Ahir a la nit, passades les 22h, en Quico Pi de la Serra ens va delectar amb el seu recital de cançons, en una nit fresca i ventosa.
El repertori va ser excel·lent, el lloc també: el mollet d'en Pereió, voltat de mar i llaüts.
Les cançons, amb en Quico a la guitarra i en Josep M. Borràs al piano, van anar des de les de sempre ('l'home del carrer', 'la cultura',...), passant per temes instrumentals(La Internacional), Si els fills de puta volessin no veriem mai el sol, jazz, blues, una de l'Ovidi ('perquè vull')...algunes de l'últim disc 'Tot' (2007).
El repertori va ser excel·lent, el lloc també: el mollet d'en Pereió, voltat de mar i llaüts.
Les cançons, amb en Quico a la guitarra i en Josep M. Borràs al piano, van anar des de les de sempre ('l'home del carrer', 'la cultura',...), passant per temes instrumentals(La Internacional), Si els fills de puta volessin no veriem mai el sol, jazz, blues, una de l'Ovidi ('perquè vull')...algunes de l'últim disc 'Tot' (2007).
PERQUÈ VULL (Ovidi Montllor)
Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.
Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.
Francesc Pi de la Serra - La cultura
Cultura rima bé amb literatura,
amb amargura, cura i aventura,
amb pura caradura i amb censura,
amb futura obertura i dictadura,
amb captura, paüra i amb tortura
amb pintura, arquitectura i escultura,
amb clausura, tonsura i vestidura,
amb pastura, atura i amb verdura,
amb conjura, cura i musculatura,
candidatura i caricatura,
amb cintura i amb magistratura,
amb criatura, usura i confitura,
amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada,
tan perillosa com la dinamita,
generalment en manca més que en sobra,
generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto
cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-,
d'altres han opinat que sovintejo
amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
té més a veure amb gana que amb Beethoven,
si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta,
sense ni haver sopat, ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols,
els que la van desfent sense manies
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
que abans s'ha de menjar, jeure i pair;
després, ja en parlarem si en teniu ganes,
que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard diran que sóc contradictori,
què és el que vull dir amb això, vosté mateix,
jo em faig la meva cuina i si li agrada,
si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana
i m'ho demanes bé, te'n donaré;
en fi, per un preu que crec raonable,
podràs mastegar un sol, la, si, do, re.
Cultura rima bé amb literatura,
amb amargura, cura i aventura,
amb pura caradura i amb censura,
amb futura obertura i dictadura,
amb captura, paüra i amb tortura
amb pintura, arquitectura i escultura,
amb clausura, tonsura i vestidura,
amb pastura, atura i amb verdura,
amb conjura, cura i musculatura,
candidatura i caricatura,
amb cintura i amb magistratura,
amb criatura, usura i confitura,
amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada,
tan perillosa com la dinamita,
generalment en manca més que en sobra,
generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto
cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-,
d'altres han opinat que sovintejo
amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
té més a veure amb gana que amb Beethoven,
si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta,
sense ni haver sopat, ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols,
els que la van desfent sense manies
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo,
que abans s'ha de menjar, jeure i pair;
després, ja en parlarem si en teniu ganes,
que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard diran que sóc contradictori,
què és el que vull dir amb això, vosté mateix,
jo em faig la meva cuina i si li agrada,
si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana
i m'ho demanes bé, te'n donaré;
en fi, per un preu que crec raonable,
podràs mastegar un sol, la, si, do, re.
Si algu se sent aludit, y te ales que no voli
El refra que cantare es adagi de carrer, ja me'l deien al bressol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Potser en ajupim sobint,
no es per avit ni caprici
Que es per esquivar el calbot,
y esperar el moment propici tan si es vol com si no es vol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Al camp la fruita es pudreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificacio
Aixo diuen els diaris i aixi resa el camperol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
A suissa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Despres diuen que es l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
A ciutat anem de cul,
ningu s'aclareix tot falla
Ya no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Surten al carrer estant,
cansats de falses promesses
Sona untret com un fuet,
y cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Heu d'oblidar si podeu,
aquets 40 anys de gloria
A mi no em preocupa gens,
perque tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol
Si els fill de puta volessin no veuriem mai els sol
L'unitat no te destí,
l'univers no es cap llimona
Tinc un pasaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Jo cada cop veig mes clar,
el poble diu el que pensa
Hem apres aquet proverbi
I amb mutua complaença cantem com un home sol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
El refra que cantare es adagi de carrer, ja me'l deien al bressol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Potser en ajupim sobint,
no es per avit ni caprici
Que es per esquivar el calbot,
y esperar el moment propici tan si es vol com si no es vol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Al camp la fruita es pudreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificacio
Aixo diuen els diaris i aixi resa el camperol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
A suissa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Despres diuen que es l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
A ciutat anem de cul,
ningu s'aclareix tot falla
Ya no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Surten al carrer estant,
cansats de falses promesses
Sona untret com un fuet,
y cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Heu d'oblidar si podeu,
aquets 40 anys de gloria
A mi no em preocupa gens,
perque tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol
Si els fill de puta volessin no veuriem mai els sol
L'unitat no te destí,
l'univers no es cap llimona
Tinc un pasaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
Jo cada cop veig mes clar,
el poble diu el que pensa
Hem apres aquet proverbi
I amb mutua complaença cantem com un home sol
Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol
M'agrada veure com aguanten aquests cantautors i cantautores i en Quico especialment; quantes vegades haurem cantat la seva cançó 'la cultura'?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada