fragment 163 - en protesta pels bombardejos de Gaza...

...concentració amb espelmes, avui a les 18h a la Plaça Cort.
Massacre a Gaza

fragment 162 - educar els fills per deseducar-los a cops de porra???

Com a mestra, sempre he cregut que la primera de les tasques més complicades i àrdues d'aquest món, és la de ser pares i mares, la segona, la de ser mestres, és a dir, educar infants.
Educar infants comença i acaba en el sí de la família , l'escola seria el complement a la tasca dels pares i mares, mai substitutòria.
No és difícil educar en valors, els fills; passaria primer per tenir clars i interioritzats pròpiament quins són aquests.
Un dels valors més preuats en què cal educar és, sens dubte, el del pacifisme, el de la no violència, per això cal fer ús sempre de mesures correctores com el diàleg i, molt millor encara, encaminar-los cap a l'autoenraonament sobre el propi error comès; fent-los veure la negativitat de l'estat d'ànim d'una persona enfadada perquè s'ha equivocat, perquè ha comès un error, donant-los els recursos necessaris per tal de ser capaços de reconèixer-los i saber i voler expressar-ho sense que la seva dignitat i fermesa trontolli.
Això que sembla tan coherent i, moltes vegades, molt més senzill del que pensam, es complica i ens fuig de les mans, no sé ben bé el perquè, però segur que donaria per fer un debat ben llarg.
Tot això venia perquè he trobat una carta d'un pare-mestre (a vegades s'oblida que els i les mestres també som pares i mares) dirigida a un mosso d'esquadra que va apallissar la seva filla. La nina (15 anys acabats de fer), sembla que s'estava manifestant, molt probablement per exercir un dels drets i dels valors que el pare li va inculcar, protestar en contra de la injustícia social; o ni tan sols per això, sinó perquè passava per allà en el moment en què hi havia una manifestació i es va topar amb el mosso amb ganes i ordres de carregar
Tota la 'bona educació' rebuda a casa, se'n va anar en orris per la 'mala educació' del mosso aquell.
Tothom sap què hagués passat si hagués estat el pare qui hagués agredit sa filla...

fragment 161 - humans

En la nostra pròxima existència,

ens cuidarem molt de no ser humans.
Serem (dos?) ànecs salvatges
volant ben alt en el cel.
Les neus enlluernadores,
els mars i els rius,
les muntanyes i els núvols,
la pols roja del món;
els mirarem de lluny
com si mai haguéssim caigut.

Nguyen Gia Kieng _ Poeta vietnamita
en el documental Peuple migrateur (nòmades del vent)

fragment 160 - aquests dies...(II) 31D

...en concret dia 30, tenim una activitat imprescindible.
Com ja és costum, l'horabaixa de dia 30 a les 18h, ens trobarem al Passeig del Born per manifestar-nos i reivindicar els nostres drets com a poble.

fragment 159 - aquests dies... (I)

...tenim tot això:

Degut a les festes (vacances), l'enviament del setmanari de l'OCB s'ha avançat.

fragment 158 - diada de cultura popular, soparet i conseqüències

Ahir a Ses Voltes es va celebrar la Diada de Cultura Popular i Tradicional de Palma, amb programa matinal per a infants i d'horabaixa-vespre per a balladors.
Jo hi vaig ser cap al final de l'actuació del grup 'Es Revetlers' i durant tot el concert-ball dels 'Urbàlia Rurana', que ens vàren fer ballar sense parar.
Jo, que no sé ballar 'ball de bot', però que som una balladora inquieta (m'agrada molt), quan vaig veure ballar na Mariajo, l'animadora de ball dels 'Urbàlia Rurana', no me vaig poder estar de moure el cos, tot seguint les seves passes. Ens va fugir el fred de cop.
Molt bons i molt animats i animadors, com valencians que són.

Però el vespre no va acabar aquí; després de la seva actuació, anàrem a sopar amb els (i la) components del grup. Durant el sopar ja va anar creixent el bon rotllo i la bona conversa, ajudats pel vi, és clar; se'n feien creus de que s'organitzin ballades populars al carrer, en ple hivern. Imaginau-vos, aquí, a Mallorca, que durant tot l'hivern hi ha ballades arreu de l'illa i totes al carrer! Revoltades per foguerons, això sí. Seria inimaginable fer ballades populars a sales tancades, no?

Així que la gresca del sopar (boníssim, per cert) va continuar; després de passar per 'Es Pinzell' per mostrar-los l'únic lloc 'del rotllo' que tenim a Palma, a la cerveseria Lórien, on hi férem un parell d'horetes amb les consegüents rondes de pomada.
L'anècdota de la nit va ser a causa d' una cançó que sonava al bar i que semblaven els 'Uc' cantant 'jo tenc una enamorada'; les rialles varen venir soles quan, després de discutir entre uns quants si allò que sonava eren els Uc o no, o qui eren, un dels membres, que també havia format part de la discussió, diu: 'si som nosatros'!!!
Sí, sí, eren ells, els d'Urbàlia Rurana; i no estava preparat!!!
En Pep ens va mostrar el disc per acabar-ho de confirmar.
Això va comportar una nova ronda de pomada, convidada per en Pep, i la posterior cantada 'en viu' i entre tots, de la cançoneta esmentada.
Acabàrem ben arregladets i amb moltes rialles i convidades a festes d'aquí i d'allà.

Avui en pagam les conseqüències, almanco jo.

fragment 157 - passats per 'aigo'

Imatges que parlen.

Dies de pluja insistent,
dies insistents de pluja.
Aigua sense aturar, aigua arreu.
Fred i aigua i neu i dies infinits.
Dies foscos, nits clares.
Xof, xof, aigua fins als genolls.
Desbordament de torrents, camps negats,
carrers embossats,
edificis esfondrats.

perill!

perill!

dBalears

fragment 156 - mobilitzacions a la UIB

El passat dia 4 es van iniciar una sèrie d'assemblees a la UIB afegint-se així a les mobilitzacions contra l'anomenat 'procés de Bolonya' que s'estan duent a terme arreu.
Es va constituir l'Assemblea d’estudiants de la UIB contra l’esmentat Procés per tal d'anar informant i conscienciant els estudiants i la resta de la ciutadania, del que significa aquest pla (EEES), explicant el que no expliquen els mitjans convencionals: la mercantilització i privatització de l'educació.
Així, es van crear unes comissions de feina des de les que s'han conclòs les principals reivindicacions dels estudiants, que, ara per ara, són les següents:

-la paralització de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

-la realització d’un referèndum vinculant sobre l’implementació del Procés de Bolonya i, l’obertura d’un procés de debat públic sobre el futur de la universitat pública.

Per fer arribar aquestes peticions a la Rectora de la UIB, es va decidir sol·licitar una reunió per al dimarts dia 9 de desembre a les 10h, al Rectorat.

Des del passat dia 4, la premsa se n'ha fet ressò:
dBalears
vilaweb
europa press
dBalears

Així mateix, s'han creat diferents blogs:
Bolonya fora de les aules
Especial Bolonya

fragment 155 - agenda setmanal

Després d'aquests dies de mig descans, reprenem l'activitat quotidiana amb una agenda setmanal ben estimulant. No sabem si podrem ser a tots els llocs, però la intenció hi és.

A les 17:45h d'avui horabaixa, a l'emblemàtica xocolateria Can Joan de S'Aigo, la del carrer Baró de Santa Maria del Sepulcre, l'Obra Cultural Balear presenta, davant diversos representants del món social i cultural de Mallorca, la campanya "Cafè per la llengua". Es tracta d'una nova campanya de participació i de sensibilització popular en matèria de llengua, que té com a objectiu arribar a més de 15.000 persones durant els propers mesos.

També avui, a les 20h, a Can Alcover, el PSM-EN fa un acte en record de Jaume Serra.

Demà dimecres, i també dijous i divendres, a diferents indrets, com podeu veure en el cartell, es presenta el documental «Mirades des del passamuntanyes», a càrrec de Francesc Parés.

Es pretén la difusió de la lluita zapatista i de les fites aconseguides durant aquests vint anys d'existència dels indígenes zapatistes i de guerra de baixa intensitat que viuen per part del govern mexicà.

Divendres dia 12, a les 19h a Can Alcover, presentació del llibre de Xavi Sarrià 'històries del paradís'; presentat per Marc Peris i organitzat per Joves de Mallorca per la llengua

fragment 154 - inici de mobilitzacions

La polèmica està servida; ja dúiem massa temps pregant, esperant i desitjant un canvi d'actitud de la consellera d'educació del govern de les Illes; ens n'hem cansat.
L'article publicat per la consellera fa unes setmanes, parlant de l'avaluació del professorat, ha estat la gota que fa vessar. No pot ser que una associació de directors i directores de secundària faci i desfaci al seu parer, que no només siguin escoltats, sinó que la consellera els doni raó i passin per sobre de les meses de negociació, que és on democràticament s'han de prendre totes i cada una de les decisions que afecten la tasca diària del professorat.
Fins aquí hem arribat. El passat dia 25 de novembre, reunida la Junta de Personal Docent no Universitari, vàrem acordar l'inici d'un seguit de mobilitzacions, la primera de les quals serà una concentració de tots els membres de la Junta davant la Conselleria, traslladant les observacions, els acords i les reclamacions següents:
• No s’ha donat cap resposta escrita a totes les propostes que la JPDnU ha formulat, de manera reiterada, a la Conselleria.
• No ens ha convocat per a debatre un pla per a la millora de l’ensenyament públic i per estructurar mesures per a l’èxit escolar, la reducció de la taxa d’abandonament escolar (resolució del plenari de la JPDnU de maig de 2007) i per tant reclamam el pla d’intervenció amb les actuacions prioritàries que requereix l’ensenyament públic.
• Constatam un menyspreu als representants elegits democràticament pel professorat i el paper atorgat a la Mesa Sectorial d’Educació per part de la Conselleria que es pretén que sigui únicament de gestió de personal.
• Reclamam l’obertura de negociacions per al desplegament integral dels acords de 28 de juliol de 2006 i 4 de febrer de 2008 dels quals encara resten els següents punts:
- Regulació-revisió del fons social. La regulació del permís parcialment retribuït, altrament anomenat any sabàtic, i l’actualització de la resta de permisos i llicències.
- Negociació per a la dotació de mediadors socials i culturals, i personal d’administració i serveis a tots els CEIPs i centres d’adults.
- Negociació del mapa escolar, del pla d’infraestructures i de la dotació de la figura de l’orientador als CEIPs. Revisió de les ràtios especialment a l’etapa d’educació infantil.
- Desplegament de la llei d’adults.
- Constitució efectiva dels comitès de seguretat i salut laboral

• Reclamam l’obertura de negociacions respecte dels punts següents:
- Reforma del decret d’admissió d’alumnes.
- Estructuració i execució d’una campanya per impulsar l’ensenyament en català.
- Negociació per al manteniment de l’equiparació retributiva amb els funcionaris de la CAIB.
- La incorporació gradual del complement específic de la comunitat autònoma a les pagues extraordinàries de juny i desembre.
- Revisió de les mesures per potenciar i reconèixer l’acció tutorial
- Equiparació del plus d’insularitat amb les Canàries.
- Increment de l’aportació autonòmica per a la gratificació de la jubilació anticipada LOE.
- Avenç en qüestions referides a la conciliació de la vida laboral i familiar i l’aplicació de la llei d’igualtat.
- Negociació de les mesures a implantar per a l’avaluació dels plans de convivència dels centres educatius.
• Demanam la revisió i la millora del procés d’adjudicació de places per al professorat: vacants, mitges jornades, publicitat d’oferta, incorporar els avantatges del procés presencial al procés d’adjudicació telemàtica.
• Abogam pel manteniment i potenciació dels equips d’atenció primerenca i d’orientació.
• L’obertura de negociacions per establir millores a la formació professional, com ara l’ampliació dels programes de qualificació professional inicial.
• Expressam la nostra absoluta disconformitat tant pel procediment, sense informació ni negociació amb les organitzacions representatives del professorat, com pel contingut, que fins ara ha anat exposant la consellera respecte de l’anomenada avaluació del professorat. Consideram que, en la presentació que n’ha fet davant l’opinió pública, transmet un missatge negatiu i injust de la feina del professorat. Aquest missatge és un atac a la dignitat i a la professionalitat dels docents i aporta tensió als centres i dificulta la consecució de mesures consensuades per la comunitat educativa per fer front als vertaders reptes del nostre sistema educatiu.
• Denunciam l’ incompliment de l’acord de govern que preveia arribar al 6% del PIB en aquesta legislatura ja que el pressupost del 2008 i el projecte de pressupost del 2009 no garanteix l’assoliment d’aquest objectiu. Si s’aprova l’esmentat projecte ens trobarem que el 2009 es destinarà una quantitat per sota del 3% del PIB.

Per tot això, davant la manca de resposta i arran de les seves darreres actuacions, els sindicats presents en aquesta JPDnU hem acordat reiterar les nostres peticions en el document que us lliuram, i exigim la immediata obertura d’un procés de negociació. Així mateix us comunicam l’establiment d’un calendari de mobilitzacions, la primera de les quals serà una concentració el proper 16 de desembre a les 12 hores davant l’edifici Capità Salom 29, de Palma, seu de la Conselleria d’Educació.

fragment 153 - 6 de desembre, res a celebrar

6 de desembre de 2008, 30 anys de patir la fal·làcia coneguda com a Constitució; 'espanyola', això sí.

La carta magna, amagada sota una falsa imatge democràtica, no és sinó la continuïtat dels aspectes fonamentals de l'antic règim, pensem sinó en el model d'estat. Les actuals autonomies són equivalents a les antigues 'regiones d'España', una mica maquillades per petites dosis de decisió, competències, si tant volem, però ben lligades i amb poca o nul·la capacitat per decidir.

Transició, volgueren anomenar el traspàs del règim a això que s'hi assembla com dos bessons.
Concedir la legitimitat al cap d'estat imposat pel dictador, sense donar opció a decidir si volíem aquesta família abocada a l'atur, però amb subvencions i ajudes familiars, dels diners de tothom, que fan feredat.
Blindada i intocable, així és tota la legislació que se'n deriva. Els estatuts ben lligadets, que si te passes en una coma, ja són anticonstitucionals i, per tant, il·legítims i il·legalitzables.

És així mateix, l'arma més destructora, alhora que indestructible, per negar els drets que tenim com a poble.
Per tot això i molt més, el 6 de desembre, als PPCC, no tenim RES A CELEBRAR.

fragment 152 - cúpula de Barceló, llengua catalana i himne de l'ONU

I jo afegesc, com sovint passa, Felanitx hi és present, pel pintor, Miquel Barceló i per l'articulista, Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo; el seu article LES NACIONS UNIDES, PAU CASALS i MIQUEL BARCELÓ al dBalears d'ahir , i a e-criteri.

fragment 151 - petita crònica de l'escola de tardor en imatges (II)

Comença l'emotiu homenatge a Jaume Serra, homenot que dóna nom a l'escola de formació del JEN.

En primer lloc, en Toni Trobat ens llegeix un poema d'una manera tan sentida que ens van sortir les llàgrimes a tots els presents.

Seguidament, unes paraules d'en Magí, un dels 'antics' secretaris del JEN, tan emotives, que seguírem amb més llàgrimes.

L'actual secretari, en Joan Ferrà, dirigint-se a na Magdalena Nebot, la vídua d'en Jaume Serra, a qui va lliurar un obsequi commemoratiu de l'acte.

fragment 150 - petita crònica de l'escola de tardor en imatges (I)

La primera xerrada del matí, amb en Jaume López, professor de teoria política de la UPF, president de l'ACP i president de la PDD, que ens va parlar de 'Nació, autodeterminació, dret de decidir. Els Països catalans a la cruïlla del futur'. La xerrada va ser enfocada des de les diverses formes de participació, les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), les consultes populars o els referèndums, contemplades en els tres estatuts dels PPCC.

Seguidament, en Toni ens va presentar en Raimundo Viejo, doctor en Ciència Política i de l'Administració, que participà en substitució d'en David Fernàndez. El tema de la seva xerrada 'moviments socials emancipatoris i els valors de l'esquerra transformadora avui' va engrescar molt el públic.

Amb la seva manera de fer, ens va provocar dient-nos que no teníem les coses clares quan definim els moviments socials, que hi ha dificultats molt grans a l'hora de fer-ho; així doncs, va capgirar-ne la definició, enfocant-la cap al que 'NO' són; moviment social NO ÉS mobilització, hi ha processos de mobilització que no són moviment social; posant exemples clars i contundents com les mobilitzacions del feixisme, induïdes per l'estat: les dictadures, que fan que les masses desfilin, això no és moviment; és control sobre la població.

Part del públic engrescat, escoltant en Raimundo.

L'última xerrada del mati, amb en Giorgio Mosangini, politòleg i membre del Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament i de l'Entesa pel Decreixement. L'exposició va ser la més científica, amb dades, gràfiques,...

Defensant el decreixement com una alternativa a la insostenibilitat de l'actual model social i econòmic, Mosangini va explicar que el moviment pel decreixement promou un canvi de valors personal i col·lectiu, però també una alternativa a nivell polític.

fragment 149 - comissió de seguiment

L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en l’article 15.1, estableix que: ‘Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col·lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la comunitat autònoma. Els poders públics promouran la participació dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics.’

Per donar forma a aquest article, es va publicar, a un BOIB extraordinari, en data 28 de desembre de 2007 (Núm.195 EXT.), el decret 147/2007 pel qual es crea la Comissió de seguiment del Pacte per la competitivitat, l'ocupació i la cohesió social, els integrants de la qual són el Govern, a través de les conselleries que l’integren, i els agents socials més representatius de la societat balear, o sigui, els sindicats (CCOO i UGT) i els empresaris del govern, ara anomenats agents socials, utilitzant el llenguatge neoliberal.

Tot això, que pot sonar d'esquerres i progressista, ho podem enllaçar amb l'ordre del conseller de presidència publicada al BOIB núm.166 del passat 27 de novembre de 2008 (fa exactament quatre dies), que fa públiques les indemnitzacions que han de percebre els membres de la Comissió de Seguiment del Pacte per la competitivitat, l'ocupació i la cohesió social, en concepte d'assistència a les sessions que es convoquin, així com de les despeses per desplaçament, allotjament i manutenció que es puguin produir.

Anem a pams:

1- El número de membres de l'esmentada Comissió és de 18 i les 'indemnitzacions' que han de percebre són de 300€ per assistència a cada sessió, als que s'han d'afegir la resta de despeses; o sigui, un mínim de 5400€ per sessió.

2- Segons la definició del DIEC, indemnitzar vol dir:
v. tr. [LC] [ECT] [DR] Rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa.

3- Una de les principals motivacions de la comissió és fer front a l'actual crisi econòmica, com així es va titular l'article publicat al dBalears el 26 de juliol passat: 'Tots junts contra la crisi'

Les conclusions són senzilles:
Cal ser indemnitzats per assistir a les sessions de la comissió?, no es pot dir directament 'retribuir'?
Realment als membres de la comissió se'ls ha de rescabalar per 'danys' (quins?)?
Cal ser indemnitzats per fer front a la crisi?
S'ha de fer front a la crisi creant comissions indemnitzables?
S'ha plantejat la comissió què es podria fer per contribuir a pal·liar la crisi amb un mínim de 5400€?

Desconec el calendari de reunions, però en la situació crítica en què ens trobam, no seran poques.
Sort tenim de no saber a quina hora es reuneix la comissió, que sinó, ens imaginaríem els àpats extres i de 'senyoriu', apart de les indemnitzacions, és clar.