El 'no vagi per dit' del dBalears d'avui es fa ressò de l'acte que tingué lloc a Portocolom dissabte passat sobre 'la nova cançó'. El text és aquest: Un 18 de juliol diferent Dissabte vespre, a Portocolom, es va posar a debat el significat de l'anomenada "Nova Cançó". Joan Ramon Bonet, Joan Manresa i Isidor Marí varen explicar diverses visions del moviment cultural, la seva incidència i les dificultats actuals. Un centenar llarg de persones va gaudir i participar d'anècdotes i referències històriques. En acabar l'acte, atenent una petició i amb la col·laboració d'un veí que va anar a cercar una guitarra, Isidor Marí n'oferí un tast amb l'emblemàtica Flors de Baladre i animà els assistents a cantar amb ell Bona nit, Blanca Roseta, amb una lletra basada en el Talmud (fa 1.600 anys). Però la coincidència del dia va estimular Isidor a interpretar una antiga cançó eivissenca que fa esment de la depredació fiscal i la necessitat d'aturar-la, que diu: "Es pobres no podem viure, / sempre hem d'anar de rencor, / treballant i coent sitges / per pagar als recaudadors. / L'Espanya va de fallida / per manca de regit bo / que van perdre Filipines / i Cuba que era mellor... / i ara perdrà ses tres Illes, / Mallorca, Eivissa i Maó".
...que avui acaba, n'obre una de nova que comença demà, molt diferent per diverses qüestions.
Tot i que continuo de vacances, els desplaçaments seran 'obligats per la voluntarietat' de l'assistència a algunes activitats, aquesta vegada sí 'imprescindibles'. Mesuro el descans en funció dels desplaçaments; poder passar dies sense haver d'agafar el cotxe, vol dir 'fer vacances'; en fi, que avui ja són 7 els dies que fa que no faig kilòmetres amunt i avall. Però demà hi torno; a les 21h a Porreres tenim en Vicent Partal en un dels sopars a la fresca que organitza cada estiu el PSM-EN, així idò, agafaré el cotxe per fer uns poquets kilòmetres (23?), que en Partal s'ho val. Seguim. dimarts (soparet amb col·legues a Palma?, ja veuré); dimecres tenim junta de l'OCB a les 19h a Can Alcover (llàstima que em perdré la presentació del llibre 'tota una vida a Portocolom', no es pot estar pertot. Dijous, Gent Activa ('cupaires' de Mallorca), han organitzat una conferència-debat a Can Alcover sobre 'capitalisme, crisi i alternatives' que cal tenir en compte.
Diumenge tenim el Mallorcamón Festival als jardins de La Misericòrdia amb Pablo Milanés i Tiu. Espero i desitjo que en Pablo 'ME' canti aquesta cançó (una de les més belles cançons d'amor que s'han fet i que algú, ja fa una pila d'anys, me va dedicar per identificar-me, en part, amb la protagonista); cançó que fa cruixir l'ànima. Aquí la teniu:
I, de moment, aquí m'atur, convençuda que ha quedat alguna cosa pel camí.
Ahir a la nit, passades les 22h, en Quico Pi de la Serra ens va delectar amb el seu recital de cançons, en una nit fresca i ventosa. El repertori va ser excel·lent, el lloc també: el mollet d'en Pereió, voltat de mar i llaüts. Les cançons, amb en Quico a la guitarra i en Josep M. Borràs al piano, van anar des de les de sempre ('l'home del carrer', 'la cultura',...), passant per temes instrumentals(La Internacional), Si els fills de puta volessin no veriem mai el sol, jazz, blues, una de l'Ovidi ('perquè vull')...algunes de l'últim disc 'Tot' (2007).
PERQUÈ VULL (Ovidi Montllor)
Plovia, aquell dia, Perquè vull! Perquè tinc ganes que plogués! Sortia ella de casa. Perquè vull! Perquè tinc ganes que sortis! Tenia jo un paraigua. Perquè vull! Perquè tinc ganes de tenir! Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'ajudar! Va dir-me: Encantada! Perquè vull! Perquè tinc ganes d'encantar! Va arrapar-se a mi. Perquè vull! perquè tinc ganes d'estimar! Vam viure un món precios. Perquè vull! perquè tinc ja ganes de viure! Després varem parlar. Perquè vull! Perquè tinc ganes de parlar! Vam volar pel món. Perquè vull! perquè tinc ganes de volar! Vam sentir un món nou. Perquè vull! Perquè no m'agrada aquest! I el vam veure millor. Perquè vull! Perquè se que és millor! Vam menjar el més bo. Perquè vull! Perquè se que es pot menjar! Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull! Perquè estic tip del contrari! Tot era meravella. Perquè vull! Perquè estic fart de fàstics! Tot era de tothom. Perquè vull! Perquè tot és de tots! Acabe la cançó. Perquè vull! Tot comença en un mateix.
Francesc Pi de la Serra - La cultura
Cultura rima bé amb literatura, amb amargura, cura i aventura, amb pura caradura i amb censura, amb futura obertura i dictadura, amb captura, paüra i amb tortura amb pintura, arquitectura i escultura, amb clausura, tonsura i vestidura, amb pastura, atura i amb verdura, amb conjura, cura i musculatura, candidatura i caricatura, amb cintura i amb magistratura, amb criatura, usura i confitura, amb mesura, amb mesura. Cultura és una paraula delicada, tan perillosa com la dinamita, generalment en manca més que en sobra, generalment tothom en necessita. Cultura jo no en faig, jo tan sols canto cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-, d'altres han opinat que sovintejo amb certes paraulotes poca-soltes. Jo crec que la cultura, i que em perdonin, té més a veure amb gana que amb Beethoven, si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta, sense ni haver sopat, ni que us estovin. La cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense manies perquè fa raonar i no és rentable, els campanuts tibats que se la guarden. No cal que us capfiqueu, us repeteixo, que abans s'ha de menjar, jeure i pair; després, ja en parlarem si en teniu ganes, que ningú s'ha ferit per no llegir. Més tard diran que sóc contradictori, què és el que vull dir amb això, vosté mateix, jo em faig la meva cuina i si li agrada, si en vol venir a menjar, el convidaré, jo em faig la meva cuina i si tens gana i m'ho demanes bé, te'n donaré; en fi, per un preu que crec raonable, podràs mastegar un sol, la, si, do, re.
Si algu se sent aludit, y te ales que no voli El refra que cantare es adagi de carrer, ja me'l deien al bressol Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol Potser en ajupim sobint, no es per avit ni caprici Que es per esquivar el calbot, y esperar el moment propici tan si es vol com si no es vol Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol Al camp la fruita es pudreix, hi ha massa intermediaris No hi ha planificacio Aixo diuen els diaris i aixi resa el camperol Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol A suissa han ingressat, mils de milions a cabassos Despres diuen que es l'obrer, el culpable dels fracassos i la manca de control Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol A ciutat anem de cul, ningu s'aclareix tot falla Ya no podem respirar, tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol Surten al carrer estant, cansats de falses promesses Sona untret com un fuet, y cau mort, les mans esteses, deixa dona, fill i dol Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol Heu d'oblidar si podeu, aquets 40 anys de gloria A mi no em preocupa gens, perque tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol Si els fill de puta volessin no veuriem mai els sol L'unitat no te destí, l'univers no es cap llimona Tinc un pasaport que diu: Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol Jo cada cop veig mes clar, el poble diu el que pensa Hem apres aquet proverbi I amb mutua complaença cantem com un home sol Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
M'agrada veure com aguanten aquests cantautors i cantautores i en Quico especialment; quantes vegades haurem cantat la seva cançó 'la cultura'?
Ho he aconseguit. Avui fa cinc dies que no vaig a Palma; me trob apoltronada a Portocolom des de dilluns horabaixa; cinc dies de tira! ja tocava. Deu ser la primera setmana en molts de mesos que no tenc cap reunió, assemblea, acte imprescindible... M'he près uns dies de relax casi complet dedicats a la lectura, als dinarets, soparets i algun que altre banyet (pocs, de moment). Sí que he fet altres feines que no solc fer a diari; tot i que estigui malament dir-ho i amb respecte profund per a qui ho feis, he cuinat i he fet tasques domèstiques variades. De platja poca cosa; no aguanto el sol; millor dit, ell no m'aguanta a mi, que me deixa la pell feta un mapa i no m'és pla. Qualseol dia d'aquests faré la revolució per reivindicar les pells blanques; tanta mania de posar-se a la planxa!!! A la mar sí que hi he anat, poquet però amb ganes; sempre d'horabaixa i algun dia d'horabaixa-vespre. He tengut visites dos dies seguits però amb plans diferents. Dimecres anàrem a dinar a la guingueta (xiringuito) amb uns col·legues-amics laborals per seguidament fer uns capficos, tot corrent amb la panxa plena i rient del mite que ens ensenyaren quan érem infants: 'o nedes tot d'una o has d'esperar dues hores a fer sa digestió'. Finalitzàrem s'horabaixa fent un petit voltí per S'Algar que alguns d'ells no coneixien. Dijous, és a dir, ahir, vaig preparar un berenar-sopar fred al pati (corral que deim noltros) de casa per a una part de la colla habitual; trempó, pa i talec, una mica de gelat ('fresque') i bastant de vi. En acabat, enfilàrem caminant fins al mollet d'en Pereió on feien la nit d'havaneres i rom cremat; ni tan sols vàrem quedar per allà; acabàrem voltant per les paradetes de la fira nocturna marinera i quan se n'anaren els i les col·legues, encara vaig fer uns beures a 'sa cova dets ases' amb els cosins. A partir d'avui i durant tres dies seguits la programació d'estiu de Portocolom, convida a participar-hi. Ho teniu aquí Així idò, avui anirem a escoltar en Quico Pi de la Serra, que deu fer mil anys (i me quedo curta), que no l'he vist. La setmana que ve serà una altra cosa.
Després de l’estada a Prada per primera vegada, tot i tenir-ho pendent des de l’any 1993, després que el 1992 passàs les oposicions i quan vaig conèixer l’amic Andreu que sí que era assidu i amb qui varem compartir feina durant el curs 1992/1993, bons moments de gresca, converses sobre el fet nacional i independentisme, i, fins i tot, les festes de Sant Joan a Ciutadella del juny de 1993, mai havia pogut assistir-hi decididament fins enguany, els darrers set anys per qüestions laborals. L’experiència ha estat , en resum, profitosa, malgrat els darrers dies estava una mica atabalada. Potser la primera vegada m’havia d’haver plantejat anar-hi només la meitat dels dies, que, gairebé 10 dies, són molts. Cal esmentar que la llibertat d’acció i de participació en les diferents activitats, és total, per tant no deixen de ser unes vacances a un lloc privilegiat i a bon preu. Dels cursos triats per mi, em quedo amb un regust ben dolç del d’en Tilbert Dídac Stegmann, catedràtic de filologia romànica, expert en catalanística, positiu i positivitzador, que proposa un mètode (l’eurocom) que convida al plurilingüisme europeu i pretén que ens puguem comunicar sense usar l'anglès, partint de les llengües romàniques que dominam. El mètode es basa en els anomenats ‘set sedassos’ que són estratègies d’intercomprensió entre parlants de llengües romàniques. El mètode també existeix i és aplicable a altres llengües com les germàniques o les eslaves. Aquest home fa enveja per la seva manera d’enfocar des del positivisme més clar; t’obre els ulls malgrat tu no vulguis. Dels tallers, els dos me varen omplir molt, el de ‘glosat i cançó redoblada d’Eivissa’ amb en Toni Manonelles, i el d’’Occitània: llengua, literatura, folklore... i vi’ amb en Jaume Figueres i n’Aitor Carrera, dos ‘occitanístics’ (es diria així?) excepcionals, que et transmeten la seva passió a través de la pell, l’oïda, els ulls i el paladar. A més, vaig assistir al curs d’en Gabriel Bibiloni: com ‘et diuen? Fonaments de l’antroponímia catalana’, a algunes sessions soltes: ‘Ausiàs March, una singularitat amarga’, ‘El rei Jaume I: història, literatura i llegenda’, ‘La corrupció urbanística a les Illes’ i a tantes altres activitats entre conferències, debats, fòrums, presentació de llibres, espectacles (música i cinema), que seria massa llarg d’explicar.
Aquests dies entre mig de vacances i mig no, vaig fent amb tot un seguit de llibres i llibrets pendents des de temps immemoriables. Monotemàtica que som, la majoria dels llibrets (són d'aquells petitets de diferents col·leccions de l'editorial Moll) parlen de nacionalisme a Mallorca i de personatges de referència, altres sobre llengua i algun altre d'entreteniment.
És el cas del que ara vull parlar-vos; el llibre es diu 'jardins d'altri' i l'autor és en Climent Picornell (teniu l'enllaç al seu blog a la llista de la dreta, al 'mira't això'). El llibre no és res de l'altre món (perdó, Climent), però és entretingut; algunes de les cites, frases... que hi diu, copiades o millor dit, manllevades d'altra gent, o trobades a l'atzar en cartells, anuncis,... són d'allò més divertit i, sobretot, algunes d'elles, molt mallorquines. Mirau-ne un petitíssim recull d'algunes de les que m'han fet més gràcia, de les curtes, les llargues m'ha fet vessa copiar-les:
- Un professor (de física?), profundament enamorat, en secret, li diu en un descans de la Junta de Govern: 'Maria, em deixes estar trenta segons dins el teu camp magnètic?'
- '...solia contar Guillem d'Efak, el nostre amic negre de Manacor,. Un dia va demanar beure, en mallorquí, a un cafè del Pla de Mallorca; l'amo li respon: 'si no haguessis xerrat en mallorquí, m'hauria pensat que eres negre'.
SOBRE FACTURES:
- ...Era una factura del seu fuster: 'por hacer cuatro tonterías en la cama de la señora, 4000 pesetas'. Me diu el meu amic que, son pare, el senyor de la 'señora' de la factura, s'emprenyà tant que li féu repetir, especificant 'las cuatro tonterías' una a una.
DEL SAIG D'ARTÀ, que es veu que n'era un gran generador:
- Quan van entrar les cuques de la processionària que es menja el pi, a Mallorca, devers els anys cinquanta, es provà d'aturar-la de diverses maneres, una era tallant o disparant a l'embolcall en forma de bossa, com de seda, que fan a l'arbre. L'ajuntament decidí actuar i la crida (del saig), per tots els cantons del poble, es transformà en: 'qui tengui cuca, que vagi a l'ajuntament i li tallaran ses bosses'.
- El secretari de l'ajuntament li diu al saig, que ja que s'havia mort el fosser, l'enterrador, fes una crida pel poble. 'Que no es mori ningú fins a nou avís', va ser el pregó.
