26 de desembre de 2008

fragment 162 - educar els fills per deseducar-los a cops de porra???



Com a mestra, sempre he cregut que la primera de les tasques més complicades i àrdues d'aquest món, és la de ser pares i mares, la segona, la de ser mestres, és a dir, educar infants.
Educar infants comença i acaba en el sí de la família , l'escola seria el complement a la tasca dels pares i mares, mai substitutòria.
No és difícil educar en valors, els fills; passaria primer per tenir clars i interioritzats pròpiament quins són aquests.
Un dels valors més preuats en què cal educar és, sens dubte, el del pacifisme, el de la no violència, per això cal fer ús sempre de mesures correctores com el diàleg i, molt millor encara, encaminar-los cap a l'autoenraonament sobre el propi error comès; fent-los veure la negativitat de l'estat d'ànim d'una persona enfadada perquè s'ha equivocat, perquè ha comès un error, donant-los els recursos necessaris per tal de ser capaços de reconèixer-los i saber i voler expressar-ho sense que la seva dignitat i fermesa trontolli.
Això que sembla tan coherent i, moltes vegades, molt més senzill del que pensam, es complica i ens fuig de les mans, no sé ben bé el perquè, però segur que donaria per fer un debat ben llarg.
Tot això venia perquè he trobat una carta d'un pare-mestre (a vegades s'oblida que els i les mestres també som pares i mares) dirigida a un mosso d'esquadra que va apallissar la seva filla. La nina (15 anys acabats de fer), sembla que s'estava manifestant, molt probablement per exercir un dels drets i dels valors que el pare li va inculcar, protestar en contra de la injustícia social; o ni tan sols per això, sinó perquè passava per allà en el moment en què hi havia una manifestació i es va topar amb el mosso amb ganes i ordres de carregar
Tota la 'bona educació' rebuda a casa, se'n va anar en orris per la 'mala educació' del mosso aquell.
Tothom sap què hagués passat si hagués estat el pare qui hagués agredit sa filla...