bicicletada per Palma, on es va dur a terme una acció que consistia en la pintada simbòlica d'un carril bici a un dels carrers de la mateixa ciutat.

L'acció no es va poder finalitzar, ja que la policia va fer aparició, identificant a dos militants de Maulets i colpejant a un d'ells. Així mateix, en una pràctica estesa darrerament, van pressionar a un militant perquè els donés el seu número de telèfon mòbil.
Una vegada més contemplem com el sistema repressiu ataca als moviments socials per les seues ideologies i no pas pels seus fets. Alerta Solidària es fa ressò del crit d’aquests independentistes que amb la seua lluita diària volen millorar i criticar la política urbanística de Palma.
No ens es desconegut l’aferrissat odi que les forces policials processen contra el nostre moviment, a l’igual que passa amb les diferents instàncies judicials, encarregades d'intentar criminalitzar amb aquests judicis el nostre treball de denúncia, per constructiu que aquest sigui.

fragment 119 - el 'país de les meravelles', l'herència de Matas

Rock&Press - La Korrupción

En l'anterior legislatura, la de 'super Matas', el febrer de 2004, es va destapar el que seria el primer cas de malversació de diners públics de l'era Matas; abans d'ell ja en teníem un enfilall: brokerval, túnel de Sóller, bon sosec, cas mapau, cas bitel,...
L'anomenat cas Rasputín, en homenatge al club eròtic de Moscou, on un estol de l'executiu de Matas havia fet una 'visita', pagant les entrades de l'erari públic, va omplir pàgines de diaris durant dies i dies.
Posteriorment, ja a l'any 2006, quan el PP encara governava, esclatà el Cas Andratx, l'operació 'Voramar', amb el batlle Hidalgo com a cap de la corruPPció urbanística perpetrada al municipi mallorquí d'Andratx.
A partir de 2007, després de perdre les eleccions, seguirien tota una sèrie d'entramats més: el cas cavallistes, el del Pla Territorial de Mallorca (on també hi ha càrrecs d'UM), el cas Rodrigo de Santos, el Bitel 2, el del CDEIB, el Palma Arena, el Turisme Jove... i a partir d'aquí, encara no hem vist la llum clara al final del túnel, del gran i fosc entramat que ha d'arribar fins al mateix ex president Matas, com a màxim responsable de l'executiu en aquells moments.
Ara s'explica el perquè de la seva accelerada i inesperada fugida cap als EEUU, emparat per un dels seus empresaris; no es devia imaginar mai que podia perdre les eleccions, es pensava tenir-ho tot ben manegat.
La cosa és que des de fa casi dos anys, la premsa d'arreu, en va plena de parlar de les Illes com a paradís de la corrupció i de l'especulació.
El més esperpèntic de tot és el sainet que es munten els actuals dirigents del Partit Popular de les Illes, que ja no saben com sortir-se'n i van fent declaracions del tot increïbles, intentant fer veure que el PP no és un partit corrupte, sinó que són les persones, fent veure que això pot passar a qualsevol partit.

Catalina Soler, ex batllessa de Felanitx, actual portaveu del PP, ara a l'oposició, ha de sortir a donar la cara pels seus (ex?) companys, ella, la que està involucrada en el Cas Cavallistes, i , probablement en algun altre escàndol pendent d'esclatar.
Part de raó sí que en tenen, segur que sí que n'hi ha més de partits corruptes, o , millor dit, partits que fabriquen i promouen la corrupció (UM); però la desmesura amb que actuen els del PP, dubto que estigui tan estesa...o no.
Què en pensen els votants d'aquests partits? Seguiran votant-los? Em temo que sí, ha arribat un temps en que fins i tot els ciutadans del carrer s'estan acostumant a la 'normalitat' de que algú es pugui enriquir quan governa.
Algú posaria la 'mà en el foc', com ha dit avui la fabulosa presidenta Estaràs, per alguns d'aquests ciutadans votants d'aquests partits, que segurament deuen més d'un favor, a aquests polítics?
Provau de posar al google 'casos de corrupció de les Illes Balears', veureu què hi surt. Bé, basta llegir la premsa diària, que en parla com mai.

fragment 118 - oportunitat històrica

Arran de l'acció duta a terme per l'activista Enric Duran, dijous passat dos membres de moviments.net van fer una xerrada i van passar el vídeo de l'entrevista, al bar 'es pinzell'.

Tanmateix les persones que érem allà, ja n'estam de convençudes i assabentades, que el que cal és posar-se en acció i sumar; ara però, calen forces i estratègies 'absorbents' i convincents, com absorbent i convincent és el funcionament del sistema capitalista en el que vivim, sense plantejar-nos, ni seriosament ni profunda, que és nefast i generador de desigualtats.

Vist com està el pati informatiu sobre la crisi econòmica mundial, m'he fet (i me faig) una sèrie de reflexions i dubtes que vull compartir en veu alta:

• El sistema capitalista, funciona, la qual cosa no vol dir que sigui bo; però quan s'arriba a la situació d'excés en la que ens trobam immerses, aleshores s'evidencia que el sistema, l'únic que coneixem en l'època que ens ha tocat viure, pot esbucar-se com un castell de naips.

• L’economia capitalista es desenvolupa amb tant d’èxit que s’està autodestruint. Malgrat trobar-nos completament immersos en ella, el seu funcionament ens és desconegut; però hi creim com a xotets de cordeta.

• Es fa necessari reformar el sistema; com fer-ho? Hi ha col·lectius de persones immerses en moviments socials que s'ho plantegen seriosament, però no en tenen la fórmula necessària per poder sumar als incrèduls, als que la inèrcia en la que estan submergits, no els deixa veure camins alternatius possibles.

• Si el sistema capitalista és piramidal, i sabem com es conforma, podríem trobar la manera de 'xafar-la', la piràmide?

• Els bancs i els grups financers (privats) dels EEUU fan fallida i la Reserva Federal nordamericana corre a salvar-los?

• Com ho podem fer per no haver de sentir que persones com n'Enric Duran són uns idealistes-il·luminats que no toquen de peus a terra?

• O el que és pitjor, i vos promet que m'ha passat a mi directament parlant amb un 'amic' (no ens coneixem massa) , del tema de n'Enric Duran, el tarannà del qual ha estat exactament el mateix que el d'en Cuní que podeu veure en el video aquí; aquest 'amic' d'entrada diu que no s'ho creu i que si fos cert, és un 'lladre', que sí que ho és segons la definició de lladre que podem trobar a enciclopèdies i diccionaris, però no voler veure qui són els vertaders lladres socials, uf...

I n'afegiria un bon munt més, però ara el que voldria és poder parlar del tema, amb qui sigui, i no haver d'escoltar que tanmateix no hi ha solució possible que estigui en les nostres mans, que un grapat de persones que hi creuen no poden capgirar l'estat de la situació; que no hi ha fórmula màgica per fer un daltabaix al sistema, que són una colla d'idealistes utòpics, que les revolucions no són dels nostres temps, que si no t'afecta directament a tu (a cadascun de nosaltres), ja ho arreglarà qui ho ha espatllat...què més ha de passar perquè la gran massa abduïda en el sistema se n'adoni que venen maldades?
M... EL SISTEMA CAPITALISTA ÉS ABSORBENT!!!

COM HE POSAT AL TÍTOL: TENIM UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA PER CANVIAR-LO I EMPRENDRE EL VERITABLE CAMÍ CAP A UN MÓN MILLOR.

fragment 110 - quan el meu dret no és el seu deure

LA NORMATIVA ENS ESCLAFA ELS DRETS.

Segons els documents legislatius vigents, jo tenc el deure de conèixer i utilitzar la llengua espanyola (Constitución), i el dret de conèixer i utilitzar la llengua catalana (article 4.1 de l'Estatut d’Autonomia de les IB).
Lògicament, això comporta que, activitats quotidianes i imprescindibles com poden ser fer la compra, respondre al telèfon a alguna companyia, entitat,… espanyola (Telefònica, assegurances, publicitat …) i poder fer ús del meu dret, queda totalment esclafat pel NO DEURE de conèixer i usar la llengua catalana de la o les persones que m’han d’atendre; tot plegat, situacions caòtiques i conflictives si no tenim esment i pedagogia suficient per anar inculcant aquest dret a les persones monolingües castellanes, que són les més reticents a entendre la problemàtica.
Arribat aquest punt, no me queda més remei que restringir els llocs on fer la compra, si vull poder exercir el meu dret:
El pa, el puc comprar a tres o quatre forns del meu barri; però la cosa s’embruta quan vull comprar altres queviures. Als hipermercats ja casi no hi vaig, més per qüestions de suport cap als petits comerços que per qüestions lingüístiques; les petites botigues de tota la vida van desapareixent a ritmes accelerats; si vaig als petits supermercats que hi ha aprop de ca meva/vostra, la situació pot esdevenir encara més frustrant; per exemple, un d’aquests supermercats es diu HIPER 'FRESC’, així, en català, però a l’hora de demanar algun producte, depèn de la persona i de la secció a les que et dirigeixes.
La normalització de la nostra llengua passa per fer-la socialment cohesionadora, no sempre hem de ser les catalano-parlants les qui hem de cedir. La normalitat de la vida quotidiana se’ns està furtant a cops de ‘no te entiendo’, én castellano, por favor’…
Qui fa les lleis, evidentment ni ho viu ni ho veu ni ho vol fer; la realitat supera qualsevol document per molt legal que sigui. I ‘per afegir en es banyat’, com. deim en bon mallorquí, resulta que la santa mare ‘Constitución’ està blindada i no es vol intentar desblindar-la, fos cas que tothom tengués el deure de conèixer totes les llengües d’aquest estat que s’omple la boca de democràcia, això sí, de baixa qualitat.

fragment 109 - la 'justícia' espanyola

Tres sentències.

La 'justícia' espanyola, molt coneguda per la seva lentitud, deu haver assistit a un curs intensiu per aprendre a accelerar els dictàmens.

El curs ha estat profitós, en tres dies se n'han dictat tres, això sí, tres sentències a tres causes que fan molta nosa: gestores pro-amnistia i dues il·legalitzacions: ANB i EHAK.

Amb la 'llei de partits' a la mà, llei feta a mida per tal de blindar el poder siamès PPSOE, la 'democràcia espanyola' (oximoron) ha trobat l'eina perfecta per anar sentenciant tot el que li fa o pot fer ombra a l'hora de mantenir la premissa de la unitat d'EspaÑa.

Els escons dels partits elegits democràticament pels ciutadans i ciutadanes del País Basc (ANB va obtenir gairebé 100.000 vots a les darreres eleccions municipals a Euskal Herria, en un total de 123 llistes i EHAK, per la seva banda, va obtenir a les darreres eleccions del Parlament basc prop de 150.000 vots i 9 diputats, fet que la va convertir en la quarta força política d'aquesta cambra), no poden ser menyspreats per un estat que es digui democràtic.

fragment 107 - notícies, esdeveniments, articles...: ensenyament, llengua (I)

...d'aquests darrers dies d'inoperància de blog.

1 - STEI-i, STPV-IV i USTEC-STES (IAC), fan públic un manifest per la normalització lingüística del català.

2 - 'El (in) Mundo ataca de nuevo':
La setmana passada, una vegada més, aquest pamflet de la dreta més reaccionària, va escometre contra el professorat d'un centre educatiu per motius lingüístics. Des de l'STEI-i, s'ha redactat un comunicat de suport.

3 - Si estudies què has de fer? Militar al SEPC!!!:

El SEPC inicia el curs escolar 2008-2009 reivindicant canvis i millores en l'actual sistema educatiu.

4 - Inauguració del curs escolar 2008-2009 a Menorca:
Discurs 'en castellà' del president Antich.Aquest home no ens fa el pes! (No hi ha imatge digna de ser penjada)

fragment 105 - mollor, molta mollor

En aquest 'deplorable' estat m'han deixat els antibiòtics de cavall que he hagut de prendre durant deu dies; ni el cos ni el cap no s'aguantaven.

Avui fa quatre dies que he començat un pla de xoc vitamínic casolà i natural amb 'ceregumil ginseng' i la liquadora que no para des de dimarts de fer sucs 'torpedos' amb pomes, pastanagues, meló i tota classe de fruita, així com ensalada i verdesca en general.
Encara tenc molta mollor, però ahir vaig prendre l'últim antibiòtic i em van destapar el dit, per tant avui ja m'he aixecat una mica més contenta.

D'aquí a una setmana faré 'cucaveles' a les totes, i pegaré bots, perquè faig comptes recuperar-me del tot, és el meu propòsit i el compliré, seguríssim.

Ah, i dilluns me reincorporaré a la feina al 100%, que ja en tenc ganes.

fragment 102 - de mudances

Això sol passar quan tens disponibilitat de temps.
Les mudances en aquest cas no són de remenar mobles, sinó de remenar blog.

Les meves vacances s'han allargat per motius forçosos, i, és clar, ara dispòs de temps per fer i desfer, amb les limitacions que el dit em permet; això sí, si enlloc d'escriure amb el teclat ho hagués de fer amb altres estris, no podria; si sabéssiu quantes vegades he signat papers aquests dies amb una lletrota indigna!!!
Res, com que la majoria són 'volants' d'aquells que et demanen quan vas al metge, i ja sabeu quina cal·ligrafia gasten ells, idò això, la meva mala lletra circumstancial no em preocupa massa, hehehe.
A més, no puc fer massa cosa més: ni netejar la casa, ni escurar, ni tocar quasibé res; m'han prohibit tocar l'aigua! Us imaginau els malabars que he de fer a l'hora de fer la neteja personal? He hagut d'inventar un fotimer d'estratègies: la clàssica bossa de plàstic, 'profilàctics'...
I, sobretot, a manejar la mà esquerra; al final aconseguiré esdevenir esquerrana del tot, no només d'ideologia.
El diagnòstic: ferida infectada en grau màxim al dit mitjà de la mà dreta (el cor), el tractament de la qual va consistir en una intervenció quirúrgica per treure tota la 'carn morta', amb el meu conseqüent atac de pànic i ansietat que tot això em provoca des de que tenc coneixement (que no en tenc, i que, per tant, va implicar que em sedassin amb una pastillota d'aquelles que enganxen i que jo som tan poc propensa a usar; bé, els medicaments en general, som més de la homeopatia i, en general, de la medicina natural, tota aquesta química me provoca nàusees).

Ei, aspirinetes i tal en prenc, tampoc som tan excloent, eh!
Abans de la intervenció van passar a veure el meu dit tots i totes quants metges, metgesses, infermers i infermeres hi havia de guàrdia diumenge horabaixa a les urgències de la clínica Rotger; fins a set persones em varen arribar a envoltar, i jo, mig estormeiada, me'n feia creus.
Durant els deu dies de tractament que m'han donat, a banda de les cures cada 48 hores, m'han atapeït de pastillotes (antibiòtics), i dic pastillotes perquè són enormes, xapades per la mitat encara són més grosses que una pastilla de mida normal, o sigui que la meva gola s'està avesant a introduir-les sense notar-les.
La ferida la vaig veure ahir per primera vegada; l'infermera que me va fer la cura d'ahir va aconseguir fer-me veure les estrelles en coloraines; m'havia avisat, això sí, que me faria mal. El seu comentari me va quedar gravat: 'això és com una cremada de tercer grau', perquè us faceu a la idea de quina classe de ferida tenc.
En fi, a partir de no sé quin dia, disposaré d'una part del dit totalment nova; de moment diuen que la cosa va per bé, però que serà llarg.

musiqueta: 'maneras de vivir' (Rosendo i Luz Casal)

fragment 96 - el PP, fàbrica de corruptes o tots els polítics són iguals?

Si l'altre dia el jovent del JEN proposava que les Illes entrassin en el llibre guiness per batre el rècord de ser la regió del món amb un espoli fiscal més alt, avui jo els proposaria que preparin la demanda de l'entrada a l'esmentat llibre perquè arribarem a ser la regió (no sé si del món, però hi farem aprop) amb més càrrecs del PP imputats per casos de corrupció, malversació, prevaricació, i tots els qualificatius d'aquests tipus que se vos ocorrin, cap de bo.
Això ja sembla un enfilall; algú ja ho va dir; 'només s'ha de començar a estirar el cap de fil de la troca i anar desembolicant'; veurem quan, com i a on acaba tot plegat; jo no confiï massa en que aquesta gentussa es passi anys i panys a la 'garjola'; s'emparen entre ells, tenen la xarxa i les esquenes ben cobertes, són com una 'secta' i, a més, són tants, que no hi cabrien a les presons de tot l'estat espanyol.
I en Matas va saber fer 'escola', n'han après aviadet els seus deixebles. I això fins i tot es deu heretar; el mateix Matas segur que ho va heretar del seus amics Zaplana i cia.
Notícies de referència en circulen tantes i tantes per la xarxa que només posaré algunes de les darreres, d'ahir i d'avui:

'Sis detinguts més per...'


'En llibertat tres dels sis detinguts...'


'Anticorrupció investiga els escàndols del PP'...

fragment 84 - les balances fiscals, els JEN i els guinness

Bona proposta, imaginació i ironia, visca el JEN!

fragment 82 - en el post anterior...

...m'havia deixat dos enllaços, ja els he posat, o sigui, que si vos interessa llegir-los, hi haureu de tornar, hehehe.
Va, els vos pos:
'el manifest i la indignació' d'en llorenç capellà i 'tot rellegint el manifest' d'en melció comes. Au.

fragment 74 - la (no)normalització lingüística de l'Ajuntament

L’Ajuntament de Palma i la (no) normalització lingüística

¿Com és possible que a l’Ajuntament de Palma, en temps del PP es parlàs més en català que a l’actual consistori de progrés?
Us contaré dues de les situacions més recents, una publicada al Diario de Mallorca de fa uns dies i que ja ha estat criticada convenientment pel professor Bibiloni al seu blog
L’altra, la vaig viure i veure en persona ahir horabaixa al plenari del Consell Escolar Municipal, del qual en sóc membre, presidit per la regidora d’educació, sra. M. Isabel González Carrasco, del grup municipal del PSOE.
En el primer plenari, que es va reunir en el mes de novembre de 2007 i on es presentava i constituïa el nou Consell, la regidora va saludar en català i immediatament després es va disculpar per no parlar-lo perquè, segons va dir ella, fa molt poc temps que viu a Mallorca (i ja és regidora!!!, encara no he pogut esbrinar quant de temps fa, però ja ho faré) i que esmenaria el fet. Així que el plenari, es va desenvolupar en castellà.
Ahir, segon plenari i després de gairebé 7 mesos, jo estava a l’expectativa de veure en quina llengua s’expressaria la senyora regidora...començàrem molt bé, no només en la salutació sinó que va fer unes frases de continuïtat en català...però per art de màgia en uns segons va girar cap al castellà i durant tot el plenari s’anà referint a la ‘regidoría de educación’, a las ‘txartxas d’escoletes’, a... llegit tal i com es fa en castellà, mare meva, jo esborronava.
Un dels punts de l’ordre del dia era aprovar un reglament per tal de ‘controlar i posar ordre’ a l’ús social que se’n fa dels centres educatius públics fora de l’horari escolar, oberts als barris i a on es permeten fer activitats organitzades per entitats del barri, per les AMIPA, etc, i que s’estan duent a terme sense cap tipus de mesura, perillant així la responsabilitat tant dels espais com dels materials i recursos que s’usen, en cas de causar algun ‘desperfecte’.
Què voleu que us digui, a mi me va semblar surrealista que ens reuníssim per aprovar un reglament per posar ordre i que el reglament de normalització lingüística de l’Ajuntament que està aprovat des de l’anterior legislatura, no es posi en marxa ni hi hagi voluntat de fer-ho.

fragment 70 - 'la directiva del retorn: la de la vergonya.'

Quan hi ha situació de crisi econòmica 'mundial' motivada pels preus del petroli, no és cap novetat veure com les persones que en surten més perjudicades són les pobres del món.
Una prova més d'això és l'aprovació del text, amb els vots del partit popular, els liberals i la dreta nacionalista de la UE, de l'anomenada 'directiva del retorn', que permet l'expulsió de les persones immigrades indocumentades, passant abans per la 'presó' dels centres d'internament, sense haver comès cap delicte, sols per ser persones pobres que han hagut d'abandonar família i amics per guanyar-se 'les faves'.
Després de la polèmica oberta a ran del text, finalment la UE ha optat per donar més potència a les veus de Sarkozy i Berlusconi, les més xenòfobes, dures i restrictives, facilitant així que estats membres amb normativa més 'permissiva' puguin adaptar-se a la nova directiva i mantenir 'empresonats' entre 6 i 18 mesos les immigrades 'conflictives', permetent que sigui una autoritat administrativa i no un jutge, qui decideixi la seva detenció i el seu internament.
Es ratifica una vegada més que els moviments migratoris són moneda de canvi per als interessos capitalistes i són producte del funcionament del mateix sistema capitalista globalitzat.
No és casual que aquesta Directiva sorgeixi en un moment de crisi capitalista especialment greu i poc temps després d'una altra Directiva que pretén allargar la jornada laboral fins a les 65 hores setmanals.
És evident que és necessària una regulació i una distribució de les migracions; però això no passa per donar solucions de càstig; El fet de no haver nascut en un lloc on la vida se'ns fa, si més no, senzilla i còmoda si la comparam amb les que han hagut de sortir del seu entorn per no passar la fam a què els obliguen les riques que no donarien ni un cigró del seu plat i que, ja és sabut, són una minoria que posseeix la majoria de la riquesa i que no la compartiria amb solucions que la lògica inherent a la condició humana, 'presuposa'.