fragment 100 - ...jo no volia fer un post especial, però...

...vés per on, m'ha coincidit amb el darrer dia abans del retorn continuat a la feina i amb el dia després de la cloenda de les activitats d'estiu al Castell de Bellver, que és, en definitiva, del que us volia parlar ara.
Nit màgica, amb les cançons d'en Miquel Gil, en un lloc bell i indescriptible com és el pati d'armes del castell de Bellver.
Si les armes fossin com la música i les paraules intravenoses que sentírem anit, el món rodaria en un altre sentit.
Amb la seva veu trencada, té un do especial, arriba directe al cor amb virulència.
Com posa al seu web, aquest home és un 'cantaor' com una casa de pagés; fundador, trenta anys enrere, del grup de música d'arrel del País Valencià, Al Tall, i, posteriorment de Terminal Sur, en l'actualitat i des de meitat dels noranta, va en solitari, arrossegant incondicionals arreu d'on passa.
Ahir a la nit no hi havia molta gent al castell, però els i les que hi érem sabíem que no cal ser molts, sinó bons.
Des de fa aproximadament un any i mig, en Miquel Gil ha aterrat per Mallorca quatre vegades que jo no m'he perdut: a Muro, el 17 de març de 2007, després de la multitudinària manifestació de 'Salvem Mallorca'; al Jazz Voyeur, els dies 6, 7 i 8 de desembre, també de 2007; a les festes de Sant Sebastià, amb 'Noticia del Regne de Mallorca', juntament amb Cris Juanico, Roger Mas i Alba Guerrero; i ahir a la nit al Castell, dins el programa de 'Nits d'estiu' de l'ajuntament de Palma, sens dubte, el millor de tots.
Acompanyat per la 'Bandaband' que mai havia vist, va sonar potent; sobre l'escenari hi havia cinc músics i ell; un total de 15 instruments de corda, entre guitarres, guitarrons, mandúrria, llaüt...; trompeta, gralla, dolçaina, bateria i percussió variada, entre la qual el 'pandero', que en Miquel maneja i fa sonar virtuosament.
El repertori va anar al cinquanta per cent entre les cançons del seu darrer disc 'eixos' i dels anteriors; no hi faltaren, com no podia ser d'altra manera: homenatge a Teresa, Caterina ma germana, katà, de la China, tinc una pena, memòria, l'amor és Déu en barca...
Tot un plaer per reprendre l'activitat quotidiana a partir de dilluns, o sigui, de demà, uf!

AQUESTS VÍDEOS ELS HE TROBAT AL 'IUTUBI', I, ENCARA QUE NO SIGUIN D'AHIR, AL CASTELL, HI SURT LA 'BANDABAND'.

fragment 91 - de visita per l'illa

Essent com som una lectora habitual, millor dit, addicta, de blogs, avui, remenant pels que tenc a la llista de la dreta, he entrat a un dels d'en Marc Peris i m'ha agradat llegir a on duu les seves amistats quan passen uns dies a Mallorca, turisme 'menys convencional' i del tot compartit.

Es veu que les alternatives al turisme de masses arriben també a la gent del País Valencià de mans de gent d'allà que ha decidit venir a viure aquí i integrar-se de ple amb nosaltres que, havent nascut aquí, i malgrat la interiorització de que 'vivim del turisme', no compartim per res el model de sol i platja en massa que ens han inculcat des de sempre, des de les polítiques institucionals.

Les cales que comenta en Marc, són meravelles de la natura que cal tenir una mica amagades per tal que no acabin en mans dels destructors o dels turistes envejosos.

Especial esment a cala varques, que visito almenys una vegada cada estiu perquè està molt apropet de portocolom, on també gaudim encara de privilegis de trossos de roca i mar 'verjos', ja us en vaig parlar en aquesta entrada.

Afegitó: Curiós el cas d'en David Jordi, el cap de premsa del PSM-EN, valencià de naixement, que 'xerra totalment en mallorquí', ningú diria que no ho és.

fragment 75 - es port

Em sembla que en alguna ocasió us he parlat de Portocolom, el lloc on passam els estius des de temps immemorials. Portocolom, conegut popularment com Es Port, és el port de Felanitx, d'on procedeix la meva família materna.

Avui només us posaré fotos amb algun comentari, ja veureu que sobren les paraules.

Aquest és el cartell reivindicatiu que el felanitxer Miquel Barceló va pintar l'any 1989; com no podia ser menys, aquest paratge també està en perill. De fet, el cartell és ben vigent, actualment tenim una Plataforma (Quin Port volem?) sorgida l'any 2003, quan governava el depredador PP dels darrers anys i que va fomentar l'aparició de plataformes arreu del territori illenc.

I us poso ara un recull de fotos d'aquest estimat i encara paradisíac indret, sense comentaris. Gaudiu, ja n'anirem parlant durant l'estiu, des d'allà.

El far, un dels més emblemàtics de la Mediterrània i més.

Aquesta és la clàssica imatge de postal, hehehe.

Tres imatges de ses barraques (escars) per estotjar les barques a l'hivern.

I aquí, S'Algar, espai declarat com a ANEI (Àrea Natural d'Especial Interés).
Ens hi varem banyar diumenge passat i l'aigua estava talment com la vegeu a la foto...i va ser el primer bany de l'estiu, bona estrena!!! Varem fer un bon parell de capbussades ('capficos' que deim a Felanitx), amb les aletes i la 'careta', això que m'agrada tant a mi.

fragment 41 - portocolom...no calen paraules

Quan arriba el bon temps, el pensament i l'ànima se'n van allà on des de la infantesa hem passat els estius familiars. En record de les que ja no hi són.
Un altre dia us en parlaré, avui gaudiu de les imatges. Sobren les paraules.