13 de gener del 2010

fragment 296 - motlle de mots

Incomprensió

Fera ferida
Llances sagetes a dojo!
Ningú et lleparà.
Desig de ditades de mel.
Aspror amarga!
Collita de la teva sembra.

Desobediència

Núvols de fum
Actes desobeïts de multitud.
Pactes amb el fum dels núvols i
S'enterboleix l'espai de sensacions.
Res no és, res no pot ser.



Absència

Planeta vivent
De l’infinit estant
Te sent, no te veig.
Brilles com l’absència, no llueixes.
Enlluernes amb mots grisosos,
Xerecs, embafats, indescriptibles.
T’escolto, no hi ets.
Medito en la meva soledat.
No hi veig clar.
Caldran benaurances irrenunciables.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Continua amb aquests poemes breus i concissos per explicar el que penses i el que tens dins teu.
Miquel.Empordanet

Caterina ha dit...

Ja ho crec que hi continuaré; ja saps que l'espontaneïtat és una de les meves debilitats...o de les meves forces, ves a saber.
Així surten els motlles de mots, sense premeditar, confessant les cabòries que circulen dins el meu capet.
Au, a reveure.