17 de gener del 2010

fragment 297 - a Girona

Per primera vegada en tota ma vida, no seré a Palma per les festes de Sant Sebastià; he agafat dos dies de vacances i un bitllet d'avió ben baratet que me durà a Girona.
M'hi estaré tres dies complets i dos d'ells, dies feiners, que darrerament sempre que surt de l'illa, coincideix en cap de setmana.
La cosa pinta bé, demà, per començar, m'han convidat a anar a visitar alguns poblets de La Garrotxa; ja veurem quin temps ens farà.
La resta de dies tenim planificat assistir a alguna xerrada que es fa a Girona ciutat, però ja sabem que això de planificar el temps lliure no sempre surt exacte.
No res, ja ho contaré en tornar.
Deix una cançoneta que acaba de sonar i que m'agrada molt. Ja me disculpareu si l'havia posat en algun altre post anterior, que ja podria ser.

Viure sense tu

Dolça besada té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa el deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.




1 comentari:

Caterina ha dit...

Hola Té, una ullada i les que vulguis.
Alguna vegada m'he 'passejat' pel teu...ara fa dies que no, però hi retornaré, segur que sí.
Salut des de Palma.