Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris una mica de tot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris una mica de tot. Mostrar tots els missatges

16 de juny del 2008

fragment 68 - de retorn


Després d'unes 'mini vacances' amb feina inclosa, ja torn ser per aquí. I quins canvis climàtics en només unes hores! Ahir a Girona me vaig pelar de fred, i no va ser pel 'clima 'de l'assemblea, és que feia fred gironí!!! brrrrrrrrrr, quanta humitat acumulada!!! Segur que els gironins i les gironines no en van passar gens ni mica de fred, que durant tot el dia i part o tota la nit van estar celebrant la victòria futbolística del seu equip (Girona FC), que, després de 45 ò 50 anys, ha ascendit a Segona Divisió A (heu vist? semblo una experta i no en tenc ni idea, conseqüències d'haver estat ahir a Girona envoltada d'homes, joves, homenots...mascles futbolers, al cap i a la fi), i gironins i gironines de gresca.
Aquest matí, a Barcelona, abans de tornar cap a Mallorca, ja feia més caloreta, però és que ara, a casa, se moren! He pogut estrenar la temporada d'alvarques ('aubarques' menorquines, clar!), me fa il·lusió i tot; jo sempre ho dic: pass directament de les botes altes a les sandàlies, i quin guster!!! sembla que els peus surtin de la presó!!!
No res, que com aquell qui diu, són les 18h, acab de dinar, i he de partir aviadet, que en Tomeu m'ha cridat per a què li contàs la diada assembleària d'ahir i hem quedat a les 19h, i serà divertit explicar-li com durant hores i hores del dia d'ahir vaig ser, per una banda la persona (dona) més desitjada d'un grup de gent (bàsicament homes) i a la vegada la més rebutjada' per un altra grup de gent (també més homes que dones); coses de les escissions i de les delegacions de vots, que jo en duia 10!!!, així que, no vaig poder badar ni un segon cada vegada que hi havia votacions, que van ser moltes; dec ser la persona que més exercici de braços alçats va fer durant tota l'assemblea, hehehe. I ja us puc avançar que vaig fer una bona colla d'amics; esper que no sigui amistat interessada per les circumstàncies del moment, però no crec, almenys no tothom.
Au, me'n vaig que faré tard, ja seguiré amb la contarella en un altre moment.

21 de maig del 2008

fragment 55 - la diada i la fira d'entitats



stei-i i ensenyants solidaris + cgt



maulets i la seva tauleta plegadissa

A la dreta de la imatge, l'entitat insolidària,
Escola de Ball de l'Assumpció de Son Espanyolet.



Organitzar activitats on hi poden participar diferents entitats pot arribar a ser divertit i expressiu de les relacions que mantenen entre sí o del tarannà de cada una d'elles .
Dissabte passat, en el marc dels actes de la Diada per la Llengua, la Cultura i l'Autogovern, vam muntar la fira d'entitats en la que, inicialment, hi havien de participar totes aquelles entitats que ho havien sol·licitat prèviament per tal de saber quantes taules (paradetes) es necessitaven.
La llista era prou nombrosa i variada:
  • CCOO
  • FAAVV
  • Fed. Música i Ball Mallorquí
  • GOB
  • STEI-i i Ensenyants Solidaris
  • Unió de Pagesos
  • SEPC i Maulets
  • Escola de Ball de l'Assumpció
  • AVV Camp Redó
  • Amics del Poble Saharaui
  • PAS - El Camí
  • CGT
  • ATTAC Mallorca
  • OCB
  • Comissió Intercultural
Disposavem de 8 taules-paradetes prou grosses on hi cabia tothom si es compartien algunes d'elles, per tant, com a responsable de l'activitat vaig decidir fer 'parelles estables' per compartir espai.
Lògicament es triava el lloc per ordre d'arribada; així, van poder compartir STEI-i i Ensenyants Solidaris amb CGT, que van ser les puntuals; la FAAVV amb l'AVV Camp Redó; SEPC i Maulets, que tot i que venien a la llista junts, es van posar separats per decisió pròpia, perquè Maulets duia la seva tauleta plegable...
Havíem quedat que ens trobaríem a les 16:30h; l'horari era molt reduit, de 17 a 18:15h; a les 18:30h tothom havia de ser a la plaça de Cort a l'acte central, així ho havíem acordat.
Algunes de les entitats no van comparèixer: CCOO, Unió de Pagesos i Amics del Poble Saharaui.
Les tres al·lotes del GOB es van presentar a les 18h, quan ja estavem a punt de començar a plegar.
I tot això ho contava perquè l'única entitat que va 'posar pegues' per compartir espai va ser l'Escola de Ball l'Assumpció de Son Espanyolet, que va arribar abans que la Federació de Música i Ball Mallorquí, a qui, per lògica i afinitat, havia decidit ajuntar. Primer es van queixar per la ubicació de la paradeta que els corresponia, no els agradava; després, quan els vaig dir que compartirien espai amb els de la Federació, van respondre que tenien moltes coses per exposar i que necessitaven la taula sencera i a poder ser dues!!!; en fi...sort i gràcies que no van venir totes les entitats i tant la Federació de Música i Ball Mallorquí com les entitats que van arribar després, pogueren disposar d'una paradeta cada una.
Hi ha persones que tenen per vici queixar-se de tot; finalment tot va quedar resolt. Perdonau, feia dies que tenia ganes d'esbravar-me, hehehe.



2 de maig del 2008

fragment 45 - rècord guiness


La notícia que surt avui al diari de balears al darrer paràgraf del
'no vagi per dit', és com a mínim, divertida per xocant.

Un rècord de Guinness

No tenim memòria que alguna altra vegada la Policia hagi donat més manifestants que la mateixa organització d'una mobilització ciutadana. Aquest fet insòlit succeí ahir a Palma. Segons la Policia Local, unes 5.000 persones celebraren als carrers el Primer de Maig. Els organitzadors parlaven, «públicament i oficialment», de 4.000, i fora de micros, de 3.000. Alguna cosa curiosa devia passar ahir pel quarter de Sant Ferran.

29 d’abril del 2008

fragment 42 - estalvi ètic


Heu pensat alguna vegada com es mouen els vostres doblers quan els dipositau en un banc?
Els bancs (tradicionals) estan entre els accionistes majoritaris i en els òrgans directius de les principals multinacionals d'energia, transport i telecomunicacions. A més tenen influència directa en qüestions polítiques a través del finançament de partits polítics i de la creació de grups de pressió per promoure els seus interessos; molts d'ells produeixen armament, convertint-se en còmplices de les guerres. Per no parlar de la manca de transparència en la seva gestió.
L'alternativa viable i segura a la banca tradicional existeix.
La Banca Ètica, també anomenada social, sostenible o alternativa, fa compatible la rendibilitat econòmica i financera, prioritzant les persones i el planeta i no els beneficis econòmics.
El sistema financer és el conjunt d'institucions, mitjans i mercats que canalitzen l'estalvi de les persones i entitats; aquest sistema comprèn: els instruments financers (diners, accions,...), les institucions financeres (bancs, caixes d'estalvis...), els mercats financers (borsa,...); els més coneguts són els bancs i les caixes d'estalvi.
Actualment, entitats financeres estan oferint serveis anomenats ètics, que tot i invertir en projectes transformadors, les entitats en sí no ho són.
La 'Banca Ètica' ofereix productes i serveis semblants als de la banca tradicional, però, a més de rendibilitat econòmica, cerca també rendibilitat social.
Poques són encara les entitats anomenades com a 'Banca Ètica'; a Mallorca
(i entenc que a les Illes) comptam amb Caixa Colonya com a opció d'estalvi ètic.
Més informació aquí i aquí.

13 d’abril del 2008

fragment 31 - Aeroports...(II)





(Abans has de llegir el fragment 30)
Una vegada que has tret tot el que se't mana (bé, jo confés que un pic vaig fer un acte de desobediència no traient l'ordinador de la bossa i no va passar res), arrenques a caminar per aquells passadissos tan interminables com amples, fins a l'últim reducte de l'aeroport de Palma, allà on les companyies 'low cost' tenen els seus llocs d'aparcaments d'avions, al cul del món.
Sort varem tenir que l'avió sortís amb només 15 minuts de retard, gràcies!
I avui, diumenge, ja de retorn a casa, més aeroport, en aquest cas el de Barcelona.
Tot havia anat més o manco bé, no m'he hagut de treure les botes!!! i el vol ha sortit a l'hora prevista; però, alguna cosa havia de fallar. Ara som a casa, immobilitzada perquè espero ansiosament que algú me retorni la meva maleta que, ai senyor!, s'ha perdut (espero que aparegui i que ningú se l'hagi apropiada), ja fa més de 3 hores i, de moment, cap notícia. El senyor d'Ibèria, el la finestreta de reclamacions d'equipatges 'extraviats' (sembla com si tenguéssin vida pròpia amb això de tenir rodetes) ha estat molt 'borde'...evidentment, jo també; no m'ha pogut esbrinar si la maleta estava volant a un altra lloc o si s'havia quedat a Barcelona; ja veis, tants de controls i tanta història 'alienígena' i no són capaços de comunicar per via ràpida què nassos ha passat amb la maleta ni en quant de temps ho sabrien. Grrrrrrrrrrrrrrr, estic...
Sort que el cap de setmana ha valgut la pena, com sempre.
Us mantindré informats.

fragment 30 - Aeroports...aquests espais inhumans i de control (I)

Si ja de per sí, volar (en avió, si tenguéssim ales seria tota una altra cosa), és una activitat poc estimulant per a mi, imaginau-vos si a més, quan arribes de retorn a casa, és un d'aquells dies en que la teva maleta ha desaparegut.
El tema dels aeroports està plenament d'actualitat; els controls a les persones s'han convertit en una indignació constant; hem arribat a un punt tal d' 'inhumanitat' que fins i tot t'has de treure les sabates (les botes, en el meu cas).
Anem per feina. Divendres matí me dirigeixo cap a l'aeroport de Palma per volar cap a Barcelona, això implica calcular que des de que t'aixeques fins que arribes a l'aeroport, necessites un mínim de dues hores, això si ja tens la maleta preparada. Jo, que som de les persones puntuals en qüestió d'arribar amb temps de sobra quan he de viatjar, necessito unes 3 hores; m'aixec, i faig el que faig cada dia: berenar i higiene personal, bàsicament.
El cas és que divendres havia decidit anar en bus des de la Plaça Porta Pintada (plaça d'espanya), que no és gaire lluny de casa, però que ja implica més temps (el bus tarda 1/2 hora i posau un quart més des de que surto de casa per 'esperar' (desesperar) el bus línia 1 que té una freqüència de 15 minuts.
No res, vaig sortir de casa a les 9 i arribava a l'aeroport a les 10, m'havia aixecat a les 7:30h aproximadament. Facturació de maleta, perquè, clar, ara amb això d'haver de passar la quantitat de líquids amb limitacions, fa que hagis de facturar.
La següent passa del procés, ja la coneixeu: a fer cua (divendres hi havia una gentada) per passar per la cinta de 'control-vigilància', infestada de guàrdies civils, seguratas i més. Mentre fas cua ja vas traient-te part de les coses que sospites que faran sonar l'infame xiulet de detecció de metalls: el cinturó, el rellotge...mai se m'havia ocorregut treure'm les botes, de fet, mai m'havien xiulat, però, clar, tot arriba i divendres vaig haver de treure-me-les amb cara de pastes agres, remugant-li al senyor uniformat aquell, que havia passat mil vegades amb aquelles botes; fort i no et moguis, a treure't les botes s'ha dit!
El paisatge no pot ser més depriment ni indignant; munts de persones mig despullant-se davant aquella colla d'indesitjables. Encara me dura la flastomera.
Però no acaba aqui la cosa, no us ho penseu... (continua en el fragment 31).

3 d’abril del 2008

fragment 24 - Aquesta setmana...ha existit?



Realment ha existit aquesta setmana? M'he pres un descans blogaire, ben merescut, crec. La culpa, que sempre és d'algú o d'alguna cosa aliena, és de les hores, maleït despertador! Sones els matins?
Ei, ens veim demà...o passat; som ben morta, quina setmaneta! Il·lusió molta, però son també.
Al pis tot està amuntegat: muntanyes de papers, muntanyes de plats, muntanyes de son...
A veure si demà reactivo el blog, i sinó, passat demà.
Au, besadetes.

18 de març del 2008

fragment 14 - Decisions, laborals i no



A la feina:

1- Consulta presencial:
- Bon dia, voldria saber com ho he de fer per deixar sa feina.

- ? Com? Explica't una mica, t'ha sortit una altra feina?
- No, mira, fa 4 anys que som interina i vull deixar-ho.
- Ha passat alguna cosa?
- Bé, me n'he adonat que no m'agrada fer classes.
- Ah, i ja tens una altra sortida laboral prevista?
- Bé, ara estic estudiant la diplomatura de magisteri de l'especialitat X,
però encara me queda.

- Ah, havia entès que havies dit que no t'agrada fer classes.
- Ho he dit, no m'agrada fer classes a l'IES, a Primària sí. Què he de fer per
renunciar a sa plaça que ara tenc?
- (Ein??? No entenc res).


_____________________________________________________________________

2 - Consulta? telefònica:
- Buenos días, puedo hablar con MA?
- Bon dia, amb na MAF o amb na MAP?
- Con MAF, creo.
- Ara no te la puc passar perquè està reunida...
- No te entiendo.
- ...me dónes el teu nom i un número de telèfon i ja li diré que te cridi quan
pugui?

- No te entiendo, CLINC!

Aquestes són d'ahir, n'hi haurà més, no us les perdeu!













24 de febrer del 2008

fragment 1

'fragment':

Diu el DCVB:
Tros d'una cosa rompuda.
Part que queda o que s'extreu d'algun llibre, còdex o escrit en general.

I el DIEC:

1 m. [LC] Tros d’una cosa trencada.
2 m. [LC] Part que ha restat, que es publica o se cita d’una obra.
3 m. [MU] Part d’una obra musical.

Segons el meu parer:

Bocinets de vida, trossets de vivències, sempre compartides.