EL CARTELL - INVITACIÓ
Fa mesos, vaig dedicar una entrada a publicitar i desitjar sort a un amic per la presentació del seu primer llibre.
En aquell moment ja vaig dir que el fet d'escriure un llibre i que aquest vegi la llum, deu ser, (de fet, és) una emoció de grau màxim.
Per força ho ha de ser per als autors, perquè, per a mi, viure i veure el procés de tan a prop, me va arribar a la profunditat de l'ànima (tot i que ja sabeu que no és gens difícil que això me passi).
En aquell primer escrit, vaticinava el que després es convertiria en una realitat: que la presentació es fés arreu dels PPCC; me consta que en Jordi ho ha fet, ha presentat el seu llibre, ja exhaurit, a diversos indrets dels PPCC, entre els quals, Palma.
La segona part d'aquest escrit, és per contar que tot el procés d'aquells moments: la participació en la tria de la portada, la posterior propaganda des d'aquí, conèixer alguns dels textos abans de sortir el llibre, les felicitacions, part de la coordinació de la presentació a Palma, a Can Alcover,... tot això es torna a repetir.
Dos amics que, en alguns aspectes, són simètrics.
Ara li toca a en Joan Alfons amb el seu llibre 'la terra encesa', llibre imprescindible de poesia combativa i revolucionària.
Si voleu més paral·lelismes, estan servits: el cartell-invitació també l'ha fet en Jaume Vich, la presentació serà a Can Alcover i anirà a càrrec d'en Tomeu Martí, ah! i es farà exactament sis mesos després de la primera: dia 9 de gener a les 20h va ser la d'en Jordi, i dia 9 de juliol a les 20h serà la d'en Joan Alfons.
Els dos són persones incansables en la lluita pel nostre país.
D'en Jordi ja us en vaig fer cinc cèntims en el seu moment; d'en Joan Alfons dir-vos, a qui no el coneixeu, que és un activista polític i cultural, militant de l'esquerra nacionalista i que ha col·laborat a Mallorca Socialista, a El Llamp i a La Nau.
Llibre de poemes, dividit en dues parts: 'la terra encesa', plena de mots de lluita, rabiüts en alguns casos, i 'passadís d'ombres', on respiram una mica el camí de l'esperança, en moltes ocasions, amb respostes agres a la història viscuda.
Aquí en teniu un petit tast:
TRENTA SIS
No us bull la sang
quan avui, dir la veritat
encara ofèn els botxins?
En aquell moment ja vaig dir que el fet d'escriure un llibre i que aquest vegi la llum, deu ser, (de fet, és) una emoció de grau màxim.
Per força ho ha de ser per als autors, perquè, per a mi, viure i veure el procés de tan a prop, me va arribar a la profunditat de l'ànima (tot i que ja sabeu que no és gens difícil que això me passi).
En aquell primer escrit, vaticinava el que després es convertiria en una realitat: que la presentació es fés arreu dels PPCC; me consta que en Jordi ho ha fet, ha presentat el seu llibre, ja exhaurit, a diversos indrets dels PPCC, entre els quals, Palma.
La segona part d'aquest escrit, és per contar que tot el procés d'aquells moments: la participació en la tria de la portada, la posterior propaganda des d'aquí, conèixer alguns dels textos abans de sortir el llibre, les felicitacions, part de la coordinació de la presentació a Palma, a Can Alcover,... tot això es torna a repetir.
Dos amics que, en alguns aspectes, són simètrics.
Ara li toca a en Joan Alfons amb el seu llibre 'la terra encesa', llibre imprescindible de poesia combativa i revolucionària.
Si voleu més paral·lelismes, estan servits: el cartell-invitació també l'ha fet en Jaume Vich, la presentació serà a Can Alcover i anirà a càrrec d'en Tomeu Martí, ah! i es farà exactament sis mesos després de la primera: dia 9 de gener a les 20h va ser la d'en Jordi, i dia 9 de juliol a les 20h serà la d'en Joan Alfons.
Els dos són persones incansables en la lluita pel nostre país.
D'en Jordi ja us en vaig fer cinc cèntims en el seu moment; d'en Joan Alfons dir-vos, a qui no el coneixeu, que és un activista polític i cultural, militant de l'esquerra nacionalista i que ha col·laborat a Mallorca Socialista, a El Llamp i a La Nau.
Llibre de poemes, dividit en dues parts: 'la terra encesa', plena de mots de lluita, rabiüts en alguns casos, i 'passadís d'ombres', on respiram una mica el camí de l'esperança, en moltes ocasions, amb respostes agres a la història viscuda.
Aquí en teniu un petit tast:
TRENTA SIS
No us bull la sang
quan avui, dir la veritat
encara ofèn els botxins?
EL LLIBRE
L'ÀNIMA ESMOLADA
Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai.
Tenc l'ànima esmolada
i tall, a cada pas.
Et mir als ulls
Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai.
Tenc l'ànima esmolada
i tall, a cada pas.
Et mir als ulls
i veig un company
Aixeca el cap
i no miris enrere,
oblida les derrotes
i vés amb pas ferm
sempre, cap endavant.
Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai,
trepitjant l'asfalt roent
dels carrers de Ciutat.
i no miris enrere,
oblida les derrotes
i vés amb pas ferm
sempre, cap endavant.
Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai,
trepitjant l'asfalt roent
dels carrers de Ciutat.
* En tornarem a parlar.
1 comentari:
Gràcies pel post. La terra encesa no és una iniciativa individual sinó una eina col·lectiva de combat. No l'entenc d'altra manera. L'enemic ens dóna per vençuts, morts i enterrats. Dramàtic error la supèrbia i el menyspreu. Cal continuar la lluita fins conquerir la victòria final. La fera resta ferida, però ben viva... i la terra ENCESA.
Joan Alfons Marí i Torres
Publica un comentari a l'entrada