fragment 199 - ja hi tornam a ser!!! 'La unidad d'EspaÑa i la Lengua'

Torna la demagògia.

Una altra vegada els sindicats majoritaris de la sanitat pública ( SATSE, SIMEBAL ), es mobilitzaran per la llengua, per la 'imposició del català' segons veuen ells de forma esbiaixada. El PP s'hi ha sumat, és clar.
Aquests sindicats, propers, per no dir adosats a UPyD, sí, aquest acrònim que sembla el nom d'una substància psicotròpica, al PP i a tota la fatxenderia coneguda i per conèixer, han convocat una manifestació el pròxim dia 1 d'abril.
De ben segur que aquesta data us sona, no? Exacte, 1 d'abril de 1939, coincidència o enyorança?
Pròximament correrà per la xarxa un PPS que ha elaborat en P.B. per a l'ocasió. Boníssim!

fragment 172 - El uso de la bandera española i el senyor Socías

En data 8 de gener de 2009, sortia de la Delegació de Govern de les Illes Balears el següent document, dirigit a tots els Ajuntaments, entenc que de totes les Illes.
El copio textualment, perquè, de moment, no l'he pogut escanejar, però ja arribarà.

ENCAPÇALAMENT:
MINISTERIO DE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS
DELEGACIÓN DEL GOBIERNO EN ILLES BALEARS

DELEGACIÓ DEL GOVERN A LES ILLES BALEARS
SECRETARIA GENERAL

N/REF: SG/AATT
FECHA: 8 DE ENERO DE 2009
ASUNTO: Ley 39/1981, por la que se regula el usode la bandera de España y el de otras banderas y enseñas.

DESTINATARIO: Sr Alcalde del Ayuntamiento de ...

Siendo mi obligación como Delegado del Gobierno el velar por el correcto cumplimiento de las disposiciones legales, y atendiendo siempre los principios de cooperación y colaboración que deben regir las relaciones entre las distintas instituciones públicas, considero procedente informarle de cuales van a ser las actuaciones que esta Delegación del Gobierno va llevar a cabo en relación con la aplicación de la normativa por la que se regula el uso de las banderas oficiales.

De conformidad con lo dispuesto en el apartado primero del artículo tercero de la Ley 39/1981, de 28 de octubre, por la que se regula el uso de la bandera de España y el de otras banderas y enseñas, la bandera de España debe ondear en el exterior y ocupar lugar preferente en el interior de todos los edificios y establecimientos de la Administración central, institucional, autonómica, provincial o insular y municipal del Estado.

La doctrina establecida por el Tribunal Supremo precisa la exigencia legal de que la bandera de España ondee todos los días y en los lugares que se determinan.

Dado el uso observado en algunas Corporaciones locales de esta Comunidad Autónoma, es preciso subrayar, como reitera el Tribunal Supremo, que 'la bandera debe ondear diariamente con carácter de permanencia, no de coyuntura, no de excepcionalidad, sino de generalidad y en todo momento' (SSTS 2-7-07 y 25-11-08).

Asimismo, afirma el citado Tribunal, 'la claridad de la Ley 39/1981, no admite interpretaciones que excusen el cumplimiento del deber de hacer ondear diariamente la bandera de España en el exterior y en lugar preferente del interior'.

La precisión y la claridad de la interpretación que el Tribunal Supremo elabora sobre la efectiva aplicación de la Ley, implica que esta Delegación del Gobierno, en cumpliendo de su obligación legal de corregir en el acto las infracciones de esta Ley debe intervenir en el restablecimientode la legalidad que, en su caso, haya sido conculcada.

Por tal motivo en el caso de producirse tal conculcación esta Delegación del Gobierno procederá a practicar y notificar el correspondiente Requerimiento de cumplimiento del deber de hacer ondear la bandera de España del modo legalemnte establecido, a aquellos Ayuntamientos donde no se aplique la Ley.

Al mismo tiempo se advertirá a la Administración local requerida que en caso de incumplimiento expreso o tácito se instará a la Abogacía del Estado para que interponga el correspondiente recurso por desestimación de requerimiento, ante el órgano judicial competente.

Asimismo le quiero informar que la Delegación del Gobierno se ofrece a colaborar con los Ayuntamientos que lo soliciten a los efectos de aclarar cualquier duda que pueda surgir respecto al correcto cumplimiento de la normativa aplicable.

EL DELEGADO DEL GOBIERNO

Ramón Socias Puig

Anem a pams.
Com a súbdit remunerat del 'Gobierno de España', ja li està bé això d'haver de complir amb el seus deures i obligacions, perquè el que queda palès és que ha rebut ordres de Madrid, que és allà on es cou tot, mal que ens pesi.
Però, a l'altra cara de la moneda, cal recordar-li al 'Señor Delegado del Gobierno en Illes Balears' que la Llei de Normalització lingüística (LLEI 3/1986), empara les persones que vivim en aquesta part del país (PPCC, evidentment), per la qual tenim dret a ser atesos i que se'ns dirigeixi en la nostra llengua, la catalana, per part de l'Administració; per tant, si ell, el señor Socías, no té aquest deure perquè s'empara en la normativa blindada de l'Estat espanyol, el que hauria d'haver fet, per respecte a les persones d'aquesta terra, és, com a mínim, redactar aquest escrit infame, en les dues llengües oficials.
Una vegada més queda demostrat el surrealisme en el que vivim immersos pel sotmetiment a què ens volen tenir fermats des del Gobierno del Estado.
No vull entrar ara a comentar el contingut-excusa de la Bandera Española.
Me fa pensar que si fan això, és perquè deuen anar preocupats pel clima de 'desobediència' de cada vegada més 'calent', envers els símbols espanyols.
Mentrestant, anem sumant i no defallim, aquesta dependència no ens és gens ni mica saludable.

PS. Com a primera mesura, l'esmentat document s'ha fet arribar a l'Oficina de Drets Lingüístics.

fragment 153 - 6 de desembre, res a celebrar

6 de desembre de 2008, 30 anys de patir la fal·làcia coneguda com a Constitució; 'espanyola', això sí.

La carta magna, amagada sota una falsa imatge democràtica, no és sinó la continuïtat dels aspectes fonamentals de l'antic règim, pensem sinó en el model d'estat. Les actuals autonomies són equivalents a les antigues 'regiones d'España', una mica maquillades per petites dosis de decisió, competències, si tant volem, però ben lligades i amb poca o nul·la capacitat per decidir.

Transició, volgueren anomenar el traspàs del règim a això que s'hi assembla com dos bessons.
Concedir la legitimitat al cap d'estat imposat pel dictador, sense donar opció a decidir si volíem aquesta família abocada a l'atur, però amb subvencions i ajudes familiars, dels diners de tothom, que fan feredat.
Blindada i intocable, així és tota la legislació que se'n deriva. Els estatuts ben lligadets, que si te passes en una coma, ja són anticonstitucionals i, per tant, il·legítims i il·legalitzables.

És així mateix, l'arma més destructora, alhora que indestructible, per negar els drets que tenim com a poble.
Per tot això i molt més, el 6 de desembre, als PPCC, no tenim RES A CELEBRAR.

fragment 143 - 400 euros: multa per pintar un carril bici

De la pàgina web Alerta solidària
L’assemblea de Maulets de Palma ha difós una nota denunciant la imposició de 400 euros de multa al militant independentista que el passat 1 de maig pintà un carril bici.

Reproduïm aquí el breu comunicat de Maulets Mallorca.
Des de l'assemblea de Maulets de Palma volem denunciar la repressió que ha patit un jove per realitzar una acció pacífica en defensa dels carrils bici a la ciutat. El resultat del judici ha estat la imposició d'un mínim de 400€ de multa, però també cal destacar el caràcter polític del mateix i el silenci sobre l'agressió policial contra un altre jove que va tenir lloc la nit dels fets.

La xifra de la multa, a més de ser totalment desproporcionada, no té més objectiu que el d'ofegar econòmicament el jovent independentista de Palma i aturar les seves reivindicacions. Un cop més, Cort aposta per la via repressiva: mentre els problemes dels joves continuen sense solució, la seva policia ens colpeja i coacciona, i els jutges ens imposen elevades multes.

Des de Maulets no podem fer més que reafirmar-nos en la nostra lluita al costat del jovent de Palma i remarcar el fet que la repressió que darrerament es materialitza a Palma en forma de multes, càrregues i abusos policials, no ens aturarà. Anunciem, doncs, el començament d'una campanya en suport al jove encausat i contra la repressió exercida des de Cort.

Voler més carrils bici no és cap delicte!

Joan absolució!

Maulets Mallorca.
mallorca@maulets.org

fragment 133 - ara toca ensenyament (I)

Per si en el món de l'ensenyament públic no en tenim prou amb la decisió de la Conselleria d'Educació del PV (PP), de que l'assignatura 'educació per a la ciutadania' s'imparteixi en anglès, la qual ha donat lloc a les mobilitzacions que s'estan duent a terme al PV, , amb més de 13 mil docents al carrer el passat dia 27, per demanar, entre d'altres, la dimissió del conseller d'educació de la Generalitat Valenciana, el senyor Font de Mora.
Per si no en tenim prou amb la decisió de la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya (PSC), de dur endavant la LEC (Llei d'Educació Catalana), que ja va provocar la manifestació del 14 de febrer passat, amb consens de tots els sindicats i una participació massiva de docents i no docents al carrer, i que ara es preveu que la del pròxim dia 13 de novembre, la segona pel mateix motiu, serà tant o més nombrosa.

Per si no tenim prou motius per sortir al carrer i protestar fort i alt per les deficiències en les polítiques educatives d'aquests governs (PP ò PSOE, no hi ha diferències) del sistema educatiu públic, ara, a les Illes, la Federació d'Associacions de directors i directores de Secundària de les Illes Balears (FADESIB), no tenen altres feines que reunir-se amb la Consellera d'Educació de les Illes, per 'pidolar quotes d'autonomia', per tal de tenir el poder dels centres educatius en les seves mans, talment com si fossin empresaris.
I la demanda la fan per imitació del model finlandès, perquè Finlàndia és un país exemplar en matèria d'educació; el que no diuen però, és que allà s'hi destinen unes inversions (6,1% del PIB) que a l'estat espanyol (4,3% del PIB) no s'assemblen ni de bon tros.

'Els directors d’institut demanen més autonomia i professionalitat'

Les associacions de docents volen que s’implanti a Balears un sistema de professorat semblant al que hi ha a Finlàndia. Galmés ho veu bé i assegura que “contra la crisi, cal apostar per la formació”

PS. Si volen imitacions, que siguin al 100%.

fragment 120 - campanya contra la directiva de les 65 hores

Comunicat conjunt de la CGT-lles Balears i la Intersindical STEI-i per denunciar la directiva europea de les 65 hores, iniciant així una campanya conjunta entre els dos sindicats, sota el lema:

PER UNA EUROPA DELS TREBALLADORS I DELS POBLES, ATUREM LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES

fragment 110 - quan el meu dret no és el seu deure

LA NORMATIVA ENS ESCLAFA ELS DRETS.

Segons els documents legislatius vigents, jo tenc el deure de conèixer i utilitzar la llengua espanyola (Constitución), i el dret de conèixer i utilitzar la llengua catalana (article 4.1 de l'Estatut d’Autonomia de les IB).
Lògicament, això comporta que, activitats quotidianes i imprescindibles com poden ser fer la compra, respondre al telèfon a alguna companyia, entitat,… espanyola (Telefònica, assegurances, publicitat …) i poder fer ús del meu dret, queda totalment esclafat pel NO DEURE de conèixer i usar la llengua catalana de la o les persones que m’han d’atendre; tot plegat, situacions caòtiques i conflictives si no tenim esment i pedagogia suficient per anar inculcant aquest dret a les persones monolingües castellanes, que són les més reticents a entendre la problemàtica.
Arribat aquest punt, no me queda més remei que restringir els llocs on fer la compra, si vull poder exercir el meu dret:
El pa, el puc comprar a tres o quatre forns del meu barri; però la cosa s’embruta quan vull comprar altres queviures. Als hipermercats ja casi no hi vaig, més per qüestions de suport cap als petits comerços que per qüestions lingüístiques; les petites botigues de tota la vida van desapareixent a ritmes accelerats; si vaig als petits supermercats que hi ha aprop de ca meva/vostra, la situació pot esdevenir encara més frustrant; per exemple, un d’aquests supermercats es diu HIPER 'FRESC’, així, en català, però a l’hora de demanar algun producte, depèn de la persona i de la secció a les que et dirigeixes.
La normalització de la nostra llengua passa per fer-la socialment cohesionadora, no sempre hem de ser les catalano-parlants les qui hem de cedir. La normalitat de la vida quotidiana se’ns està furtant a cops de ‘no te entiendo’, én castellano, por favor’…
Qui fa les lleis, evidentment ni ho viu ni ho veu ni ho vol fer; la realitat supera qualsevol document per molt legal que sigui. I ‘per afegir en es banyat’, com. deim en bon mallorquí, resulta que la santa mare ‘Constitución’ està blindada i no es vol intentar desblindar-la, fos cas que tothom tengués el deure de conèixer totes les llengües d’aquest estat que s’omple la boca de democràcia, això sí, de baixa qualitat.

fragment 109 - la 'justícia' espanyola

Tres sentències.

La 'justícia' espanyola, molt coneguda per la seva lentitud, deu haver assistit a un curs intensiu per aprendre a accelerar els dictàmens.

El curs ha estat profitós, en tres dies se n'han dictat tres, això sí, tres sentències a tres causes que fan molta nosa: gestores pro-amnistia i dues il·legalitzacions: ANB i EHAK.

Amb la 'llei de partits' a la mà, llei feta a mida per tal de blindar el poder siamès PPSOE, la 'democràcia espanyola' (oximoron) ha trobat l'eina perfecta per anar sentenciant tot el que li fa o pot fer ombra a l'hora de mantenir la premissa de la unitat d'EspaÑa.

Els escons dels partits elegits democràticament pels ciutadans i ciutadanes del País Basc (ANB va obtenir gairebé 100.000 vots a les darreres eleccions municipals a Euskal Herria, en un total de 123 llistes i EHAK, per la seva banda, va obtenir a les darreres eleccions del Parlament basc prop de 150.000 vots i 9 diputats, fet que la va convertir en la quarta força política d'aquesta cambra), no poden ser menyspreats per un estat que es digui democràtic.