...vés per on, m'ha coincidit amb el darrer dia abans del retorn continuat a la feina i amb el dia després de la cloenda de les activitats d'estiu al Castell de Bellver, que és, en definitiva, del que us volia parlar ara.
Nit màgica, amb les cançons d'en Miquel Gil, en un lloc bell i indescriptible com és el pati d'armes del castell de Bellver.
Si les armes fossin com la música i les paraules intravenoses que sentírem anit, el món rodaria en un altre sentit.
Amb la seva veu trencada, té un do especial, arriba directe al cor amb virulència.
Com posa al seu web, aquest home és un 'cantaor' com una casa de pagés; fundador, trenta anys enrere, del grup de música d'arrel del País Valencià, Al Tall, i, posteriorment de Terminal Sur, en l'actualitat i des de meitat dels noranta, va en solitari, arrossegant incondicionals arreu d'on passa.
Ahir a la nit no hi havia molta gent al castell, però els i les que hi érem sabíem que no cal ser molts, sinó bons.
Des de fa aproximadament un any i mig, en Miquel Gil ha aterrat per Mallorca quatre vegades que jo no m'he perdut: a Muro, el 17 de març de 2007, després de la multitudinària manifestació de 'Salvem Mallorca'; al Jazz Voyeur, els dies 6, 7 i 8 de desembre, també de 2007; a les festes de Sant Sebastià, amb 'Noticia del Regne de Mallorca', juntament amb Cris Juanico, Roger Mas i Alba Guerrero; i ahir a la nit al Castell, dins el programa de 'Nits d'estiu' de l'ajuntament de Palma, sens dubte, el millor de tots.
Acompanyat per la 'Bandaband' que mai havia vist, va sonar potent; sobre l'escenari hi havia cinc músics i ell; un total de 15 instruments de corda, entre guitarres, guitarrons, mandúrria, llaüt...; trompeta, gralla, dolçaina, bateria i percussió variada, entre la qual el 'pandero', que en Miquel maneja i fa sonar virtuosament.
El repertori va anar al cinquanta per cent entre les cançons del seu darrer disc 'eixos' i dels anteriors; no hi faltaren, com no podia ser d'altra manera: homenatge a Teresa, Caterina ma germana, katà, de la China, tinc una pena, memòria, l'amor és Déu en barca...
Tot un plaer per reprendre l'activitat quotidiana a partir de dilluns, o sigui, de demà, uf!
Nit màgica, amb les cançons d'en Miquel Gil, en un lloc bell i indescriptible com és el pati d'armes del castell de Bellver.
Si les armes fossin com la música i les paraules intravenoses que sentírem anit, el món rodaria en un altre sentit.
Amb la seva veu trencada, té un do especial, arriba directe al cor amb virulència.
Com posa al seu web, aquest home és un 'cantaor' com una casa de pagés; fundador, trenta anys enrere, del grup de música d'arrel del País Valencià, Al Tall, i, posteriorment de Terminal Sur, en l'actualitat i des de meitat dels noranta, va en solitari, arrossegant incondicionals arreu d'on passa.
Ahir a la nit no hi havia molta gent al castell, però els i les que hi érem sabíem que no cal ser molts, sinó bons.
Des de fa aproximadament un any i mig, en Miquel Gil ha aterrat per Mallorca quatre vegades que jo no m'he perdut: a Muro, el 17 de març de 2007, després de la multitudinària manifestació de 'Salvem Mallorca'; al Jazz Voyeur, els dies 6, 7 i 8 de desembre, també de 2007; a les festes de Sant Sebastià, amb 'Noticia del Regne de Mallorca', juntament amb Cris Juanico, Roger Mas i Alba Guerrero; i ahir a la nit al Castell, dins el programa de 'Nits d'estiu' de l'ajuntament de Palma, sens dubte, el millor de tots.
Acompanyat per la 'Bandaband' que mai havia vist, va sonar potent; sobre l'escenari hi havia cinc músics i ell; un total de 15 instruments de corda, entre guitarres, guitarrons, mandúrria, llaüt...; trompeta, gralla, dolçaina, bateria i percussió variada, entre la qual el 'pandero', que en Miquel maneja i fa sonar virtuosament.
El repertori va anar al cinquanta per cent entre les cançons del seu darrer disc 'eixos' i dels anteriors; no hi faltaren, com no podia ser d'altra manera: homenatge a Teresa, Caterina ma germana, katà, de la China, tinc una pena, memòria, l'amor és Déu en barca...
Tot un plaer per reprendre l'activitat quotidiana a partir de dilluns, o sigui, de demà, uf!
AQUESTS VÍDEOS ELS HE TROBAT AL 'IUTUBI', I, ENCARA QUE NO SIGUIN D'AHIR, AL CASTELL, HI SURT LA 'BANDABAND'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada