fragment 296 - motlle de mots

Incomprensió

Fera ferida
Llances sagetes a dojo!
Ningú et lleparà.
Desig de ditades de mel.
Aspror amarga!
Collita de la teva sembra.

Desobediència

Núvols de fum
Actes desobeïts de multitud.
Pactes amb el fum dels núvols i
S'enterboleix l'espai de sensacions.
Res no és, res no pot ser.

Absència

Planeta vivent
De l’infinit estant
Te sent, no te veig.
Brilles com l’absència, no llueixes.
Enlluernes amb mots grisosos,
Xerecs, embafats, indescriptibles.
T’escolto, no hi ets.
Medito en la meva soledat.
No hi veig clar.
Caldran benaurances irrenunciables.

fragment 146 - agenda (I): poesia a Can Alcover

Avui a Can Alcover, Espai de cultura, tenim la presentació de les obres completes del poeta Andreu Vidal, de qui podeu saber més a magteatre.

Us pos aquí la invitació que ens ha arribat.

Així mateix, demà dijous dia 27, al mateix espai, tindrà lloc un recital d'homenatge a Josep Maria Llompart, presentat per Cèlia Riba, especialista en l'escriptor. Hi intervindran els poetes Bernat Nadal, Àngel Terron, Joan Cabalgante i Carles Sànchez, que llegiran versos del poeta. Aquí a baix teniu la invitació.

fragment 145 - prepositivament...tu

a tu

amb tu

de tu

en tu
per (a) tu
contra tu(?)
entre tu
malgrat tu
segons tu
sense tu
cap a tu
des de tu
fins a tu
sota tu

PS. Avui som milionària de besades i missatges, és el que té dir-se Caterina; i encara no ha acabat el dia!

fragment 135 - benaventurances

Fragments del 'llibre de benaventurances' de Miquel Àngel Riera.

“15”:

Però a vegades dic: la benaurança
és d’aquell que no sent: no creu, no estima,
creix com un arbre que, lliurat de sempre
a ser just ell mateix,
meticulosament ignora
el concepte de bosc.
Res no té i n’és feliç: res no pot perdre.
No es sent tot sol, ell s’ho és tot, i sura.
A vegades ho pens i ho dic:
I ho diu i ho pensa
el mateix mecanisme en forma d’home
que altres voltes et diu:
–“Si no hi ets jo no hi som, torn quan tu tornes.”
Jo em palp el mateix cos: el so és un altre.
Com més visc manco en sé, això me passa.

_____________________________________________________________________________________


“18”:

Benaventurats aquells als qui trastorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L’entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és en el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d’on són: tot ho contemplen
amb l’esguard fendidor, oloren, freguen,
s’embruten tot arreu, tot ho embruten.