17 de juliol de 2009

fragment 249 - Avui fa cinc dies






Ho he aconseguit.

Avui fa cinc dies que no vaig a Palma; me trob apoltronada a Portocolom des de dilluns horabaixa; cinc dies de tira! ja tocava.
Deu ser la primera setmana en molts de mesos que no tenc cap reunió, assemblea, acte imprescindible...
M'he près uns dies de relax casi complet dedicats a la lectura, als dinarets, soparets i algun que altre banyet (pocs, de moment).
Sí que he fet altres feines que no solc fer a diari; tot i que estigui malament dir-ho i amb respecte profund per a qui ho feis, he cuinat i he fet tasques domèstiques variades.
De platja poca cosa; no aguanto el sol; millor dit, ell no m'aguanta a mi, que me deixa la pell feta un mapa i no m'és pla. Qualseol dia d'aquests faré la revolució per reivindicar les pells blanques; tanta mania de posar-se a la planxa!!!
A la mar sí que hi he anat, poquet però amb ganes; sempre d'horabaixa i algun dia d'horabaixa-vespre.
He tengut visites dos dies seguits però amb plans diferents.
Dimecres anàrem a dinar a la guingueta (xiringuito) amb uns col·legues-amics laborals per seguidament fer uns capficos, tot corrent amb la panxa plena i rient del mite que ens ensenyaren quan érem infants: 'o nedes tot d'una o has d'esperar dues hores a fer sa digestió'.
Finalitzàrem s'horabaixa fent un petit voltí per S'Algar que alguns d'ells no coneixien.
Dijous, és a dir, ahir, vaig preparar un berenar-sopar fred al pati (corral que deim noltros) de casa per a una part de la colla habitual; trempó, pa i talec, una mica de gelat ('fresque') i bastant de vi.
En acabat, enfilàrem caminant fins al mollet d'en Pereió on feien la nit d'havaneres i rom cremat; ni tan sols vàrem quedar per allà; acabàrem voltant per les paradetes de la fira nocturna marinera i quan se n'anaren els i les col·legues, encara vaig fer uns beures a 'sa cova dets ases' amb els cosins.
A partir d'avui i durant tres dies seguits la programació d'estiu de Portocolom, convida a participar-hi. Ho teniu aquí
Així idò, avui anirem a escoltar en Quico Pi de la Serra, que deu fer mil anys (i me quedo curta), que no l'he vist.
La setmana que ve serà una altra cosa.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Collons quina feinada, m'estresso només de llegir-ho.