6 de desembre de 2008, 30 anys de patir la fal·làcia coneguda com a Constitució; 'espanyola', això sí.
La carta magna, amagada sota una falsa imatge democràtica, no és sinó la continuïtat dels aspectes fonamentals de l'antic règim, pensem sinó en el model d'estat. Les actuals autonomies són equivalents a les antigues 'regiones d'España', una mica maquillades per petites dosis de decisió, competències, si tant volem, però ben lligades i amb poca o nul·la capacitat per decidir.
Transició, volgueren anomenar el traspàs del règim a això que s'hi assembla com dos bessons.
Concedir la legitimitat al cap d'estat imposat pel dictador, sense donar opció a decidir si volíem aquesta família abocada a l'atur, però amb subvencions i ajudes familiars, dels diners de tothom, que fan feredat.
Blindada i intocable, així és tota la legislació que se'n deriva. Els estatuts ben lligadets, que si te passes en una coma, ja són anticonstitucionals i, per tant, il·legítims i il·legalitzables.
Concedir la legitimitat al cap d'estat imposat pel dictador, sense donar opció a decidir si volíem aquesta família abocada a l'atur, però amb subvencions i ajudes familiars, dels diners de tothom, que fan feredat.
Blindada i intocable, així és tota la legislació que se'n deriva. Els estatuts ben lligadets, que si te passes en una coma, ja són anticonstitucionals i, per tant, il·legítims i il·legalitzables.
És així mateix, l'arma més destructora, alhora que indestructible, per negar els drets que tenim com a poble.
Per tot això i molt més, el 6 de desembre, als PPCC, no tenim RES A CELEBRAR.
Per tot això i molt més, el 6 de desembre, als PPCC, no tenim RES A CELEBRAR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada