fragment 136 - alguna cosa es cou a les Illes

Des de fa un temps, estan passant coses a Mallorca per aturar-s'hi a pensar.

Dissabte passat va tenir lloc un sopar-xerrada amb dos membres de les CUP, un de Mataró i l'altre de Sabadell, que varen ser convidats per tal de donar a conèixer aquest projecte a Mallorca.
La xerrada anava enfocada estrictament a informar de com sorgiren les CUP al Principat i de la tasca que estan duent a terme en els municipis, tant en els que tenen representació com a la resta.
La idea és intentar posar en marxa un projecte semblant aquí, a Mallorca i a les Illes en general.
El camí no és planer, però s'ha de començar a dibuixar aquest espai de l'esquerra independentista, aprofitant que hi ha inquietuds entre alguns col·lectius i persones que hi treballen com a formiguetes, per materialitzar aquest projecte, encara en estat molt embrionari.
Enllaçant amb aquesta introducció, el que vull ara es exposar altres accions que cal esmentar.
Per una banda, un dels membres de les CUP que va participar en el sopar-xerrada de dissabte, concretament el de Mataró, en Joan, fa dos dies va ser agredit pels mossos d'esquadra...ell mateix ho explica aquí.

Podem seguir amb el que va passar despús-ahir aquí, a Palma, amb les agressions dutes a terme per la policia espanyola contra quinze joves de l'esquerra independentista per voler manifestar-se com a mostra de suport als encausats per la crema de fotos del monarca espanyol; molt significatiu que en qüestió d'hores de diferència, els encausats eren absolts i els joves de Palma que els donaven suport, eren agredits per la policia espanyola.

Més coses...
Ahir, a la xerrada 'reptes de l'esquerra anticapitalista avui a Europa', ens vam aplegar un bon grapat de persones, la majoria conegudes, al voltant dels ponents, i varem gaudir tant i tant del debat, que al final va parlar més el públic que no els convidats.

Es va gestar alguna cosa important: cal fer-nos autocrítica i pensar i repensar perquè a les Illes, concretament a Mallorca en aquest cas, no varem sortir al carrer el proppassat dia 7 d'octubre, quan estaven convocades arreu del país, concentracions de rebuig a la directiva europea de les 65 hores; perquè sindicats com l'STEI-i i la CGT no fan més accions conjuntes, sent com són dues organitzacions sindicals amb més d'un 80% de coincidències en els seus eixos bàsics (en aquest sentit val a dir que es va fer un comunicat conjunt);...
D'aquest intercanvi de raonaments va sorgir la convocatòria d'una trobada-debat que es farà al bar 'es pinzell' el proper dimarts dia 4 de novembre per tal de bastir tota una sèrie d'accions des de l'esquerra transformadora, amb la idea clara de preparar la o les accions per al proper dia 15 de novembre en que tindrà lloc la cimera mundial sobre la crisi financera que se celebrarà a Washington.

Hi ha il·lusió, ganes d'iniciar, de sumar i no parar, de no descartar res ni ningú disposat a reactivar-se.
En el moment de crisi en què ens trobam, els governs europeus no fan més que imitar les formes de l'americà amb la pretensió de reanimar aquest model capitalista malaltís i fracassat, amb tot un seguit de mesures i despropòsits per no haver de reconèixer l'abús a que han sotmès les seves polítiques de creixement desmesurat, de major enriquiment dels rics de sempre.

Títol: Independència i llibertat

Grup: Oprimits
Disc: Comissió de Festa
Any: 2002

Hi ha gent que no es cansa intentant globalitzar
una terra oblidada, enfonsada dins la mar.
Una corona passada, un futur per millorar
una vida nova, una història per inventar.
Ses arrels avui ploren, perquè ja no és com abans
es respecte pels altres, sa nostra cultura ha d’aguantar
una envestida com ara, si junts estem no ens tomarà
recordant ses quatre barres, que un temps van arribar.
Diuen que sempre som els mateixos:
que tremolin!
en queden molts per arribar!(2)
No demanem sa lluna!
Independència i llibertat!!(2)
Hi ha gent que es demana fins quan podrà aguantar
és sa veu d’una dona que proclama igualtat.
Una casa venuda a qui més oferirà
i un país que reclama Independència i Llibertat!!!!!!
Il·lusions enterrades, una empresa treball temporal
dictadors que ens recorden, que ses ferides no han tancat.
Una guerra causada per fanàtics militars.
Una vida nova, una història per remuntar.
Diuen que sempre som els mateixos:
que tremolin!
en queden molts per arribar!(2)
No demanem sa lluna!
Independència i llibertat!!(4)

Països Catalans!

fragment 135 - benaventurances

Fragments del 'llibre de benaventurances' de Miquel Àngel Riera.

“15”:

Però a vegades dic: la benaurança
és d’aquell que no sent: no creu, no estima,
creix com un arbre que, lliurat de sempre
a ser just ell mateix,
meticulosament ignora
el concepte de bosc.
Res no té i n’és feliç: res no pot perdre.
No es sent tot sol, ell s’ho és tot, i sura.
A vegades ho pens i ho dic:
I ho diu i ho pensa
el mateix mecanisme en forma d’home
que altres voltes et diu:
–“Si no hi ets jo no hi som, torn quan tu tornes.”
Jo em palp el mateix cos: el so és un altre.
Com més visc manco en sé, això me passa.

_____________________________________________________________________________________


“18”:

Benaventurats aquells als qui trastorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L’entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és en el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d’on són: tot ho contemplen
amb l’esguard fendidor, oloren, freguen,
s’embruten tot arreu, tot ho embruten.

fragment 134 - ara toca ensenyament (II)

Des d'STES-INTERSINDICAL, se'ns ha fet arribar aquest comunicat per donar llum a la campanya europea de mobilitzacions per l'escola pública.

SETMANA EUROPEA DE MOBILITZACIONS:
17 A 21 DE NOVEMBRE DE 2008
PER LA DEFENSA I MILLORA DE L'ESCOLA PÚBLICA

En l'Ensenyament Públic ja estan veient-se amb claredat els efectes de l'aplicació de la LOE, constatem que, desgraciadament, portàvem raó quan durant la tramitació d'aquesta llei orgànica d'educació denunciàvem el que podria portar-nos la seva aplicació: l'aplicació de mesures neoliberales en l'àmbit educatiu buscant la desregularització i la privatització del mateix. L'escola pública, malgrat tot i gràcies al treball del seu Professorat, funciona, i ho podria fer molt millor si no tingués tantes traves polítiques i administratives i disposés de pressuposts suficients.
Encara que el sistema educatiu espanyol es basa en lleis orgàniques que afecten tot l'Estat, el desenvolupament i aplicació d'aquestes lleis pot ser i és diferent en cada una de les nacionalitats i regions. Però cal tenir molt clar que tota la legislació autonòmica té com a base la legislació estatal i que determinades polítiques s'apliquen per permetre l'esmentada legislació. Hi ha una problemàtica general en tot l'Estat i una problemàtica a cada territori, existint diversos graus de rebuig i mobilització a les diferents zones.
Es prenen mesures polítiques que no solament no potencien l'escola pública, sinó que la deterioren: augment de ràtios, escolarització de la pràctica totalitat de l'alumnat amb problemes, en el sistema públic sense mitjans, ni humans ni materials i creació de guetos dins el sistema educatiu que no potencia l'escola pública, continuació i augment dels concerts ampliant-los al Batxillerat, la FP i al tram 0-3 anys, incloent centres que segreguen per sexe (incomplint en aquest cas la pròpia llei i afavorint un ensenyament ultraconservador).
Es privatitzen o externalitzen serveis de competència pública (menjadors, neteja, reprografia...), desvinculant el personal responsable d'aquests serveis de la vida dels centres.
Continuen existint aules públiques en barracons a molts territoris i no es construeixen els centres públics necessaris, però, al mateix temps, s'augmenta el nombre d'aules concertades en els centres privats i/o es regalen terrenys públics a empreses o entitats privades perquè construeixin centres que neixen ja concertats, o perquè es construeixin centres privats-privats, d'elit.
Es permet als centres concertats que cobrin per reserves de plaça, per activitats que han de ser gratuïtes o que es realitzen al mig de l'horari escolar... tot amb la finalitat de seleccionar l'alumnat, d'allunyar a aquells les famílies dels quals tenen menor poder adquisitiu. I ho fan amb coneixement de les autoritats educatives.
El no haver tret la religió fora de l'escola ha suposat perdre càrrega horària en matèries troncals per donar cabuda a altres assignatures i no suprimir l'adoctrinament religiós, la catequesi. El fet de baremar el temps treballat al personal que dóna aquesta catequesi per a l'accés a la funció pública, no tenint en compte que han estat contractats a dit, per la seva religió i incomplint, per tant, els principis constitucionals, està suposant el seu pas al funcionariat o a la interinitat de forma il·legal i perjudicant a altres persones
L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans ha centrat gran part de la polèmica educativa en els mitjans d'informació, en ser utilitzada pel PP com a arma contra el govern, vetllant-ne altres de major calat; hi ha Conselleries que han optat no només per no posar condicions a aquesta assignatura, sinó per potenciar i permetent a centres l'objecció a la mateixa i arribant a límits tan rocambolescos com que s'imparteixi en anglès. Altres centres concertats, els més possibilistes, han optat per adaptar l'assignatura al seu "ideari", fent de l'horari de la mateixa un augment de l'horari de religió catòlica, desvirtuant l'assignatura i sense que les administracions educatives prenguin mesura alguna.
El voler respondre al fracàs escolar pagant incentius al Professorat segons l'augment en el percentatge d'alumnat aprovat o pagar hores extres per donar classes extres (tornen les antigues 'permanencias'), suposa voler introduir criteris de productivitat en l'ensenyament i posar en tela de judici la professionalitat del Professorat, quan les administracions saben que la part del fracàs escolar imputable a l'ensenyament es resol amb menors ràtios i professorat suficient per atendre l'heterogeneïtat de l'alumnat i la seva diferència.
Els atacs a la gestió democràtica dels centres, amb la introducció d'uns sistemes de selecció de la direcció que la converteix més en gestors d'empreses que en personal al capdavant d'un centre educatiu, en res no ajuda que el Professorat de cada centre es consideri part d'un equip amb uns objectius de treball.
D'altra banda, i en l'àmbit de la negociació de les condicions de treball del Professorat del conjunt de l'Estat, volem recordar que durant la tramitació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) denunciem el retall de drets tant dels treballadors i treballadores, com de la capacitat negociadora dels sindicats que aquesta norma implica. La seva aplicació ens està portant la supressió d'àmbits propis de negociació del Professorat, tant a nivell estatal com en algunes comunitats, tement que aquesta realitat s'estengui si no som capaços de reconquerir el dret a la negociació col·lectiva amb la constitució de la Taula Sectorial d'Educació del Ministeri de les CCAA en les quals no s'ha constituït.
La carrera professional que es volia imposar a l'Estatut del Professorat, paralitzat pel Ministeri d'Educació, marcada per una competitivitat basada en unes avaluacions poc objectives realitzades per l'equip directiu i/o per la Inspecció, s'està implantant en algunes comunitats davant de la previsió que l'esmentat Estatut quedi a res per la falta de pressupost del Ministeri per augmentar la quantitat econòmica dels sexennis.
Les avaluacions que plantegen les administracions permetran establir rànquings, tant del professorat com dels centres, i fomentar la competitivitat entre centres i entre el propi professorat de cada centre, permetent una eina de control i domini a les administracions; qui s'atrevirà a criticar un Director o Inspector o Administració que l'han d'avaluar l'endemà?. La norma suposa un clar atac a la negociació col·lectiva, no permetent tractar temes d'importància laboral i argüint que tot es pot portar des de la Mesa General.
L'aplicació de totes aquestes mesures en diferents moments i graus en les diferents CCAA està fent que no es visualitzi la problemàtica global que pateix l'ensenyament públic en el conjunt de l'Estat, ens porten a cada territori a lluitar per coses puntuals i pretenen que es perdi la perspectiva de l'atac frontal que s'està teixint entorn de l'escola pública i els seus treballadors/es i que de cap manera no s'ha d'obviar.
Però tot això que denunciem no passa només aquí, en la resta d'Europa s'estan produint atacs semblants a l'escola pública i al seu professorat. I tot com a conseqüència de l'aplicació de polítiques neoliberals promogudes per la UE, entre d'altres, que sota la pretensió de millorar l'administració pública el que fa és reduir-la tant en nombre d'empleats/des com en pressupost. Introduir models de gestió privada afavorint l'estructura piramidal i la supeditació al cap immediat, amb models de relacions laborals basats en les adhesions individuals que debiliten el treball col·lectiu i el sindical.
Sindicats i organitzacions defensores d'una escola pública de qualitat portem anys intentant coordinar les lluites en el conjunt d'Europa i com a forma de coordinació hem llançat des del Fòrum Social Europeu (reunit a Malmö el setembre passat) una mobilització europea per una escola pública de qualitat.
La mobilització per UNA ESCOLA PUBLICA DE QUALITAT s'unifica a tota Europa en la setmana del 17 al 21 de novembre, i es continuarà al llarg de tot el curs als diferents països. Aquesta mobilització s'inicia a tota Europa amb una mobilització d'estudiants per l'escola pública el dia 17 de novembre.
Dins de l'Estat espanyol, els STES-i ens mobilitzarem per:

• La millora i potenciació de l'escola pública.
• L'increment del PIB destinat a educació, fins i tot el 7% del PIB.
• La reducció de les ràtios.
• La gestió democràtica dels centres.
• El dret a la negociació col·lectiva del professorat
• La millora de les condicions de treball. Per la clàusula de revisió salarial i la recuperació del poder adquisitiu. La crisi que la paguin els capitalistes.
• I també ho farem contra:
• La introducció de les polítiques neoliberals i models de gestió privada
• L'avaluació de l'acompliment i per l'acreditació del treball|feina realitzat
• La privatització de l'ensenyament: contra l'augment dels concerts a Ed. Infantil, Primaria, Batxillerat i FP.
• La religió com a matèria a impartir en els centres educatius.
• La privatització i externalización dels serveis.

Els STES afegiran a aquestes reivindicacions generals, les específiques del seu territori alhora que concretaran en què consistiran les mobilitzacions.
La Confederació de STES-i fa una crida pública a totes les organitzacions defensores de l'Escola Pública per realitzar de forma unitària aquesta setmana de mobilitzacions per una Escola Pública de Qualitat.

Secretariat de STES-intersindical, octubre de 2008

fragment 133 - ara toca ensenyament (I)

Per si en el món de l'ensenyament públic no en tenim prou amb la decisió de la Conselleria d'Educació del PV (PP), de que l'assignatura 'educació per a la ciutadania' s'imparteixi en anglès, la qual ha donat lloc a les mobilitzacions que s'estan duent a terme al PV, , amb més de 13 mil docents al carrer el passat dia 27, per demanar, entre d'altres, la dimissió del conseller d'educació de la Generalitat Valenciana, el senyor Font de Mora.
Per si no en tenim prou amb la decisió de la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya (PSC), de dur endavant la LEC (Llei d'Educació Catalana), que ja va provocar la manifestació del 14 de febrer passat, amb consens de tots els sindicats i una participació massiva de docents i no docents al carrer, i que ara es preveu que la del pròxim dia 13 de novembre, la segona pel mateix motiu, serà tant o més nombrosa.

Per si no tenim prou motius per sortir al carrer i protestar fort i alt per les deficiències en les polítiques educatives d'aquests governs (PP ò PSOE, no hi ha diferències) del sistema educatiu públic, ara, a les Illes, la Federació d'Associacions de directors i directores de Secundària de les Illes Balears (FADESIB), no tenen altres feines que reunir-se amb la Consellera d'Educació de les Illes, per 'pidolar quotes d'autonomia', per tal de tenir el poder dels centres educatius en les seves mans, talment com si fossin empresaris.
I la demanda la fan per imitació del model finlandès, perquè Finlàndia és un país exemplar en matèria d'educació; el que no diuen però, és que allà s'hi destinen unes inversions (6,1% del PIB) que a l'estat espanyol (4,3% del PIB) no s'assemblen ni de bon tros.

'Els directors d’institut demanen més autonomia i professionalitat'

Les associacions de docents volen que s’implanti a Balears un sistema de professorat semblant al que hi ha a Finlàndia. Galmés ho veu bé i assegura que “contra la crisi, cal apostar per la formació”

PS. Si volen imitacions, que siguin al 100%.

fragment 132 - XXII Seminari Grup Blanquerna 2008

Aquí a dalt teniu el programa de la XXII edició del Seminari Blanquerna, que, sota el títol: "Cercant claus per entendre un món complex. Les relacions internacionals avui", tindrà lloc aquest cap de setmana a Cala Millor (Sant Llorenç).

El Grup Blanquerna és un espai de debat i reflexió, plural i transversal que, des de posicions crítiques i transformadores, treballa al servei de les Illes Balears i els Països Catalans.
Teniu més informació aquí.

Tot i que no podrem assistir a totes les jornades, mirarem de ser-hi tot el que puguem, que el cap de setmana se presenta farcidet.

I aquí a baix, podeu veure la foto de grup de l'edició de l'any passat.

fragment 131 - "reptes de l'esquerra anticapitalista avui a Europa"

Xerrada que tindrà lloc el pròxim dijous dia 30 d'octubre, a can Alcover, en la que intervindrà, entre d'altres, el nostre company de l'STEI-i, Sebastià Serra Joan.

fragment 130 - laïcisme i nazisme

Magnífic article d'en Biel Florit, publicat avui al dBalears arran de les declaracions del cardenal Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal Espanyola.

APOSTASIA, JA!!!

fragment 129 - demà, bunyolada...(revetlla de les verges)

fragment 128 - sobre els premis Mallorca 2008

A banda de felicitar les persones guardonades amb els Premis Mallorca 2008, el que vull ressaltar ara és el discurs de la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, i que transcriuré literalment aquí a baix, perquè me va agradar moltíssim, sobretot el que he destacat en diferents colors, i, en especial, on parla de La Bressola, perquè hi era present la senyora consellera d'educació, sí, la que va impedir donar suport econòmic a través d'un conveni de col·laboració, a La Bressola.

Aquí teniu el text:

Discurs Joana Lluïsa Mascaró
Molt Honorable Presidenta,
Honorables conselleres i consellers,
Autoritats,
Escriptores i escriptors,
Amigues i amics de les lletres i la cultura catalanes.

D’aquí uns moments coneixerem les autores o autors dels textos que els diferents jurats han triat com a mereixedors dels Premis Mallorca de
Creació Literària i del Premi Teatre Principal de Textos Dramàtics.
Vagi per endavant la meva enhorabona, així com l’agraïment als jurats que han duit a terme la sempre difícil tasca d’haver d’escollir.
El premi de teatre, que atorga la Fundació Teatre Principal, creat els anys 80, tot i que al principi es convocà de manera intermitent i amb modificacions fins a l’any 2001, quan es va establir de manera definitiva, té ja una llarga trajectòria.
En canvi, els Premis Mallorca de Creació Literària, són uns guardons novells, creats fa just 4 anys amb el propòsit de reconèixer i premiar el talent dels nostres creadors i contribuir d'aquesta manera a prestigiar la llengua catalana i promoure’n l’ús social.
Guardons literaris novells en les categories de narrativa i poesia, però ja plenament consolidats.

Per això, des del Consell de Mallorca hem volgut continuar apostant pel foment de la producció literària incorporant-hi la modalitat de narrativa juvenil. I els motius són ben senzills: en l'apassionant, difícil i encara massa sovint incompresa tasca de normalització lingüística és fonamental tenir present els joves lectors en llengua catalana; d’aquests lectors en sorgiran els futurs escriptors i escriptores. Però sobretot en sorgiran persones formades, persones preparades per afrontar la realitat social, cultural i lingüística, persones capaces de continuar treballant per fer possible que algun dia la llengua catalana sigui una llengua plenament normalitzada.

Perquè encara ens queda molt de camí per recórrer.
Des de la seva creació, els premis que es lliuren aquesta nit han estat oberts a la participació de tots els escriptors en llengua catalana, independentment del seu lloc de naixement o de residència.

No podia ser d'altra manera. La llengua catalana és el punt de trobada de tots els pobles que configuram els Països Catalans.

L'edifici de la llengua i la literatura catalana és una obra que construïm entre tots, amb les aportacions imprescindibles de les autores i els autors mallorquins, si em permeten de dir-ho.
La bona salut de la llengua catalana i el prestigi de la seva literatura i del seu teatre és responsabilitat de tots, i un deure de les institucions.
No debades, aquest prestigi resultarà necessàriament beneficiós no només per a tota la comunitat lingüística sinó també per a la resta del món.

En aquest sentit, vull recordar que Jaume I, el rei en Jaume, va néixer a Montpeller. I La Bressola va néixer a Perpinyà. I vull reivindicar que tant l'un com l'altre formen part del nostre bagatge col·lectiu, com els versos de Vicent Andrés Estellés o els de Maria Antònia Salvà de qui permeteu-me que us reciti un gran poema:

A la llengua pàtria
Salut, oh llengua rica d'harmonies
que en la maror has sortejat l'escull
del desafecte greu. Beneita sies,
llengua de l'alt En Jaume i Ramon Llull.
Entre els lleials que no et volgueren morta
ni menyspreada m'he volgut comptar;
som de l'estol que mai per mai comporta
la cendra ofegadora dins ta llar.
Princesa de florides primaveres
en castell que no es dóna a l'enderroc!
Mercès, oh llengua pàtria, que em volgueres
al teu servei humil de ventafoc.
Maria Antònia Salvà

Aquest any com bé sabeu commemoram el 50è aniversari de la seva mort amb una seguit d’activitats organitzades pel Departament de Cultura i Patrimoni per recordar i redescobrir la seva obra i la seva persona...
...I hem de dir que avui, 50 anys després de la seva mort, l’obra de M.A. Salvà és plenament vigent i que, tot i que ens dol, hem de reconèixer que la llengua catalana encara ara sorteja l’escull del desafecte greu.

Avui, 800 anys després del naixement de Jaume I, a qui el Consell de Mallorca ret també homenatge, encara n’hi ha que pretenen obviar la realitat i reescriure la història del nostre país, de la nostra llengua i de la nostra cultura.

Però això no ens farà desistir, ni de la nostra voluntat, ni de la nostra obligació. Ans al contrari: ens dóna més coratge per continuar endavant. El mateix coratge que tengueren els responsables del Departament de Cultura ara fa 10 anys, quan encapçalats pel conseller Damià Pons, feren possible l'Espai Mallorca a Barcelona. Un centre que ha contribuït i contribueix a fomentar la normalitat de l’espai cultural comú.

Aquesta és una lliçó que haurien de començar a aprendre els promotors i els signants de 'manifiestos', i tots aquells que pensen com ells: el nostre compromís i el nostre deure és continuar treballant per la normalització lingüística i per la normalitat de l’espai cultural. Estam tan avesats a patir estratagemes de tota casta que massa vegades ja no ens fan ni fred ni calor. Ara bé, això no lleva que comencem a afartar-nos dels atacs constants i de les actituds intransigents contra la nostra llengua i la nostra identitat. Per això feim un advertiment: no ens aturarem perquè ens hi jugam l'existència com a poble i com a país.

I per això també mantenim estesa la mà a totes aquelles persones que arriben a la nostra terra amb l'esperança d'un futur més pròsper i amb la voluntat de ser poble amb nosaltres.

Arribats a aquest punt, deixau-me dir-ho amb paraules de Miquel Àngel Riera:
A cadascun de vosaltres que, tot sovint, voleu ser terra però no poble amb nosaltres, jo us reclam, erecte al centre d'aquest dematí viu del mot vocat, que tireu a la mar d'una vegada aquesta agulla de mirar amb mal ull que duis per on anau com una fitora per enclavar-nos la llengua, el tranc i la paraula. (...) Deixau-nos pastar el nostre pa, després menjau-ne. Ompliu-nos el carrer, però no el poble. Contemplau el país sense sagnar-lo. Deixau-nos ser qui som.
O si ho volen en prosa, permeteu-me manllevar un altre text:
La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.
Aquestes són les paraules d’una escriptora catalana, Najat El Hachmi, una dona jove nascuda a Nador.
Dins d’aquest context, vull també retre un homenatge particular a les nostres escriptores que sovint han hagut de patir excessives dificultats en la transmissió de les seves obres.
A més de convidar-vos a visitar les exposicions que hem dedicat a la vida i l’obra de Maria Antònia Salvà i de Maria Mayol, com a colofó, els llegiré un poema de Marta Pessarrodona dedicat a Maria Antònia Salvà.
LES DONES DE L’ANY 2000
Potser tornarem al llapis,

sense veure de l’altra Roma
les acaballes de nou imperi.
La roda de Duchamp serà quadrada,
i una possessió entre núvols
la casa, a voltes, cobejada.
Haurem desat, curoses, el segle
de la crueltat i la despesa,
els ametllers cruels de rara poesia.
Executives com Manhattan
o mestresses de casa insospitades,
flors d’amor i de gentilesa no marcides.

Ara sí, per acabar, a totes elles i a tots ells, a tots els qui dia a dia contribuïu a alçar aquest edifici de la llengua i la cultura, ...

... als qui sou aquí presents, a totes aquelles persones que han contribuït a la implantació d'aquests guardons i a tots aquells que l'han fet possible, ...
... als equips de la Direcció de Política Lingüística i la Fundació Teatre Principal, per l'organització d'aquest esdeveniment però, sobretot, pel seu treball diari en favor de la llengua i la cultura…
… i molt especialment als guardonats avui vespre, vull donar-vos les gràcies perquè, com diu Salvador Espriu, heu viscut per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa.

Moltes gràcies!


* Ah, enhorabona als guardonats: Miquel de Palol, Gemma Pasqual, Bernat Nadal, Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró.

fragment 127 - MallorcaMón

El Festival MallorcaMón neix amb la idea de l'apropament i la integració dels nouvinguts, partint de la música i la festa, amb actuacions combinades de grups o cantants, l'origen dels quals ha de ser d'un dels països de naixement d'algun dels col·lectius dels nous ciutadans d'aquesta illa, amb la dels músics illencs i/o catalanoparlants.

La 1a edició del MallorcaMón Festival es va celebrar el 20 de juliol de 2005.

El cartell de 2005 va comptar amb les actuacions de 'Els Pets', 'Youssou N'Dour', 'Al-Mayurqa' i en 'Titot'; continuà el 2006 amb les actuacions d'Antònia Font i Khaled.

Després d'una aturada el 2007, el festival torna enguany amb les actuacions del conjunt musical xilè 'Quilapayún' i el grup mallorquí 'Cap·pela', demà, dissabte 18 d'octubre, a les 21h, a l'Auditòrium de Palma.

Escoltau ara aquesta cançó interpretada per ''Quilapayún', que és un poema del francès Paul Eluard, escrit l'any 1942, per protestar i denunciar l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial. No és la versió que més m'agrada però si parlam d'ells, toca posar-la: 'YO TE NOMBRO LIBERTAD'

fragment 126 - Tota la meva vida es lliga a tu

escolta aquest poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

A Mallorca, durant la guerra civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

fragment 125 - judici contra dos maulets

Demà dia 16 d'octubre es celebrarà un judici de faltes contra dos membres de Maulets al jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma. El fets que es jutgen es remunten a la nit del passat 1 de maig, el mateix dia que Maulets havia convocat amb èxit una bicicletada per Palma, on es va dur a terme una acció que consistia en la pintada simbòlica d'un carril bici a un dels carrers de la mateixa ciutat.

L'acció no es va poder finalitzar, ja que la policia va fer aparició, identificant a dos militants de Maulets i colpejant a un d'ells. Així mateix, en una pràctica estesa darrerament, van pressionar a un militant perquè els donés el seu número de telèfon mòbil.
Una vegada més contemplem com el sistema repressiu ataca als moviments socials per les seues ideologies i no pas pels seus fets. Alerta Solidària es fa ressò del crit d’aquests independentistes que amb la seua lluita diària volen millorar i criticar la política urbanística de Palma.
No ens es desconegut l’aferrissat odi que les forces policials processen contra el nostre moviment, a l’igual que passa amb les diferents instàncies judicials, encarregades d'intentar criminalitzar amb aquests judicis el nostre treball de denúncia, per constructiu que aquest sigui.

fragment 124 - hem recuperat el nom...i el seny

PALMA ja és i serà per sempre més, el nom de la ciutat que mai hauria d'haver perdut; de fet, legalment sempre ha estat així.
Ni Madina Mayurqa, ni Mallorca, ni Ciutat de Mallorca o simplement, Ciutat; l'únic nom legal que sempre ha tengut la capital de Mallorca és PALMA (des de l'època dels romans, els fundadors de la ciutat).
Palma de Mallorca era una denominació toponímica il·legal i artificial, promoguda durant l'època franquista per tal de no perdre l'orientació, per la confusió que podia provocar Palma amb La Palma o Las Palmas.
El registre d'entitats locals del Ministeri de les Administracions Públiques, considerat com a única font legítima per als topònims, ha cobrat el seny i finalment ha canviat aquell nom fals pel de Palma.
La modificació de la Llei de capitalitat promoguda pel BLOC X Mallorca, ha permès dur endavant aquesta important reivindicació.
Ara manca fer les adaptacions pertinents, una de les quals rau en el canvi de nom del web de l'ajuntament, iniciat, evidentment, en la llarga legislatura municipal del PP (16 anys!!!) i, ja posats, canviar el .es pel .cat, que sembla que s'està intentant des de la regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística.

Ah, i adaptar el nom de La Rambla dels Ducs de Palma 'de Mallorca'!, per no dir canviar-lo a 'Passeig de La Rambla'; per demanar que no quedi.

fragment 123 - interpretació de la informació

Ahir sortia a la premsa la informació sobre el 19è congrés del PSM-EN, que tindrà lloc els dies 15 i 16 de novembre; dos dels diaris que en parlaven són el 'Diario de Mallorca' i el 'Dbalears'.
Podeu jutjar vosaltres mateixos el que hi diuen un i altre i comprovar com es contradiu la informació, els titulars parlen per sí mateixos.
dBalears:
el PSM suavitza el seu discurs nacionalista
Diario de Mallorca:
el PSM potenciará su vertiente nacionalista en su XIX Congreso

Visitau, si voleu, el web sobre el XIXè congrés i posau-vos en la lectura de les ponències política i d'organització, així podreu tenir criteri propi; jo no entraré a fer comentaris sobre els titulars i contingut de cap dels dos diaris, on s'evidencia que ni un ni l'altre han entès res o casi res per no haver-les llegides i haver interpretat les paraules dites en roda de premsa, d'una manera parcial o, vés a saber, si 'partidista'.

fragment 122 - 'dig out your soul' by Oasis

El grup liderat pels problemàtics germans Gallagher, acaba de treure el seu setè disc, 'dig out your soul'.

Tot i que encara no l'he sentit tot, la crítica diu que promet, després dels seus darrers treballs, poc exitosos.

Tanmateix, el millor disc del grup, ja està fet,'(What's the story), Morning glory?' i, per molt que si escarrassin, no crec que a mi personalment, m'arribin com ho van fer amb la cançó del vídeo que he posat aquí dalt: 'Wonderwall', tot i haver estat un gran èxit comercial.

Segons l'autor, Noel Gallagher, la cançó parla d'un amic imaginari que vendrà i et salvarà de tu mateix ("It's a song about an imaginary friend who's gonna come and save you from yourself").

La lletra: 'WONDERWALL'

TODAY IS GONNA BE THE DAY
THAT THEY'RE GONNA THROW IT BACK TO YOU
BY NOW YOU SHOULD'VE SOMEHOW
REALIZED WHAT YOU GOTTA DO

I DON'T BELIEVE THAT ANYBODY
FEELS THE WAY I DO ABOUT YOU NOW

BACKBEAT THE WORD IS ON THE STREET
THAT THE FIRE IN YOUR HEART IS OUT
I'M SURE YOU'VE HEARD IT ALL BEFORE
BUT YOU NEVER REALLY HAD A DOUBT

I DON'T BELIEVE THAT ANYBODY FEELS
THE WAY I DO ABOUT YOU NOW

AND ALL THE ROADS WE HAVE TO WALK ARE WINDING
AND ALL THE LIGHTS THAT LEAD US THERE ARE BLINDING
THERE ARE MANY THINGS THAT I WOULD
LIKE TO SAY TO YOU
BUT I DON'T KNOW HOW
BECAUSE MAYBE
YOU'RE GONNA BE THE ONE THAT SAVES ME ?
AND AFTER ALL
YOU'RE MY WONDERWALL

TODAY WAS GONNA BE THE DAY?
BUT THEY'LL NEVER THROW IT BACK TO YOU
BY NOW YOU SHOULD'VE SOMEHOW
REALIZED WHAT YOU'RE NOT TO DO

I DON'T BELIEVE THAT ANYBODY
FEELS THE WAY I DO
ABOUT YOU NOW

AND ALL THE ROADS THAT LEAD YOU THERE ARE WINDING
AND ALL THE LIGHTS THAT LIGHT THE WAY ARE BLINDING
THERE ARE MANY THINGS THAT I WOULD LIKE TO SAY TO YOU
BUT I DON'T KNOW HOW
I SAID MAYBE
YOU'RE GONNA BE THE ONE THAT SAVES ME ?
AND AFTER ALL
YOU'RE MY WONDERWALL

I SAID MAYBE (SAID MAYBE)
YOU'RE GONNA BE THE ONE THAT SAVES ME ?
AND AFTER ALL
YOU'RE MY WONDERWALL
I SAID MAYBE (SAID MAYBE)
YOU'RE GONNA BE THE ONE THAT SAVES ME? (THAT SAVES ME)
YOU'RE GONNA BE THE ONE THAT SAVES ME? (THAT SAVES ME)
YOU'RE GONNA BE THE ONE THAT SAVES ME? (THAT SAVES ME)

fragment 121 - llbre 'consumir menys, viure millor'...

...lectura molt recomanable en els temps que corren, on se'ns expliquen pràctiques de consum conscient i responsable.
I a més, es pot descarregar aquí, tot i que seria convenient comprar-lo.

fragment 120 - campanya contra la directiva de les 65 hores

Comunicat conjunt de la CGT-lles Balears i la Intersindical STEI-i per denunciar la directiva europea de les 65 hores, iniciant així una campanya conjunta entre els dos sindicats, sota el lema:

PER UNA EUROPA DELS TREBALLADORS I DELS POBLES, ATUREM LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES

fragment 119 - el 'país de les meravelles', l'herència de Matas

Rock&Press - La Korrupción

En l'anterior legislatura, la de 'super Matas', el febrer de 2004, es va destapar el que seria el primer cas de malversació de diners públics de l'era Matas; abans d'ell ja en teníem un enfilall: brokerval, túnel de Sóller, bon sosec, cas mapau, cas bitel,...
L'anomenat cas Rasputín, en homenatge al club eròtic de Moscou, on un estol de l'executiu de Matas havia fet una 'visita', pagant les entrades de l'erari públic, va omplir pàgines de diaris durant dies i dies.
Posteriorment, ja a l'any 2006, quan el PP encara governava, esclatà el Cas Andratx, l'operació 'Voramar', amb el batlle Hidalgo com a cap de la corruPPció urbanística perpetrada al municipi mallorquí d'Andratx.
A partir de 2007, després de perdre les eleccions, seguirien tota una sèrie d'entramats més: el cas cavallistes, el del Pla Territorial de Mallorca (on també hi ha càrrecs d'UM), el cas Rodrigo de Santos, el Bitel 2, el del CDEIB, el Palma Arena, el Turisme Jove... i a partir d'aquí, encara no hem vist la llum clara al final del túnel, del gran i fosc entramat que ha d'arribar fins al mateix ex president Matas, com a màxim responsable de l'executiu en aquells moments.
Ara s'explica el perquè de la seva accelerada i inesperada fugida cap als EEUU, emparat per un dels seus empresaris; no es devia imaginar mai que podia perdre les eleccions, es pensava tenir-ho tot ben manegat.
La cosa és que des de fa casi dos anys, la premsa d'arreu, en va plena de parlar de les Illes com a paradís de la corrupció i de l'especulació.
El més esperpèntic de tot és el sainet que es munten els actuals dirigents del Partit Popular de les Illes, que ja no saben com sortir-se'n i van fent declaracions del tot increïbles, intentant fer veure que el PP no és un partit corrupte, sinó que són les persones, fent veure que això pot passar a qualsevol partit.

Catalina Soler, ex batllessa de Felanitx, actual portaveu del PP, ara a l'oposició, ha de sortir a donar la cara pels seus (ex?) companys, ella, la que està involucrada en el Cas Cavallistes, i , probablement en algun altre escàndol pendent d'esclatar.
Part de raó sí que en tenen, segur que sí que n'hi ha més de partits corruptes, o , millor dit, partits que fabriquen i promouen la corrupció (UM); però la desmesura amb que actuen els del PP, dubto que estigui tan estesa...o no.
Què en pensen els votants d'aquests partits? Seguiran votant-los? Em temo que sí, ha arribat un temps en que fins i tot els ciutadans del carrer s'estan acostumant a la 'normalitat' de que algú es pugui enriquir quan governa.
Algú posaria la 'mà en el foc', com ha dit avui la fabulosa presidenta Estaràs, per alguns d'aquests ciutadans votants d'aquests partits, que segurament deuen més d'un favor, a aquests polítics?
Provau de posar al google 'casos de corrupció de les Illes Balears', veureu què hi surt. Bé, basta llegir la premsa diària, que en parla com mai.

fragment 118 - oportunitat històrica

Arran de l'acció duta a terme per l'activista Enric Duran, dijous passat dos membres de moviments.net van fer una xerrada i van passar el vídeo de l'entrevista, al bar 'es pinzell'.

Tanmateix les persones que érem allà, ja n'estam de convençudes i assabentades, que el que cal és posar-se en acció i sumar; ara però, calen forces i estratègies 'absorbents' i convincents, com absorbent i convincent és el funcionament del sistema capitalista en el que vivim, sense plantejar-nos, ni seriosament ni profunda, que és nefast i generador de desigualtats.

Vist com està el pati informatiu sobre la crisi econòmica mundial, m'he fet (i me faig) una sèrie de reflexions i dubtes que vull compartir en veu alta:

• El sistema capitalista, funciona, la qual cosa no vol dir que sigui bo; però quan s'arriba a la situació d'excés en la que ens trobam immerses, aleshores s'evidencia que el sistema, l'únic que coneixem en l'època que ens ha tocat viure, pot esbucar-se com un castell de naips.

• L’economia capitalista es desenvolupa amb tant d’èxit que s’està autodestruint. Malgrat trobar-nos completament immersos en ella, el seu funcionament ens és desconegut; però hi creim com a xotets de cordeta.

• Es fa necessari reformar el sistema; com fer-ho? Hi ha col·lectius de persones immerses en moviments socials que s'ho plantegen seriosament, però no en tenen la fórmula necessària per poder sumar als incrèduls, als que la inèrcia en la que estan submergits, no els deixa veure camins alternatius possibles.

• Si el sistema capitalista és piramidal, i sabem com es conforma, podríem trobar la manera de 'xafar-la', la piràmide?

• Els bancs i els grups financers (privats) dels EEUU fan fallida i la Reserva Federal nordamericana corre a salvar-los?

• Com ho podem fer per no haver de sentir que persones com n'Enric Duran són uns idealistes-il·luminats que no toquen de peus a terra?

• O el que és pitjor, i vos promet que m'ha passat a mi directament parlant amb un 'amic' (no ens coneixem massa) , del tema de n'Enric Duran, el tarannà del qual ha estat exactament el mateix que el d'en Cuní que podeu veure en el video aquí; aquest 'amic' d'entrada diu que no s'ho creu i que si fos cert, és un 'lladre', que sí que ho és segons la definició de lladre que podem trobar a enciclopèdies i diccionaris, però no voler veure qui són els vertaders lladres socials, uf...

I n'afegiria un bon munt més, però ara el que voldria és poder parlar del tema, amb qui sigui, i no haver d'escoltar que tanmateix no hi ha solució possible que estigui en les nostres mans, que un grapat de persones que hi creuen no poden capgirar l'estat de la situació; que no hi ha fórmula màgica per fer un daltabaix al sistema, que són una colla d'idealistes utòpics, que les revolucions no són dels nostres temps, que si no t'afecta directament a tu (a cadascun de nosaltres), ja ho arreglarà qui ho ha espatllat...què més ha de passar perquè la gran massa abduïda en el sistema se n'adoni que venen maldades?
M... EL SISTEMA CAPITALISTA ÉS ABSORBENT!!!

COM HE POSAT AL TÍTOL: TENIM UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA PER CANVIAR-LO I EMPRENDRE EL VERITABLE CAMÍ CAP A UN MÓN MILLOR.

fragment 117 - avui concerts, gloses i...aiguats???

Avui dissabte, com ja vaig posar en aquest post, tenim el 'sa rocketa festival'08' a Santa Maria del Camí, on a més, casualment, també es fa un combat de gloses:

-Dissabte, dia 4 d’octubre, a Santa Maria del Camí, a partir de les 20,30 hores, combat de picat entre Mateu Matas, Xurí, Rafel Roig, Carritxoner, Antoni Socias, Pobler, i Joan Planisi.