Volia esperar al fragment 100 per posar aquestes paraules interiors, però finalment he decidit que no calia, que això dels números rodons no m'estimula, (deu ser que m'agraden més els quadrats?); així idò, les pos avui, al fragment 99, convalescent estant, antibiotitzada, amb la pomada del dit, ben tapadet de protecció, descansant de tot i del tot.
'mots que surten d'endins, paraules de vacances pre-laborals'
El tel dels ulls no em deixa veure l'aire clar,
Els records s'escolen fonedissos.
Voldria sentir les veus de la concòrdia i,
entre abraçades, trobar la força entenedora,
cercant arreu, en els racons del cos, del cap.
Pensaments sorollosos, trencadissos
Guaiten de cop entre els fils embullosos del cervell,
Que vol ser lliure, però no troba la pau que necessita,
Indescriptible.
Calen dificultats per trobar la senzillesa de la quotidianitat represa.
La immobilitat perjudica seriosament la salut mental
Cercar la manera de trencar amb la insalubritat
I trobar-la, sens dubte.
La por fa grumolls,
La por fa embulls,
La por se’t vol endur,
La por guanya sempre?
La por fa por!
Ens entenem sense entendre’ns,
No cal equivocar-se
Les paraules hi són, mandroses, curtes, en el tu a tu
Si les escrivíem se’ns fondrien en el paper de foc
Tinta que s’escola com l’alegria que frissa
I arriba finalment.
'mots que surten d'endins, paraules de vacances pre-laborals'
El tel dels ulls no em deixa veure l'aire clar,
Els records s'escolen fonedissos.
Voldria sentir les veus de la concòrdia i,
entre abraçades, trobar la força entenedora,
cercant arreu, en els racons del cos, del cap.
Pensaments sorollosos, trencadissos
Guaiten de cop entre els fils embullosos del cervell,
Que vol ser lliure, però no troba la pau que necessita,
Indescriptible.
Calen dificultats per trobar la senzillesa de la quotidianitat represa.
La immobilitat perjudica seriosament la salut mental
Cercar la manera de trencar amb la insalubritat
I trobar-la, sens dubte.
La por fa grumolls,
La por fa embulls,
La por se’t vol endur,
La por guanya sempre?
La por fa por!
Ens entenem sense entendre’ns,
No cal equivocar-se
Les paraules hi són, mandroses, curtes, en el tu a tu
Si les escrivíem se’ns fondrien en el paper de foc
Tinta que s’escola com l’alegria que frissa
I arriba finalment.
2 comentaris:
"La por fa por". Només quatre mots que inclouen tant sentiment, des de la negativitat del concepte, fins a la lluita vers el positivisme. La por no és res, com no siguis tu mateix.
Tingues cura, sisplau, del botifarronet, que em fas passar una mica d'ànsia.
D'avui no passa que vagi a urgències que el botifarronet s'ha posat pitjor; la por és incontrolable, apareix sense que ningú li doni permís, però finalment la intentam controlar.
Me'n sortiré d'aquesta, encara us queda guerra per aguantar-me, hehehe
Publica un comentari a l'entrada