Semblaven dos padrinets contant batalletes.
En Tomeu va iniciar la presentació explicant tot un seguit d'accions que havien compartit, amb altra gent, temps enrere, cap allà a finals dels anys 80.
Des de l'activisme més contundent, no hi havia dia, millor dit, nit, que no realitzassin alguna acció de lluita: encartellades, enganxades d'adhesius, pintades, sopars-xerrades...
En un d'aquells vespres, conten que van escriure la proclamació de la República Catalana en un cartronet d'un rotllo de paper higiènic.
Sembla ser que en Joan Alfons, que ho guarda tot, encara el conserva i ha quedat amb el deure de mostrar-nos-ho, a nosaltres i a en Tomeu que diu que no l'ha tornat a llegir.
Tot va ser molt entranyable; vagi per dit que érem entre amics, amics dels bons, companys de lluita i de reflexió.
Alguns dels poemes varen ser llegits per en Joan Alfons amb tant de sentiment i emotivitat, que varem quedar embadalits.
No van faltar les notes d'agraïment a tot un seguit de gent, però molt especialment, a qui està dedicat el llibre, a en Jaume Serra, ja absent.
La tertúlia seguí fins molt més tard després, primer en el mateix jardí i després a la terrasseta d' un altre bar.
En Joan Alfons continuà contant-nos tot un seguit d'anècdotes i fets que encara perduren.
En Tomeu va iniciar la presentació explicant tot un seguit d'accions que havien compartit, amb altra gent, temps enrere, cap allà a finals dels anys 80.
Des de l'activisme més contundent, no hi havia dia, millor dit, nit, que no realitzassin alguna acció de lluita: encartellades, enganxades d'adhesius, pintades, sopars-xerrades...
En un d'aquells vespres, conten que van escriure la proclamació de la República Catalana en un cartronet d'un rotllo de paper higiènic.
Sembla ser que en Joan Alfons, que ho guarda tot, encara el conserva i ha quedat amb el deure de mostrar-nos-ho, a nosaltres i a en Tomeu que diu que no l'ha tornat a llegir.
Tot va ser molt entranyable; vagi per dit que érem entre amics, amics dels bons, companys de lluita i de reflexió.
Alguns dels poemes varen ser llegits per en Joan Alfons amb tant de sentiment i emotivitat, que varem quedar embadalits.
No van faltar les notes d'agraïment a tot un seguit de gent, però molt especialment, a qui està dedicat el llibre, a en Jaume Serra, ja absent.
La tertúlia seguí fins molt més tard després, primer en el mateix jardí i després a la terrasseta d' un altre bar.
En Joan Alfons continuà contant-nos tot un seguit d'anècdotes i fets que encara perduren.
Al blog de l'Ixent podeu llegir un dels poemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada