23 de setembre de 2008

fragment 110 - quan el meu dret no és el seu deure


LA NORMATIVA ENS ESCLAFA ELS DRETS.

Segons els documents legislatius vigents, jo tenc el deure de conèixer i utilitzar la llengua espanyola (Constitución), i el dret de conèixer i utilitzar la llengua catalana (article 4.1 de l'Estatut d’Autonomia de les IB).
Lògicament, això comporta que, activitats quotidianes i imprescindibles com poden ser fer la compra, respondre al telèfon a alguna companyia, entitat,… espanyola (Telefònica, assegurances, publicitat …) i poder fer ús del meu dret, queda totalment esclafat pel NO DEURE de conèixer i usar la llengua catalana de la o les persones que m’han d’atendre; tot plegat, situacions caòtiques i conflictives si no tenim esment i pedagogia suficient per anar inculcant aquest dret a les persones monolingües castellanes, que són les més reticents a entendre la problemàtica.
Arribat aquest punt, no me queda més remei que restringir els llocs on fer la compra, si vull poder exercir el meu dret:
El pa, el puc comprar a tres o quatre forns del meu barri; però la cosa s’embruta quan vull comprar altres queviures. Als hipermercats ja casi no hi vaig, més per qüestions de suport cap als petits comerços que per qüestions lingüístiques; les petites botigues de tota la vida van desapareixent a ritmes accelerats; si vaig als petits supermercats que hi ha aprop de ca meva/vostra, la situació pot esdevenir encara més frustrant; per exemple, un d’aquests supermercats es diu HIPER 'FRESC’, així, en català, però a l’hora de demanar algun producte, depèn de la persona i de la secció a les que et dirigeixes.
La normalització de la nostra llengua passa per fer-la socialment cohesionadora, no sempre hem de ser les catalano-parlants les qui hem de cedir. La normalitat de la vida quotidiana se’ns està furtant a cops de ‘no te entiendo’, én castellano, por favor’…
Qui fa les lleis, evidentment ni ho viu ni ho veu ni ho vol fer; la realitat supera qualsevol document per molt legal que sigui. I ‘per afegir en es banyat’, com. deim en bon mallorquí, resulta que la santa mare ‘Constitución’ està blindada i no es vol intentar desblindar-la, fos cas que tothom tengués el deure de conèixer totes les llengües d’aquest estat que s’omple la boca de democràcia, això sí, de baixa qualitat.