29 d’octubre de 2008

fragment 134 - ara toca ensenyament (II)



Des d'STES-INTERSINDICAL, se'ns ha fet arribar aquest comunicat per donar llum a la campanya europea de mobilitzacions per l'escola pública.

SETMANA EUROPEA DE MOBILITZACIONS:
17 A 21 DE NOVEMBRE DE 2008
PER LA DEFENSA I MILLORA DE L'ESCOLA PÚBLICA


En l'Ensenyament Públic ja estan veient-se amb claredat els efectes de l'aplicació de la LOE, constatem que, desgraciadament, portàvem raó quan durant la tramitació d'aquesta llei orgànica d'educació denunciàvem el que podria portar-nos la seva aplicació: l'aplicació de mesures neoliberales en l'àmbit educatiu buscant la desregularització i la privatització del mateix. L'escola pública, malgrat tot i gràcies al treball del seu Professorat, funciona, i ho podria fer molt millor si no tingués tantes traves polítiques i administratives i disposés de pressuposts suficients.
Encara que el sistema educatiu espanyol es basa en lleis orgàniques que afecten tot l'Estat, el desenvolupament i aplicació d'aquestes lleis pot ser i és diferent en cada una de les nacionalitats i regions. Però cal tenir molt clar que tota la legislació autonòmica té com a base la legislació estatal i que determinades polítiques s'apliquen per permetre l'esmentada legislació. Hi ha una problemàtica general en tot l'Estat i una problemàtica a cada territori, existint diversos graus de rebuig i mobilització a les diferents zones.
Es prenen mesures polítiques que no solament no potencien l'escola pública, sinó que la deterioren: augment de ràtios, escolarització de la pràctica totalitat de l'alumnat amb problemes, en el sistema públic sense mitjans, ni humans ni materials i creació de guetos dins el sistema educatiu que no potencia l'escola pública, continuació i augment dels concerts ampliant-los al Batxillerat, la FP i al tram 0-3 anys, incloent centres que segreguen per sexe (incomplint en aquest cas la pròpia llei i afavorint un ensenyament ultraconservador).
Es privatitzen o externalitzen serveis de competència pública (menjadors, neteja, reprografia...), desvinculant el personal responsable d'aquests serveis de la vida dels centres.
Continuen existint aules públiques en barracons a molts territoris i no es construeixen els centres públics necessaris, però, al mateix temps, s'augmenta el nombre d'aules concertades en els centres privats i/o es regalen terrenys públics a empreses o entitats privades perquè construeixin centres que neixen ja concertats, o perquè es construeixin centres privats-privats, d'elit.
Es permet als centres concertats que cobrin per reserves de plaça, per activitats que han de ser gratuïtes o que es realitzen al mig de l'horari escolar... tot amb la finalitat de seleccionar l'alumnat, d'allunyar a aquells les famílies dels quals tenen menor poder adquisitiu. I ho fan amb coneixement de les autoritats educatives.
El no haver tret la religió fora de l'escola ha suposat perdre càrrega horària en matèries troncals per donar cabuda a altres assignatures i no suprimir l'adoctrinament religiós, la catequesi. El fet de baremar el temps treballat al personal que dóna aquesta catequesi per a l'accés a la funció pública, no tenint en compte que han estat contractats a dit, per la seva religió i incomplint, per tant, els principis constitucionals, està suposant el seu pas al funcionariat o a la interinitat de forma il·legal i perjudicant a altres persones
L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans ha centrat gran part de la polèmica educativa en els mitjans d'informació, en ser utilitzada pel PP com a arma contra el govern, vetllant-ne altres de major calat; hi ha Conselleries que han optat no només per no posar condicions a aquesta assignatura, sinó per potenciar i permetent a centres l'objecció a la mateixa i arribant a límits tan rocambolescos com que s'imparteixi en anglès. Altres centres concertats, els més possibilistes, han optat per adaptar l'assignatura al seu "ideari", fent de l'horari de la mateixa un augment de l'horari de religió catòlica, desvirtuant l'assignatura i sense que les administracions educatives prenguin mesura alguna.
El voler respondre al fracàs escolar pagant incentius al Professorat segons l'augment en el percentatge d'alumnat aprovat o pagar hores extres per donar classes extres (tornen les antigues 'permanencias'), suposa voler introduir criteris de productivitat en l'ensenyament i posar en tela de judici la professionalitat del Professorat, quan les administracions saben que la part del fracàs escolar imputable a l'ensenyament es resol amb menors ràtios i professorat suficient per atendre l'heterogeneïtat de l'alumnat i la seva diferència.
Els atacs a la gestió democràtica dels centres, amb la introducció d'uns sistemes de selecció de la direcció que la converteix més en gestors d'empreses que en personal al capdavant d'un centre educatiu, en res no ajuda que el Professorat de cada centre es consideri part d'un equip amb uns objectius de treball.
D'altra banda, i en l'àmbit de la negociació de les condicions de treball del Professorat del conjunt de l'Estat, volem recordar que durant la tramitació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) denunciem el retall de drets tant dels treballadors i treballadores, com de la capacitat negociadora dels sindicats que aquesta norma implica. La seva aplicació ens està portant la supressió d'àmbits propis de negociació del Professorat, tant a nivell estatal com en algunes comunitats, tement que aquesta realitat s'estengui si no som capaços de reconquerir el dret a la negociació col·lectiva amb la constitució de la Taula Sectorial d'Educació del Ministeri de les CCAA en les quals no s'ha constituït.
La carrera professional que es volia imposar a l'Estatut del Professorat, paralitzat pel Ministeri d'Educació, marcada per una competitivitat basada en unes avaluacions poc objectives realitzades per l'equip directiu i/o per la Inspecció, s'està implantant en algunes comunitats davant de la previsió que l'esmentat Estatut quedi a res per la falta de pressupost del Ministeri per augmentar la quantitat econòmica dels sexennis.
Les avaluacions que plantegen les administracions permetran establir rànquings, tant del professorat com dels centres, i fomentar la competitivitat entre centres i entre el propi professorat de cada centre, permetent una eina de control i domini a les administracions; qui s'atrevirà a criticar un Director o Inspector o Administració que l'han d'avaluar l'endemà?. La norma suposa un clar atac a la negociació col·lectiva, no permetent tractar temes d'importància laboral i argüint que tot es pot portar des de la Mesa General.
L'aplicació de totes aquestes mesures en diferents moments i graus en les diferents CCAA està fent que no es visualitzi la problemàtica global que pateix l'ensenyament públic en el conjunt de l'Estat, ens porten a cada territori a lluitar per coses puntuals i pretenen que es perdi la perspectiva de l'atac frontal que s'està teixint entorn de l'escola pública i els seus treballadors/es i que de cap manera no s'ha d'obviar.
Però tot això que denunciem no passa només aquí, en la resta d'Europa s'estan produint atacs semblants a l'escola pública i al seu professorat. I tot com a conseqüència de l'aplicació de polítiques neoliberals promogudes per la UE, entre d'altres, que sota la pretensió de millorar l'administració pública el que fa és reduir-la tant en nombre d'empleats/des com en pressupost. Introduir models de gestió privada afavorint l'estructura piramidal i la supeditació al cap immediat, amb models de relacions laborals basats en les adhesions individuals que debiliten el treball col·lectiu i el sindical.
Sindicats i organitzacions defensores d'una escola pública de qualitat portem anys intentant coordinar les lluites en el conjunt d'Europa i com a forma de coordinació hem llançat des del Fòrum Social Europeu (reunit a Malmö el setembre passat) una mobilització europea per una escola pública de qualitat.
La mobilització per UNA ESCOLA PUBLICA DE QUALITAT s'unifica a tota Europa en la setmana del 17 al 21 de novembre, i es continuarà al llarg de tot el curs als diferents països. Aquesta mobilització s'inicia a tota Europa amb una mobilització d'estudiants per l'escola pública el dia 17 de novembre.
Dins de l'Estat espanyol, els STES-i ens mobilitzarem per:
  • La millora i potenciació de l'escola pública.
  • L'increment del PIB destinat a educació, fins i tot el 7% del PIB.
  • La reducció de les ràtios.
  • La gestió democràtica dels centres.
  • El dret a la negociació col·lectiva del professorat
  • La millora de les condicions de treball. Per la clàusula de revisió salarial i la recuperació del poder adquisitiu. La crisi que la paguin els capitalistes.
  • I també ho farem contra:
  • La introducció de les polítiques neoliberals i models de gestió privada
  • L'avaluació de l'acompliment i per l'acreditació del treball|feina realitzat
  • La privatització de l'ensenyament: contra l'augment dels concerts a Ed. Infantil, Primaria, Batxillerat i FP.
  • La religió com a matèria a impartir en els centres educatius.
  • La privatització i externalización dels serveis.
Els STES afegiran a aquestes reivindicacions generals, les específiques del seu territori alhora que concretaran en què consistiran les mobilitzacions.
La Confederació de STES-i fa una crida pública a totes les organitzacions defensores de l'Escola Pública per realitzar de forma unitària aquesta setmana de mobilitzacions per una Escola Pública de Qualitat.

Secretariat de STES-intersindical, octubre de 2008