fragment 149 - comissió de seguiment

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 15.1, estableix que: ‘Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col·lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma. Els poders públics promouran la participació dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics.’

Per donar forma a aquest article, es va publicar, a un BOIB extraordinari, en data 28 de desembre de 2007 (Núm.195 EXT.), el decret 147/2007 pel qual es crea la Comissió de seguiment del Pacte per la competitivitat, l'ocupació i la cohesió social, els integrants de la qual són el Govern, a través de les conselleries que l’integren, i els agents socials més representatius de la societat balear, o sigui, els sindicats (CCOO i UGT) i els empresaris del govern, ara anomenats agents socials, utilitzant el llenguatge neoliberal.

Tot això, que pot sonar d'esquerres i progressista, ho podem enllaçar amb l'ordre del conseller de presidència publicada al BOIB núm.166 del passat 27 de novembre de 2008 (fa exactament quatre dies), que fa públiques les indemnitzacions que han de percebre els membres de la Comissió de Seguiment del Pacte per la competitivitat, l'ocupació i la cohesió social, en concepte d'assistència a les sessions que es convoquin, així com de les despeses per desplaçament, allotjament i manutenció que es puguin produir.

Anem a pams:

1- El número de membres de l'esmentada Comissió és de 18 i les 'indemnitzacions' que han de percebre són de 300€ per assistència a cada sessió, als que s'han d'afegir la resta de despeses; o sigui, un mínim de 5400€ per sessió.

2- Segons la definició del DIEC, indemnitzar vol dir:
v. tr. [LC] [ECT] [DR] Rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa.

3- Una de les principals motivacions de la comissió és fer front a l'actual crisi econòmica, com així es va titular l'article publicat al dBalears el 26 de juliol passat: 'Tots junts contra la crisi'

Les conclusions són senzilles:
Cal ser indemnitzats per assistir a les sessions de la comissió?, no es pot dir directament 'retribuir'?
Realment als membres de la comissió se'ls ha de rescabalar per 'danys' (quins?)?
Cal ser indemnitzats per fer front a la crisi?
S'ha de fer front a la crisi creant comissions indemnitzables?
S'ha plantejat la comissió què es podria fer per contribuir a pal·liar la crisi amb un mínim de 5400€?

Desconec el calendari de reunions, però en la situació crítica en què ens trobam, no seran poques.
Sort tenim de no saber a quina hora es reuneix la comissió, que sinó, ens imaginaríem els àpats extres i de 'senyoriu', apart de les indemnitzacions, és clar.

fragment 118 - oportunitat històrica

Arran de l'acció duta a terme per l'activista Enric Duran, dijous passat dos membres de moviments.net van fer una xerrada i van passar el vídeo de l'entrevista, al bar 'es pinzell'.

Tanmateix les persones que érem allà, ja n'estam de convençudes i assabentades, que el que cal és posar-se en acció i sumar; ara però, calen forces i estratègies 'absorbents' i convincents, com absorbent i convincent és el funcionament del sistema capitalista en el que vivim, sense plantejar-nos, ni seriosament ni profunda, que és nefast i generador de desigualtats.

Vist com està el pati informatiu sobre la crisi econòmica mundial, m'he fet (i me faig) una sèrie de reflexions i dubtes que vull compartir en veu alta:

• El sistema capitalista, funciona, la qual cosa no vol dir que sigui bo; però quan s'arriba a la situació d'excés en la que ens trobam immerses, aleshores s'evidencia que el sistema, l'únic que coneixem en l'època que ens ha tocat viure, pot esbucar-se com un castell de naips.

• L’economia capitalista es desenvolupa amb tant d’èxit que s’està autodestruint. Malgrat trobar-nos completament immersos en ella, el seu funcionament ens és desconegut; però hi creim com a xotets de cordeta.

• Es fa necessari reformar el sistema; com fer-ho? Hi ha col·lectius de persones immerses en moviments socials que s'ho plantegen seriosament, però no en tenen la fórmula necessària per poder sumar als incrèduls, als que la inèrcia en la que estan submergits, no els deixa veure camins alternatius possibles.

• Si el sistema capitalista és piramidal, i sabem com es conforma, podríem trobar la manera de 'xafar-la', la piràmide?

• Els bancs i els grups financers (privats) dels EEUU fan fallida i la Reserva Federal nordamericana corre a salvar-los?

• Com ho podem fer per no haver de sentir que persones com n'Enric Duran són uns idealistes-il·luminats que no toquen de peus a terra?

• O el que és pitjor, i vos promet que m'ha passat a mi directament parlant amb un 'amic' (no ens coneixem massa) , del tema de n'Enric Duran, el tarannà del qual ha estat exactament el mateix que el d'en Cuní que podeu veure en el video aquí; aquest 'amic' d'entrada diu que no s'ho creu i que si fos cert, és un 'lladre', que sí que ho és segons la definició de lladre que podem trobar a enciclopèdies i diccionaris, però no voler veure qui són els vertaders lladres socials, uf...

I n'afegiria un bon munt més, però ara el que voldria és poder parlar del tema, amb qui sigui, i no haver d'escoltar que tanmateix no hi ha solució possible que estigui en les nostres mans, que un grapat de persones que hi creuen no poden capgirar l'estat de la situació; que no hi ha fórmula màgica per fer un daltabaix al sistema, que són una colla d'idealistes utòpics, que les revolucions no són dels nostres temps, que si no t'afecta directament a tu (a cadascun de nosaltres), ja ho arreglarà qui ho ha espatllat...què més ha de passar perquè la gran massa abduïda en el sistema se n'adoni que venen maldades?
M... EL SISTEMA CAPITALISTA ÉS ABSORBENT!!!

COM HE POSAT AL TÍTOL: TENIM UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA PER CANVIAR-LO I EMPRENDRE EL VERITABLE CAMÍ CAP A UN MÓN MILLOR.