17 d’octubre de 2008

fragment 128 - sobre els premis Mallorca 2008



A banda de felicitar les persones guardonades amb els Premis Mallorca 2008, el que vull ressaltar ara és el discurs de la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, i que transcriuré literalment aquí a baix, perquè me va agradar moltíssim, sobretot el que he destacat en diferents colors, i, en especial, on parla de La Bressola, perquè hi era present la senyora consellera d'educació, sí, la que va impedir donar suport econòmic a través d'un conveni de col·laboració, a La Bressola.
Aquí teniu el text:

Discurs Joana Lluïsa Mascaró
Molt Honorable Presidenta,
Honorables conselleres i consellers,
Autoritats,
Escriptores i escriptors,
Amigues i amics de les lletres i la cultura catalanes.

D’aquí uns moments coneixerem les autores o autors dels textos que els diferents jurats han triat com a mereixedors dels Premis Mallorca de
Creació Literària i del Premi Teatre Principal de Textos Dramàtics.
Vagi per endavant la meva enhorabona, així com l’agraïment als jurats que han duit a terme la sempre difícil tasca d’haver d’escollir.
El premi de teatre, que atorga la Fundació Teatre Principal, creat els anys 80, tot i que al principi es convocà de manera intermitent i amb modificacions fins a l’any 2001, quan es va establir de manera definitiva, té ja una llarga trajectòria.
En canvi, els Premis Mallorca de Creació Literària, són uns guardons novells, creats fa just 4 anys amb el propòsit de reconèixer i premiar el talent dels nostres creadors i contribuir d'aquesta manera a prestigiar la llengua catalana i promoure’n l’ús social.
Guardons literaris novells en les categories de narrativa i poesia, però ja plenament consolidats.
Per això, des del Consell de Mallorca hem volgut continuar apostant pel foment de la producció literària incorporant-hi la modalitat de narrativa juvenil. I els motius són ben senzills: en l'apassionant, difícil i encara massa sovint incompresa tasca de normalització lingüística és fonamental tenir present els joves lectors en llengua catalana; d’aquests lectors en sorgiran els futurs escriptors i escriptores. Però sobretot en sorgiran persones formades, persones preparades per afrontar la realitat social, cultural i lingüística, persones capaces de continuar treballant per fer possible que algun dia la llengua catalana sigui una llengua plenament normalitzada.
Perquè encara ens queda molt de camí per recórrer.
Des de la seva creació, els premis que es lliuren aquesta nit han estat oberts a la participació de tots els escriptors en llengua catalana, independentment del seu lloc de naixement o de residència.
No podia ser d'altra manera. La llengua catalana és el punt de trobada de tots els pobles que configuram els Països Catalans.
L'edifici de la llengua i la literatura catalana és una obra que construïm entre tots, amb les aportacions imprescindibles de les autores i els autors mallorquins, si em permeten de dir-ho.
La bona salut de la llengua catalana i el prestigi de la seva literatura i del seu teatre és responsabilitat de tots, i un deure de les institucions.
No debades, aquest prestigi resultarà necessàriament beneficiós no només per a tota la comunitat lingüística sinó també per a la resta del món.
En aquest sentit, vull recordar que Jaume I, el rei en Jaume, va néixer a Montpeller. I La Bressola va néixer a Perpinyà. I vull reivindicar que tant l'un com l'altre formen part del nostre bagatge col·lectiu, com els versos de Vicent Andrés Estellés o els de Maria Antònia Salvà de qui permeteu-me que us reciti un gran poema:
A la llengua pàtria
Salut, oh llengua rica d'harmonies
que en la maror has sortejat l'escull
del desafecte greu. Beneita sies,
llengua de l'alt En Jaume i Ramon Llull.
Entre els lleials que no et volgueren morta
ni menyspreada m'he volgut comptar;
som de l'estol que mai per mai comporta
la cendra ofegadora dins ta llar.
Princesa de florides primaveres
en castell que no es dóna a l'enderroc!
Mercès, oh llengua pàtria, que em volgueres
al teu servei humil de ventafoc.
Maria Antònia Salvà
Aquest any com bé sabeu commemoram el 50è aniversari de la seva mort amb una seguit d’activitats organitzades pel Departament de Cultura i Patrimoni per recordar i redescobrir la seva obra i la seva persona...
...I hem de dir que avui, 50 anys després de la seva mort, l’obra de M.A. Salvà és plenament vigent i que, tot i que ens dol, hem de reconèixer que la llengua catalana encara ara sorteja l’escull del desafecte greu.
Avui, 800 anys després del naixement de Jaume I, a qui el Consell de Mallorca ret també homenatge, encara n’hi ha que pretenen obviar la realitat i reescriure la història del nostre país, de la nostra llengua i de la nostra cultura.
Però això no ens farà desistir, ni de la nostra voluntat, ni de la nostra obligació. Ans al contrari: ens dóna més coratge per continuar endavant. El mateix coratge que tengueren els responsables del Departament de Cultura ara fa 10 anys, quan encapçalats pel conseller Damià Pons, feren possible l'Espai Mallorca a Barcelona. Un centre que ha contribuït i contribueix a fomentar la normalitat de l’espai cultural comú.
Aquesta és una lliçó que haurien de començar a aprendre els promotors i els signants de 'manifiestos', i tots aquells que pensen com ells: el nostre compromís i el nostre deure és continuar treballant per la normalització lingüística i per la normalitat de l’espai cultural. Estam tan avesats a patir estratagemes de tota casta que massa vegades ja no ens fan ni fred ni calor. Ara bé, això no lleva que comencem a afartar-nos dels atacs constants i de les actituds intransigents contra la nostra llengua i la nostra identitat. Per això feim un advertiment: no ens aturarem perquè ens hi jugam l'existència com a poble i com a país.
I per això també mantenim estesa la mà a totes aquelles persones que arriben a la nostra terra amb l'esperança d'un futur més pròsper i amb la voluntat de ser poble amb nosaltres.
Arribats a aquest punt, deixau-me dir-ho amb paraules de Miquel Àngel Riera:
A cadascun de vosaltres que, tot sovint, voleu ser terra però no poble amb nosaltres, jo us reclam, erecte al centre d'aquest dematí viu del mot vocat, que tireu a la mar d'una vegada aquesta agulla de mirar amb mal ull que duis per on anau com una fitora per enclavar-nos la llengua, el tranc i la paraula. (...) Deixau-nos pastar el nostre pa, després menjau-ne. Ompliu-nos el carrer, però no el poble. Contemplau el país sense sagnar-lo. Deixau-nos ser qui som.
O si ho volen en prosa, permeteu-me manllevar un altre text:
La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.
Aquestes són les paraules d’una escriptora catalana, Najat El Hachmi, una dona jove nascuda a Nador.
Dins d’aquest context, vull també retre un homenatge particular a les nostres escriptores que sovint han hagut de patir excessives dificultats en la transmissió de les seves obres.
A més de convidar-vos a visitar les exposicions que hem dedicat a la vida i l’obra de Maria Antònia Salvà i de Maria Mayol, com a colofó, els llegiré un poema de Marta Pessarrodona dedicat a Maria Antònia Salvà.
LES DONES DE L’ANY 2000
Potser tornarem al llapis,
sense veure de l’altra Roma
les acaballes de nou imperi.
La roda de Duchamp serà quadrada,
i una possessió entre núvols
la casa, a voltes, cobejada.
Haurem desat, curoses, el segle
de la crueltat i la despesa,
els ametllers cruels de rara poesia.
Executives com Manhattan
o mestresses de casa insospitades,
flors d’amor i de gentilesa no marcides.

Ara sí, per acabar, a totes elles i a tots ells, a tots els qui dia a dia contribuïu a alçar aquest edifici de la llengua i la cultura, ...
... als qui sou aquí presents, a totes aquelles persones que han contribuït a la implantació d'aquests guardons i a tots aquells que l'han fet possible, ...
... als equips de la Direcció de Política Lingüística i la Fundació Teatre Principal, per l'organització d'aquest esdeveniment però, sobretot, pel seu treball diari en favor de la llengua i la cultura…
… i molt especialment als guardonats avui vespre, vull donar-vos les gràcies perquè, com diu Salvador Espriu, heu viscut per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa.

Moltes gràcies!


* Ah, enhorabona als guardonats: Miquel de Palol, Gemma Pasqual, Bernat Nadal, Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

plas, plas, plas. Braaavo!!!

Caterina ha dit...

Anònim? No serà tant!
Bé, tot i que a mi els discursos institucionals no me fan ni fred ni calor, aquest me va agradar escoltar-lo, sobretot per la magnitud de personatges polítics que no se degueren sentir gaire còmodes, per no dir gens, amb les paraules dites. Posaria la ma al foc que la senyora consellera d'educació no sap qui és n'Estellés, ni molts d'altres dels nostros estimats escriptors (i ho dic amb coneixement de causa).