4 de setembre del 2008

fragment 102 - de mudances



Això sol passar quan tens disponibilitat de temps.
Les mudances en aquest cas no són de remenar mobles, sinó de remenar blog.
Les meves vacances s'han allargat per motius forçosos, i, és clar, ara dispòs de temps per fer i desfer, amb les limitacions que el dit em permet; això sí, si enlloc d'escriure amb el teclat ho hagués de fer amb altres estris, no podria; si sabéssiu quantes vegades he signat papers aquests dies amb una lletrota indigna!!!
Res, com que la majoria són 'volants' d'aquells que et demanen quan vas al metge, i ja sabeu quina cal·ligrafia gasten ells, idò això, la meva mala lletra circumstancial no em preocupa massa, hehehe.
A més, no puc fer massa cosa més: ni netejar la casa, ni escurar, ni tocar quasibé res; m'han prohibit tocar l'aigua! Us imaginau els malabars que he de fer a l'hora de fer la neteja personal? He hagut d'inventar un fotimer d'estratègies: la clàssica bossa de plàstic, 'profilàctics'...
I, sobretot, a manejar la mà esquerra; al final aconseguiré esdevenir esquerrana del tot, no només d'ideologia.
El diagnòstic: ferida infectada en grau màxim al dit mitjà de la mà dreta (el cor), el tractament de la qual va consistir en una intervenció quirúrgica per treure tota la 'carn morta', amb el meu conseqüent atac de pànic i ansietat que tot això em provoca des de que tenc coneixement (que no en tenc, i que, per tant, va implicar que em sedassin amb una pastillota d'aquelles que enganxen i que jo som tan poc propensa a usar; bé, els medicaments en general, som més de la homeopatia i, en general, de la medicina natural, tota aquesta química me provoca nàusees).
Ei, aspirinetes i tal en prenc, tampoc som tan excloent, eh!
Abans de la intervenció van passar a veure el meu dit tots i totes quants metges, metgesses, infermers i infermeres hi havia de guàrdia diumenge horabaixa a les urgències de la clínica Rotger; fins a set persones em varen arribar a envoltar, i jo, mig estormeiada, me'n feia creus.
Durant els deu dies de tractament que m'han donat, a banda de les cures cada 48 hores, m'han atapeït de pastillotes (antibiòtics), i dic pastillotes perquè són enormes, xapades per la mitat encara són més grosses que una pastilla de mida normal, o sigui que la meva gola s'està avesant a introduir-les sense notar-les.
La ferida la vaig veure ahir per primera vegada; l'infermera que me va fer la cura d'ahir va aconseguir fer-me veure les estrelles en coloraines; m'havia avisat, això sí, que me faria mal. El seu comentari me va quedar gravat: 'això és com una cremada de tercer grau', perquè us faceu a la idea de quina classe de ferida tenc.
En fi, a partir de no sé quin dia, disposaré d'una part del dit totalment nova; de moment diuen que la cosa va per bé, però que serà llarg.

musiqueta: 'maneras de vivir' (Rosendo i Luz Casal)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

JA TE VAL, SI QUE HO VARES FER BE...
QUINES VACANCES!!!!!!!!!!
M'HAN DIT QUE DE PALMA A PORTO COLOM I VICEVERSA.
ESPER QUE ET RECUPERIS PREST DEL TEU DIT...
UNA ABRAÇADA.
DAMIÀ

Caterina ha dit...

Epsssssssss Damià,
Ja m'has trobat?, hehehe
Efectivament, he allargat les vacances, per motius forçosos, ja ho veus. De totes maneres, no va ser ni a Palma ni a Portocolom, sinó que 'sa pupa' va començar a la Catalunya Nord, a Prada concretament.
Contenta de reveure't; tot bé? Mira que en fa de temps!!!
Au, una besada.
Cata
PD. Ja me supòs que m'has localitzat a través del blog d'en xesc, m'equivoc?