fragment 200 - paraules manllevades, lladre de mots

Aquest (mal) costum que tenc d'anar flirtejant pels blogs d'altri, té el seu què.
Avui he trobat aquests mots escrits per Jaume Mateu que m'han copsat.
Els copio aquí intuint que a en Jaume li farà il·lusió.

TELEGRAMA
Costa avesar-se a tanta absurditat: no treu cap enlloc que ens mantinguem ferms a viure d’esquena a l’amor i als mots pel fet que siguin comprometedors i que aquesta naturalesa seva posi en solfa la toixesa de viure miopament per témer l’alè d’intempèrie que ens glaça el clatell. És la fragilitat la que ens modela la seguretat, per molt greu que ens sàpiga.

La temença a auscultar-nos el glatiment deixa clar que l’existència ens sobrepassa i tot quant feim és marcar amb fermesa, amb petges potineres, les passes sense cervell que donam.

Tan absurds som que no ens fa res malviure només amb monosíl·labs per no dir, pels ulls i els miocardis, que l’amor somnia la vida i que tots els somnis no fan més que encarnar l’afecció.

I és absurd omplir-ho tot de paraules, com si no tinguéssim res més a fer que ben maquillar la profunda angoixa sobrevoladora de la carrera ràpida cap a l’infern de l’afàsia, l’autèntic àngel exterminador.



Del seu blog 'marginàlies'

fragment 179 - posant remei: una mica d'humor (interfases)

Avui només unes troballes gràfiques humorístiques per anar fent (entre fase i fase).

1 - empreses de tecnologia en temps de crisi:

2 - noves tecnologies:

3 - milions contra la crisi:

4 - les rodes de la vida:

I per acabar, una cançó...

'Patxanga' d'Antònia Font

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que tengui alegria es que no tengui pa.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
que no s'equivoquin es músics de jazz.

Patxanga per tu, patxanga per tots,
me cag en s'altura d'aquests escalons.
Hi ha dies que si, hi ha segles que no,
es metge des ossos és un impostor.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que el món sigui sempre des aficionats.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
per noltros melons i pes altres sa fam.

Problemes a mils, i cap solució,
me cag en sa lluna i vatua amb el món.
Hi ha casos que si, hi ha crisis que no,
aquesta hipoteca no és una cançó.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
que ballin es eters i es homosexuals.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
se grues se giren quan passes davant.

Hi ha peixes que si, hi ha melicotons,
ses mares se graven tots es culebrons.
Hi ha salpes que si, hi ha congres que no,
es videos domèstics són pel·liculons.

Patxanga, que jo vull només patxanga total,
s'amor sigui lliure entre es socis impars.
Patxanga, sa vida és només patxanga integral,
xerram de farina, qui ho ha reparat?

Poemes que si, prestatges de pols,
es llibres s'esborren que ja ho saben tot.
Hi ha tàpies que sí, parets i mirós,
ses meves barreres no són res seriós.

fragment 121 - llbre 'consumir menys, viure millor'...

...lectura molt recomanable en els temps que corren, on se'ns expliquen pràctiques de consum conscient i responsable.
I a més, es pot descarregar aquí, tot i que seria convenient comprar-lo.

fragment 104 - mecanismes guaridors

tambor, flaüta i castanyoles

No, no és una nova cançó d'AF, sinó el que avui vos vull explicar.

Si feia mesos que m'havia convertit en una xafardera de blogs (anau alerta si ho feis, crea addicció!!!), ara, que dispòs de molt de temps lliure forçós (esper que per pocs dies més), aquesta activitat, o no, s'ha convertit en un dels meus entreteniments quotidians; m'hi pass hores i hores i m'encanta; trobes de tot, meravelles, idees, ... i també alguns de doiuts, eh!.
Avui, que no em mouré massa de casa perquè ahir me vaig excedir una mica, aquest ha estat un dels meus particulars 'mecanismes guaridors', i me funciona!
En un altre post ja vos en contaré d'altres.
Entre tot el que he arribat a trobar, me qued amb tot això:
http://www.cordecarxofa.org/documents/manual/20080106_manual_iniciacio_glosa.pdf, tot recordant el taller de glosat i cançó redoblada que vàrem fer a Prada, amb en Toni Manonelles, encara que el glosat eivissenc sigui lluny del que és el 'típic' glosat.

A més, he trobat aquest web del grup folklòric 'Sant Josep de Sa Talaia', que si no ho record malament, és el grup en el qual en Toni Manonelles fa de sonador i on podeu veure alguns vídeos del ball pagès, que és 'maco i diferent' al de la resta de les Illes.

castanyoles i espasí

I això que ve ara, va dedicat a en Jordi i a en Claudi, (que supòs que no arribarà a saber-ho mai), perquè recordin el privilegi que varem tenir de conèixer i sentir de primera mà, en Toni, que hi surt al vídeo; tot i que haureu de tenir paciència perquè és cap al final, o bé, fer 'FF' (fast forward) fins al minut 4:13, aproximadament; tot i així, veure el programa sencer, s'ho paga.

Va per vosaltres, gaudiu!

fragment 91 - de visita per l'illa

Essent com som una lectora habitual, millor dit, addicta, de blogs, avui, remenant pels que tenc a la llista de la dreta, he entrat a un dels d'en Marc Peris i m'ha agradat llegir a on duu les seves amistats quan passen uns dies a Mallorca, turisme 'menys convencional' i del tot compartit.

Es veu que les alternatives al turisme de masses arriben també a la gent del País Valencià de mans de gent d'allà que ha decidit venir a viure aquí i integrar-se de ple amb nosaltres que, havent nascut aquí, i malgrat la interiorització de que 'vivim del turisme', no compartim per res el model de sol i platja en massa que ens han inculcat des de sempre, des de les polítiques institucionals.

Les cales que comenta en Marc, són meravelles de la natura que cal tenir una mica amagades per tal que no acabin en mans dels destructors o dels turistes envejosos.

Especial esment a cala varques, que visito almenys una vegada cada estiu perquè està molt apropet de portocolom, on també gaudim encara de privilegis de trossos de roca i mar 'verjos', ja us en vaig parlar en aquesta entrada.

Afegitó: Curiós el cas d'en David Jordi, el cap de premsa del PSM-EN, valencià de naixement, que 'xerra totalment en mallorquí', ningú diria que no ho és.