LA NORMATIVA ENS ESCLAFA ELS DRETS.
Segons els documents legislatius vigents, jo tenc el deure de conèixer i utilitzar la llengua espanyola (Constitución), i el dret de conèixer i utilitzar la llengua catalana (article 4.1 de l'Estatut d’Autonomia de les IB).
Lògicament, això comporta que, activitats quotidianes i imprescindibles com poden ser fer la compra, respondre al telèfon a alguna companyia, entitat,… espanyola (Telefònica, assegurances, publicitat …) i poder fer ús del meu dret, queda totalment esclafat pel NO DEURE de conèixer i usar la llengua catalana de la o les persones que m’han d’atendre; tot plegat, situacions caòtiques i conflictives si no tenim esment i pedagogia suficient per anar inculcant aquest dret a les persones monolingües castellanes, que són les més reticents a entendre la problemàtica.
Arribat aquest punt, no me queda més remei que restringir els llocs on fer la compra, si vull poder exercir el meu dret:
El pa, el puc comprar a tres o quatre forns del meu barri; però la cosa s’embruta quan vull comprar altres queviures. Als hipermercats ja casi no hi vaig, més per qüestions de suport cap als petits comerços que per qüestions lingüístiques; les petites botigues de tota la vida van desapareixent a ritmes accelerats; si vaig als petits supermercats que hi ha aprop de ca meva/vostra, la situació pot esdevenir encara més frustrant; per exemple, un d’aquests supermercats es diu HIPER 'FRESC’, així, en català, però a l’hora de demanar algun producte, depèn de la persona i de la secció a les que et dirigeixes.
La normalització de la nostra llengua passa per fer-la socialment cohesionadora, no sempre hem de ser les catalano-parlants les qui hem de cedir. La normalitat de la vida quotidiana se’ns està furtant a cops de ‘no te entiendo’, én castellano, por favor’…
Qui fa les lleis, evidentment ni ho viu ni ho veu ni ho vol fer; la realitat supera qualsevol document per molt legal que sigui. I ‘per afegir en es banyat’, com. deim en bon mallorquí, resulta que la santa mare ‘Constitución’ està blindada i no es vol intentar desblindar-la, fos cas que tothom tengués el deure de conèixer totes les llengües d’aquest estat que s’omple la boca de democràcia, això sí, de baixa qualitat.
Segons els documents legislatius vigents, jo tenc el deure de conèixer i utilitzar la llengua espanyola (Constitución), i el dret de conèixer i utilitzar la llengua catalana (article 4.1 de l'Estatut d’Autonomia de les IB).
Lògicament, això comporta que, activitats quotidianes i imprescindibles com poden ser fer la compra, respondre al telèfon a alguna companyia, entitat,… espanyola (Telefònica, assegurances, publicitat …) i poder fer ús del meu dret, queda totalment esclafat pel NO DEURE de conèixer i usar la llengua catalana de la o les persones que m’han d’atendre; tot plegat, situacions caòtiques i conflictives si no tenim esment i pedagogia suficient per anar inculcant aquest dret a les persones monolingües castellanes, que són les més reticents a entendre la problemàtica.
Arribat aquest punt, no me queda més remei que restringir els llocs on fer la compra, si vull poder exercir el meu dret:
El pa, el puc comprar a tres o quatre forns del meu barri; però la cosa s’embruta quan vull comprar altres queviures. Als hipermercats ja casi no hi vaig, més per qüestions de suport cap als petits comerços que per qüestions lingüístiques; les petites botigues de tota la vida van desapareixent a ritmes accelerats; si vaig als petits supermercats que hi ha aprop de ca meva/vostra, la situació pot esdevenir encara més frustrant; per exemple, un d’aquests supermercats es diu HIPER 'FRESC’, així, en català, però a l’hora de demanar algun producte, depèn de la persona i de la secció a les que et dirigeixes.
La normalització de la nostra llengua passa per fer-la socialment cohesionadora, no sempre hem de ser les catalano-parlants les qui hem de cedir. La normalitat de la vida quotidiana se’ns està furtant a cops de ‘no te entiendo’, én castellano, por favor’…
Qui fa les lleis, evidentment ni ho viu ni ho veu ni ho vol fer; la realitat supera qualsevol document per molt legal que sigui. I ‘per afegir en es banyat’, com. deim en bon mallorquí, resulta que la santa mare ‘Constitución’ està blindada i no es vol intentar desblindar-la, fos cas que tothom tengués el deure de conèixer totes les llengües d’aquest estat que s’omple la boca de democràcia, això sí, de baixa qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada