Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPCC Llengua - Cultura - País. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPCC Llengua - Cultura - País. Mostrar tots els missatges

16 de febrer del 2011

fragment 320 - 'llibertat i llengua'




En aquests temps que ens corren, tot ple de malintencions i despropòsits sobre la nostra estimada llengua, sort en tenim d'iniciatives com la que ens ha duit, una vegada més, en Tomeu Martí.

Demà serà la presentació als mitjans de comunicació...

Presentació del llibre Llibertat i Llengua

cann.jpgDemà, dijous, 17 de febrer, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la presentació a la premsa del llibre Llibertat i Llengua. 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears, de Tomeu Martí i Florit. Martí atendrà els mitjans de comunicació de les 10.00 a les 13.00 hores.


I divendres 18 de febrer...

...ens trobarem a Can Alcover - Espai de Cultura a les 20h, on tendrem la presentació pública de Llibertat i llengua a càrrec de l’autor i de les associacions Xarxa 2015 i Joves de Mallorca per la Llengua.

Hi participaran els membres de la Comissió Permanent de Joves de Mallorca per la Llengua Ona Borràs, Joan Mateu Ferrando, Antoni Oliver, Carme Sánchez i Sebastià Maimó.

14 d’abril del 2010

fragment 308 - un mes i busques després...






...el retorn.

No sé si el blog m'enyorava, però jo avui, no vulgueu saber el perquè, l'he tengut molt present. ¿Deu ser per allò de que és 14 d'abril i fa 79 anys de la proclamació de la república catalana? Bé, algú n'ha de ser el responsable, no?
O sigui, avui, 14 d'abril de 2010, aquest blog reprèn la seva activitat amb més o menys assiduïtat, ja ho veuré.

Per reiniciar les meves converses amb el blog, només faré esment a una activitat que s'està duent a terme i a la que jo no podré assistir, mal que me pesi ;)




A l'espai escènic brossa, un dels meus teatres coneguts que més m'agraden, s'hi està representant des del 25 de març i fins el 25 d'abril, l'espectacle EL MANIFEST GROC DE DALÍ, GASCH I MUNTANYÀ, que diu això.



Si voleu saber-ne més, he trobat un blog 'flipant' que es diu sopa de poetes i d'on transcric textualment alguns fragments:

El “Manifest antiartístic català”, més conegut com a “Manifest groc”, publicat a ”L’amic de les arts” el març de 1928, és el text estètic i literari que millor resumeix les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics, conservadors, d’ordre... i se situa en una posició estètica terrorista respecte els adversaris.

La tradició avantguardista catalana que condueix al “Manifest groc” neix entre el cubisme i el futurisme, amb l’obra de Gabriel Alomar i els postulats filosòfics del gran Diego Ruiz, i que donen alè a l’obra de Joan Salvat-Papasseit. Les paraules en llibertat de Junoy i Sánchez Juan. Les revista “L’enemic del poble” (1917 -1919) i “Troços” (1917) on trobaren acollida aquestes idees. La pintura de Miró, l’artista que més adhesió unànime trobarà entre els avantguardistes catalans. J. V. Foix, influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com “un investigador de la poesia” que incorpora al seu bagatge el surrealisme i el futurisme.

L'espectacle ManiFest groc experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals. Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal·ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop.

ARA DE VERES...NO US VENEN UNES GANES TREMENDES D'ANAR-HI?

Més sobre el tema/els temes:

MANIFESTOS AVANTGUARDISTES

VULL ANAR-HIIIIIIIII!!!...I SÉ AMB QUI HI ANIRIA ;)

26 de gener del 2010

fragment 299 - crònica gironina que no serà


PER CAUSES ALIENES A AQUESTA EMPRESA, O SIGUI, A MI MATEIXA, EL QUE HAVIA DE SER LA CRÒNICA DE L'ESCAPADA
GIRONINA , NO SERÀ.
EN SUBSTITUCIÓ, HI POS UNES IMATGES SIGNIFICATIVES I UN FRAGMENT DE L'OBRA 'JOAN ALCOVER', DELS 'HOMENOTS' DE JOSEP PLA, DE LA QUAL DIVENDRES A CAN ALCOVER-ESPAI DE CULTURA, TINDRÀ LLOC LA PRESENTACIÓ DE LA REEDICIÓ.



CASA DE CULTURA DE GIRONA I JOSEP M. TERRICABRAS



EL PONT EIFFEL I LA PLAÇA DE LA INDEPENDÈNCIA


CASES DEL RIU ONYAR


LA FONTANA D'OR


EL CASAL INDEPENDENTISTA 'EL FORN' (estava tancat!)


"Aquell senyor diminut, ponderat, exacte, correctíssim, que hauria pogut ésser confós amb un símbol de la propietat urbana o de la renda del diner, es transformava, en la conversació, instantàniament, sobretot quan la conversació s'entaulava sobre la poesia, la música o un qualsevol problema d'ordre general de l'esperit. I aquesta era la gran sorpresa que produïa el senyor Alcover o almenys la que em produí a mi: us trobàveu davant d'un home que externament no tenia res de particular i que tot d'una apareixia amb una superfície de percepció i de curiositat inesgotable, prodigiosa, decisiva.

[...] Elegit diputat, Alcover es traslladà a Madrid, ocupà el seu lloc al Parlament, assistí a unes quantes sessions i de cop i volta tornà a Mallorca i es retirà a casa seva sense haver articulat una sola paraula, sense haver obert la boca, decebut, amoïnat i fastiguejat. Quan vaig tractar d'aclarir les raons d'aquesta decisió tan singular féu amb el braç un gest com si volgués apartar de la seva mirada alguna cosa repel·lent i em digué parlant amb lentitud:

—No val la pena. Vaig comprendre que no hi havia res a fer...

M'hauria agradat de tenir més accés a Alcover per poder insistir. No em fou pas possible. Sigui com sigui, aquest estrany final de la seva carrera política demostra, al meu entendre, primer, que la seva oratòria era diferent de la que flueix, en general, en el país, i segon, que potser fou l'inici del procés que es produí en el seu esperit --procés que el portà a reconsiderar el problema de la utilització de la seva pròpia llengua com a mitjà d'expressió autèntica.

(Josep Pla: "Joan Alcover" dins Homenots. Barcelona: Destino, Tercera sèrie, 1972)


17 de gener del 2010

fragment 297 - a Girona

Per primera vegada en tota ma vida, no seré a Palma per les festes de Sant Sebastià; he agafat dos dies de vacances i un bitllet d'avió ben baratet que me durà a Girona.
M'hi estaré tres dies complets i dos d'ells, dies feiners, que darrerament sempre que surt de l'illa, coincideix en cap de setmana.
La cosa pinta bé, demà, per començar, m'han convidat a anar a visitar alguns poblets de La Garrotxa; ja veurem quin temps ens farà.
La resta de dies tenim planificat assistir a alguna xerrada que es fa a Girona ciutat, però ja sabem que això de planificar el temps lliure no sempre surt exacte.
No res, ja ho contaré en tornar.
Deix una cançoneta que acaba de sonar i que m'agrada molt. Ja me disculpareu si l'havia posat en algun altre post anterior, que ja podria ser.

Viure sense tu

Dolça besada té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa el deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.




22 de desembre del 2009

fragment 292 - la nit de la cultura 2009: premis 31 de desembre







AVUI UN TASTET:

Els premis 31 de desembre els atorga l'Obra Cultural Balear a persones o associacions en reconeixement a la seva labor en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Mallorca.
Reben aquest nom com a record del dia en què les tropes del Rei en Jaume entraren a la Ciutat de Mallorca el 1229. S'entreguen anualment pels volts de final d'any en una gran festa.
Es distingeixen diverses modalitats. Cadascun d'ells duu el nom d'un insigne mallorquí.

PREMSA:
Una cita amb la cultura
Maó va acollir ahir la Nit de la Cultura
La nit de la cultura més insular: lliurament dels Premis 31 de desembre
La Nit de la Cultura torna a demostrar la força de l’Obra Cultural Balear
La nit de la cultura de l'OCB, tot un èxit
La Obra Cultural Balear reclama desde Menorca que no se recorte la inversión pública en cultura

BLOGS:
NIT MÀGICA
ELS AMICS DE LES ARTS
Plagueta de Bord (Biel Mesquida)
marginàlies (Jaume Mateu i Martí)

LA GLOSA DE MATEU XURÍ:
La Nit de la Cultura

En algun dels pròxims posts, penjaré el vídeo; de moment no en disposo de cap còpia.
Va ser tot un honor lliurar el premi Gabriel Alomar, el que decideix la Junta Directiva de l'OCB i que, en aquesta ocasió, va ser concedit al Festival de Poesia de la Mediterrània. El va recollir l'escriptor Biel Mesquida, director del Festival.




19 de juliol del 2009

fragment 252 - aquesta setmana...




...que avui acaba, n'obre una de nova que comença demà, molt diferent per diverses qüestions.

Tot i que continuo de vacances, els desplaçaments seran 'obligats per la voluntarietat' de l'assistència a algunes activitats, aquesta vegada sí 'imprescindibles'.
Mesuro el descans en funció dels desplaçaments; poder passar dies sense haver d'agafar el cotxe, vol dir 'fer vacances'; en fi, que avui ja són 7 els dies que fa que no faig kilòmetres amunt i avall.
Però demà hi torno; a les 21h a Porreres tenim en Vicent Partal en un dels sopars a la fresca que organitza cada estiu el PSM-EN, així idò, agafaré el cotxe per fer uns poquets kilòmetres (23?), que en Partal s'ho val.
Seguim. dimarts (soparet amb col·legues a Palma?, ja veuré); dimecres tenim junta de l'OCB a les 19h a Can Alcover (llàstima que em perdré la presentació del llibre 'tota una vida a Portocolom', no es pot estar pertot.
Dijous, Gent Activa ('cupaires' de Mallorca), han organitzat una conferència-debat a Can Alcover sobre 'capitalisme, crisi i alternatives' que cal tenir en compte.



Diumenge tenim el Mallorcamón Festival als jardins de La Misericòrdia amb Pablo Milanés i Tiu.
Espero i desitjo que en Pablo 'ME' canti aquesta cançó (una de les més belles cançons d'amor que s'han fet i que algú, ja fa una pila d'anys, me va dedicar per identificar-me, en part, amb la protagonista); cançó que fa cruixir l'ànima. Aquí la teniu:




I, de moment, aquí m'atur, convençuda que ha quedat alguna cosa pel camí.

fragment 251 - Lo pi de les tres branques



Vilaweb recorda avui que el tercer diumenge de juliol, al Pla de Campllong (Berguedà), al voltant el Pi de les Tres Branques, amb més de 25 metres d'alçada, que presideix una esplanada, s'organitza cada any un aplec de contingut patriòtic i reivindicatiu de la unitat dels Països Catalans.
Enguany s'arriba a la 30ena edició de la trobada catalanista.
Encara que incomplet per manca de branques que incloguin «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó», des d'aquí una menció del fet en les paraules del mossèn.

LO PI DE LES TRES BRANQUES
Jacint Verdaguer (1845-1902)

Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a la plana,
don Guillem de Mont-rodon
a trenc de dia davalla,
voltat de comtes i ducs
en ufanosa colcada.
De l'alta sella en l' arçó,
sobre arabesca gualdrapa,
seu en Jaume nostre rei;
no du més corona encara
que la de son cabell d'or
que algun àngel li ha deixada.
Lo tenia presoner
Narbona dins sa muralla:
al vencedor de Muret
Mont-rodon lo demanava;
Monfort no l'hi vol donar,
per gendre diu que se'l guarda.
Quan lo sant Pare en té esment,
que a corre-cuita, li mana,
torne son rei a Aragó
i al Pirineu la seva àliga

Catalunya, aixeca el front,

doble sol avui t'aguaita,
lo sol que et surt a orient
i el que t'ix a tramuntana.
Lo que et surt al Pirineu
te vol donar una ullada;
mes, infantó de sis anys,
no vol ésser vist encara,
ja el veuran a Lleida prou
davant la cort catalana.
Abans d'arribar a Berga
s'enfilen per la muntanya,
per entre Estela i Queralt
de Campllong envers la plana;
quan són al mig de Campllong
la nit fosca és arribada.

Lo Campllong té com un bres
dues serres per barana,
.per coberta un bosc de pins
verds tot l'any com l'esmeragda
Corona immensa de tots
és una hermosa pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.(...)
En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.

18 de juliol del 2009

fragment 250 - 'els cinc sentits'(I): quico pi de la serra i més


Ahir a la nit, passades les 22h, en Quico Pi de la Serra ens va delectar amb el seu recital de cançons, en una nit fresca i ventosa.
El repertori va ser excel·lent, el lloc també: el mollet d'en Pereió, voltat de mar i llaüts.
Les cançons, amb en Quico a la guitarra i en Josep M. Borràs al piano, van anar des de les de sempre ('l'home del carrer', 'la cultura',...), passant per temes instrumentals(La Internacional), Si els fills de puta volessin no veriem mai el sol, jazz, blues, una de l'Ovidi ('perquè vull')...algunes de l'últim disc 'Tot' (2007).



PERQUÈ VULL (Ovidi Montllor)

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.


Francesc Pi de la Serra - La cultura

Cultura rima bé amb literatura,
amb amargura, cura i aventura,
amb pura caradura i amb censura,
amb futura obertura i dictadura,
amb captura, paüra i amb tortura
amb pintura, arquitectura i escultura,
amb clausura, tonsura i vestidura,
amb pastura, atura i amb verdura,
amb conjura, cura i musculatura,
candidatura i caricatura,
amb cintura i amb magistratura,
amb criatura, usura i confitura,
amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada,
tan perillosa com la dinamita,
generalment en manca més que en sobra,
generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto
cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-,
d'altres han opinat que sovintejo
amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
té més a veure amb gana que amb Beethoven,
si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta,
sense ni haver sopat, ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols,
els que la van desfent sense manies
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
que abans s'ha de menjar, jeure i pair;
després, ja en parlarem si en teniu ganes,
que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard diran que sóc contradictori,
què és el que vull dir amb això, vosté mateix,
jo em faig la meva cuina i si li agrada,
si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana
i m'ho demanes bé, te'n donaré;
en fi, per un preu que crec raonable,
podràs mastegar un sol, la, si, do, re.





Si algu se sent aludit, y te ales que no voli
El refra que cantare es adagi de carrer, ja me'l deien al bressol

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Potser en ajupim sobint,
no es per avit ni caprici
Que es per esquivar el calbot,
y esperar el moment propici tan si es vol com si no es vol

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Al camp la fruita es pudreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificacio
Aixo diuen els diaris i aixi resa el camperol

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

A suissa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Despres diuen que es l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

A ciutat anem de cul,
ningu s'aclareix tot falla
Ya no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Surten al carrer estant,
cansats de falses promesses
Sona untret com un fuet,
y cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Heu d'oblidar si podeu,
aquets 40 anys de gloria
A mi no em preocupa gens,
perque tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol

Si els fill de puta volessin no veuriem mai els sol

L'unitat no te destí,
l'univers no es cap llimona
Tinc un pasaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

Jo cada cop veig mes clar,
el poble diu el que pensa
Hem apres aquet proverbi
I amb mutua complaença cantem com un home sol

Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol

M'agrada veure com aguanten aquests cantautors i cantautores i en Quico especialment; quantes vegades haurem cantat la seva cançó 'la cultura'?

3 de juliol del 2009

fragment 242 - Joan Francesc Mira avui a Can Alcover




Amb motiu de la presentació del llibre "La vida, el temps, el món", avui a les 20h a Can Alcover comptarem amb la presència de l'autor Pere Antoni Pons, del protagonista del llibre, Joan Francesc Mira i hi intervindrà a més, l'articulista i també escriptor Guillem Frontera.

«Joan F. Mira, de gran rellevància dins el món de la literatura i la cultura catalanes per l’envergadura de la seua obra literària i intel·lectual durant quaranta anys, conversa al llarg de sis dies amb el periodista i escriptor Pere Antoni Pons. El resultat és un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan F. Mira, el seu món i la seua època, explicat per ell mateix».

1 de juliol del 2009

fragment 239 - amics: paral·lelismes i /o simetries



EL CARTELL - INVITACIÓ
Fa mesos, vaig dedicar una entrada a publicitar i desitjar sort a un amic per la presentació del seu primer llibre.
En aquell moment ja vaig dir que el fet d'escriure un llibre i que aquest vegi la llum, deu ser, (de fet, és) una emoció de grau màxim.
Per força ho ha de ser per als autors, perquè, per a mi, viure i veure el procés de tan a prop, me va arribar a la profunditat de l'ànima (tot i que ja sabeu que no és gens difícil que això me passi).
En aquell primer escrit, vaticinava el que després es convertiria en una realitat: que la presentació es fés arreu dels PPCC; me consta que en Jordi ho ha fet, ha presentat el seu llibre, ja exhaurit, a diversos indrets dels PPCC, entre els quals, Palma.
La segona part d'aquest escrit, és per contar que tot el procés d'aquells moments: la participació en la tria de la portada, la posterior propaganda des d'aquí, conèixer alguns dels textos abans de sortir el llibre, les felicitacions, part de la coordinació de la presentació a Palma, a Can Alcover,... tot això es torna a repetir.
Dos amics que, en alguns aspectes, són simètrics.
Ara li toca a en Joan Alfons amb el seu llibre 'la terra encesa', llibre imprescindible de poesia combativa i revolucionària.
Si voleu més paral·lelismes, estan servits: el cartell-invitació també l'ha fet en Jaume Vich, la presentació serà a Can Alcover i anirà a càrrec d'en Tomeu Martí, ah! i es farà exactament sis mesos després de la primera: dia 9 de gener a les 20h va ser la d'en Jordi, i dia 9 de juliol a les 20h serà la d'en Joan Alfons.
Els dos són persones incansables en la lluita pel nostre país.
D'en Jordi ja us en vaig fer cinc cèntims en el seu moment; d'en Joan Alfons dir-vos, a qui no el coneixeu, que és un activista polític i cultural, militant de l'esquerra nacionalista i que ha col·laborat a Mallorca Socialista, a El Llamp i a La Nau.
Llibre de poemes, dividit en dues parts: 'la terra encesa', plena de mots de lluita, rabiüts en alguns casos, i 'passadís d'ombres', on respiram una mica el camí de l'esperança, en moltes ocasions, amb respostes agres a la història viscuda.

Aquí en teniu un petit tast:

TRENTA SIS

No us bull la sang
quan avui, dir la veritat
encara ofèn els botxins?

EL LLIBRE


L'ÀNIMA ESMOLADA

Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai.
Tenc l'ànima esmolada
i tall, a cada pas.

Et mir als ulls
i veig un company

Aixeca el cap
i no miris enrere,
oblida les derrotes
i vés amb pas ferm
sempre, cap endavant.

Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai,
trepitjant l'asfalt roent
dels carrers de Ciutat.

* En tornarem a parlar.

10 de maig del 2009

fragment 221 - ' ...no volem ser...

...un país ocupat,
volem, volem, volem,
volem INDEPENDÈNCIA,
volem, volem, volem
PAÏSOS CATALANS'
Aquest va ser el clam més sentit, d'oïda i de sentiment, a la manifestació d'ahir. Ben drets per la llengua, amb el cap ben alt i ben orgullosos de l'èxit; vàrem superar, amb escreix, TOTES LES EXPECTATIVES.
No una, sinó dues foren les cadenes que es varen constituir.
Una turba, una gernació, una gentada, una massa, una aglomeració, una munió, una tracalada...un equipasso de voluntariat d'organització, una santa paciència la dels assistents per haver hagut d'esperar molt de temps drets i aturats, perquè l'inici, previst a les 18h, arrencàs mitja hora més tard; els xeremiers no trobaven espai suficient al capdavant de la massa que es va congregar als peus de la imatge pètria del rei en Jaume, que ens mirava amb ulls astorats.
La gent va botar, va ballar, va aplaudir i a alguns fins i tot ens varen caure les llàgrimes.
La nota discordant, com sempre, el ball de xifres. La policia espanyola va fer curt, evidentment. Sense saber-ne la xifra exacta, més de 12 mil persones ens congregàrem; casi 20 mil segons els nostres optimistes.
Hi era tothom: els sindicats STEI-i i la CGT ( les nostres representants del sector de sanitat amb les seves bates blanques), els membres de Cucorba vestits de pallassos, polítics, gent de la part forana, gent de ciutat, representació de les nouvingudes, personalitats del món cultural, infants, joves, persones majors...tothom es va anar passant els dos manifests estojats en dos originals 'ninotets' que duien a l'esquena un petit departament com si d'una petita motxilla es tractàs.
Ni tan sols trobàrem a faltar en Toni Roig, en Toni d'Al Mayurqa. Ell era allà amb tots nosaltres, sonant, cantant i donant branca.
En Jaume Mateu, el president de l'OCB va fer un discurs-míting que ens va posar la pell de gallina. Ens recordà que ahir, a la mateixa hora, al País Valencià s'estava celebrant la manifestació del 25 d'abril convocada per ACPV.
Us el copio aquí abaix:

Una vegada més, els fills naturals i adoptius d'aquestes terres voltades de mar, hem tornat a dir ben fort i clar que la nostra llengua, la catalana, no és cap veu de discòrdia, sinó el més gran i efectiu instrument d'acollida i entesa. Per això, d'aquesta festa reivindicativa cal que en prenguin bona nota aquells que la volen tornar a dominar per considerar-la llengua bàrbara, i que rectifiquin. Ho hem tornat a dir fermament i mans enlaire: volem parlar sempre i per tots els racons de les nostres illes en la seva llengua pròpia, perquè hi tenim dret. I que ho sàpiguen aquells i aquelles que volen vedar i restringir l'ús d'aquesta llengua nostra: sortirem al carrer sempre que calgui a fer festa, i de les grosses com la d'avui, per exigir l'atenció als nostres drets. Que en prenguin bona nota els que pretenen retallar-nos aquests drets: no callarem mai! Ens sobra força i no ens falta coratge per fer sentir i aixecar, si és necessari, aquesta veu.

Som aquí, autòctons i nouvinguts, persones de totes les condicions i els estaments que estimam aquesta terra per enaltir el signe major del seu patrimoni: la llengua catalana amb la què s'expressa des de fa prop de vuit-cents anys. Tots els que fruïm de la generositat de les Illes Balears i Pitiüses, en resposta a la prosperitat que ens ofereixen, hem de lluitar de valent i sense descans per preservar, mantenir i engrandir el seu patrimoni. És una obligació de tots, perquè tots compartim espai, temps i desitjos. I per això, els que ens identificam amb l'essència del nostre poble no consentirem de cap de les maneres que el procés de normalització de la nostra llengua es rompi cop en sec, arbitràriament, i reculem trenta anys com pretenen alguns. No consentirem que aquesta llum s'apagui. No consentirem que l'avanç que amb tant d'esforç s'ha aconseguit, vegi barrat el seu pas capritxosament. Voler escapçar els nostres drets lingüístics, es digui el que es digui, no és de justícia.

És per això, que hem de seguir exigint la plena equiparació dels drets i dels deures lingüístics, la porta per la qual podrem fer sortir del debat polític aquesta qüestió. I per això cal reclamar als nostres polítics, als polítics de les Illes Balears, lleialtat absoluta i proclamada públicament tant als principis fonamentals continguts a l'Estatut d'Autonomia com a la conseqüent normativa referida a l'impuls dels nostres trets identitaris. Només així podrem caminar, amb pas ferm i decidit, cap al futur a què tenim dret com a part integrant de la catalanoparla.

En aquests mateixos instants, a València, milers i milers de persones també han sortit al carrer per fer sentir la veu de la dignitat. Convocats per Acció Cultural del País Valencià i amb el suport de centenar de socis d'Òmnium Cultural, les dues entitats agermanades amb l'OCB, a València denuncien la persecució de la llengua i cultura pròpies i la contínua regressió en l'ús social del català. A més, reclamen la presència al País Valencià de TV3. Allà, el lema de la concentració és "Junts, podem"; aquí, "Drets per la llengua". Ajuntem, doncs, les veus i recordem, aquí i allà, els versos del poeta eivissenc Marià Villangómez:

Ens entendrem amb llengua que serà feix d'espigues

i dins la nostra veu es gronxarà la pàtria.

Que ningú no defalleixi. Junts, podem anar ben drets. Drets per la llengua, pel país; pels nostres Països.


Des d'aquí, el meu petit homenatge a les persones que treballen a l'OCB (Iraïs, Arena, Petra, Jaume, Sebastià, Carme, Rafel, ...) i a les que ens hi afegim sempre que sigui necessari.

Dues són les entitats de Mallorca capaces de mobilitzar la societat quan ens cal sortir al carrer a fer-nos veure, a cridar, a defensar i a reivindicar el que som.

Una d'elles és el GOB que ens mobilitza pel territori; l'altra és l'OCB.

Com molt bé diu el meu amic Xesc, la quota de soci de l'OCB és la quota de militància que pagam amb més ganes i sense cap mania. NO DEFALLIM. Gràcies Tomeu, gràcies Jaume.

* Les fotos les posaré en un post posterior; en aquest calien els mots de les emocions.

8 de maig del 2009

fragment 219 - només falta 1 dia!!!



JA ELS TENIM AQUÍ AMB LA CONTRAMANIFESTACIÓ.

NO S'HAN FET ESPERAR MASSA. AQUESTS SÓN ELS QUE FLETEN AUTOCARS DE LES ESPANYES PER PODER DIR QUE SÓN MÉS QUE NOLTROS (I HO SÓN MOLT, MOLT, PERÒ MOLT ESPANYOLS).

NECESSITAU MÉS MOTIUS PER FORMAR PART DE LA CADENA HUMANA PELS DRETS PER LA LLENGUA?


DEMÀ A LES 18h,

TOTHOM A LA PLAÇA DEL REI EN JAUME.




5 de maig del 2009

fragment 216 - Falten 4 dies




D'AQUÍ A 4 DIES, A LA CADENA HUMANA PER LA LLENGUA,

HI HEM DE SER TOTES I TOTS...

NO HI HA EXCUSA, HI HA 9 RAONS DE PES PER SER-HI:

9 motius per ASSISTIR a la CADENA HUMANA:

1. PERQUÈ SI TU NO HI VAS, SEGUR QUE SERÀ MENYS FORTA, MENYS LLARGA, MÉS DÈBIL, MÉS VULNERABLE. (LA CADENA, I TAMBÉ LA LLENGUA).

2. PERQUÈ ÉS UNA DEMOSTRACIÓ DE DIGNITAT COL·LECTIVA.

3. PERQUÈ N'HI HA QUE VOLEN FER CREURE QUE LA NOSTRA LLENGUA ÉS UN PROBLEMA, UNA FONT DE CONFLICTES... I ENS VOLEN DEBILITAR, ENS VOLEN DIVIDIR, ENS VOLEN DESMOBILITZAR.

4. PERQUÈ ELS ATEMPTATS QUE HEM REBUT DARRERAMENT CONTRA ELS NOSTRES DRETS BÀSICS, OBEEIXEN A UNA ESTRATÈGIA BRUTA D'ALGUNES PERSONES, MÉS INTERESSADES EN DESVIAR L'ATENCIÓ SOBRE LES SEVES MISÈRIES QUE EN PROMOURE EL BENESTAR DE LA GENT.

5. PERQUÈ MALGRAT QUE LES NOSTRES INSTITUCIONS PÚBLIQUES SIGUIN MÉS PROCLIUS A PROMOURE LA LLENGUA PRÒPIA, HEM DE SEGUIR SORTINT AL CARRER. I LA CADENA HUMANA POT SERVIR PER ESBORRAR PORS, PER EMPÉNYER, PER ACOMPANYAR, PER IMPULSAR I PER GUIAR LA TASCA D'AQUESTES INSTITUCIONS.

6. PERQUÈ EXISTIM, I SOM EL QUE SOM, I NO VOLEM RENUNCIAR A SER EL QUE SOM.

7. PERQUÈ ENTENEM I RESPECTAM EL MÓN EN TOTA LA SEVA RIQUESA I DIVERSITAT. PERQUÈ CREIM EN AQUESTA DIVERSITAT I LA VOLEM PROMOURE. PERQUÈ PER CONSERVAR UN MÓN RIC I DIVERS CULTURALMENT, HEM D'ACTUAR LOCALMENT.

8. PERQUÈ NO VOLEM QUE ENS ETIQUETIN AMB ESLÒGANS FALSOS I VERINOSOS I MANIPULIN ELS NOSTRES DRETS, LA NOSTRA VOLUNTAT, LA NOSTRA HISTÒRIA. ESTAM FARTS QUE ENS DIGUIN QUE NOSALTRES SOM ELS QUE IMPOSAM I ELS QUE ATEMPTAM CONTRA LES LLIBERTATS DELS ALTRES...

9. PERQUÈ HO HEM DE FER!!!! PERQUÈ LA "SOLIDARITAT", LA "JUSTÍCIA", EL "RESPECTE"... NO SÓN PARAULES BUIDES DE CONTNGUT QUE QUEDEN BÉ ALS DISCURSOS, SINÓ QUE TENEN UNA APLICACIÓ REAL I PRÀCTICA AL DIA A DIA. ARA ARRIBA EL BON TEMPS, I EL SOL I EL CEL BLAU... I TOTS TENIM GANES DE SORTIR D'ACAMPADA, O D'EXCURSIÓ, O A LA MAR... PERÒ JA HI HAURÀ TEMPS!!!!

DISSABTE, 9 DE MAIG....
...DRETS PER LA LLENGUA!!!!!

23 d’abril del 2009

fragment 210 - Sant Jordi (II)

El meu regal per a vosaltres, és aquest. Malgrat posi Sant Jordi 2006, és plenament actual.



El meu llibre i les meves roses.

Per poder fer la crònica d'un dia profitós com el d'avui, hauria d'estar en condicions relativament normals, però, com que no és el cas (estic literalment acabada), i gràcies a les imatges i als recursos de la xarxa que parlen per ells mateixos, idò això, mirau les imatges i entreteniu-vos en obrir els enllaços, que ja n'hi ha.



Paradeta de l'OCB a la Plaça Major, molta feina de repartir la revista de la campanya 'un cafè per la llengua' i les octavetes i cartells de la cadena humana per dia 9 de maig. Com podeu veure, m'han regalat una rosa..., bé, en realitat dues, però aquesta que m'ha donat en Xavi té un valor incalculable, com a bon company de lluita que és.



S'horabaixa, a les 18:30h, 'Cafè per la Llengua' a l'EOI amb un gran nombre d'assistents, tant de professors com d'alumnes. A les imatges na Marisa tenia ben entretingut al personal amb el seu gran discurs.

Demà ens toca anar a Sineu on hi ha l'acte de presentació de la nova delegació de l'OCB. Hi anirem na Marisa, en Josep i una servidora; hi tenim bons amics a Sineu (eh Miquel?).