11 de febrer de 2009

fragment 178 - posant remei: recuperació (fase I)



Del tot positiva la visita d'ahir al (meu?) homeòpata. Bona conversa i total enteniment, això era justament el que necessitava per començar el procés de recuperació; opinió i contrast de i amb algú objectiu i, sobretot, 'natural' i amb naturalitat. No contaré molta més cosa, però, entre les imatges d'aquí dalt dels medicaments (homeopàtics, of course) i el que pos a continuació, molt breument, segur que alguna cosa es pot esbrinar.

*Vulnerable: qui té emocions és vulnerable; aquells que s’esforcen per semblar més forts que els altres, són els més dèbils.

*Ser vulnerable no és ser dèbil. Al contrari, només una persona ferma i madura pot permetre's conèixer i reconèixer la seva vulnerabilitat, acceptar-la i deixar que es sàpiga.

*La persona dèbil oculta la seva debilitat, evita els atacs i erigeix defensa per protegir-se i poder fugir.
Sovint s'utilitza la paraula 'dèbil' com a sinònim de vulnerable, però el sinònim més adient és 'fràgil'.



* La vida és com una escala i a les escales hi ha replans; quan un està en un d'aquests replans (aturades, bloqueigs,...), té dues opcions: baixar o seguir pujant.
L'important és ser-ne conscients perquè només així es pot aconseguir mirar i tirar escala cap amunt.

En un altre ordre de coses, és bo saber que en èpoques de crisi com l'actual, no sols ens passa factura l'economia, que ja és, sinó que les relacions interpersonals es veuen greument afectades. I perquè deu passar això? Una bona part és deguda al sotmetiment a què ens tenen avesats els mitjans de comunicació, que ens massacren l'oïda, la vista, l'enteniment i tota possibilitat d'enraonament fructuós.
D'un temps ençà, milers de pàgines de diaris, milers d'hores de ràdio i televisió, no fan més que parlar d'injeccions de diners als poderosos de sempre; munten comissions per analitzar la situació on dediquen el temps (i els diners que les reunions comporten) a enredar el camí cap a solucions socialment comprensibles i viables, amb embolics de recuperació del fracassat sistema capitalista. I encara ens volen vendre que la situació no és greu (a les Illes així ens ho volen fer creure).

En definitiva, amb tot aquest temps d'incerteses, no és estrany doncs, que els dubtes, les pors, la inseguretat, la desconfiança,...acabi amarant les ments de totes les persones afectant la interacció entre elles, que ja de per sí, és (o l'hem feta) una dificultat més dins l'hostilitat en què ens trobam immerses.
Lligat amb tot això, podeu llegir (si no ho heu fet ja) alguns textos sobre el tema.
Un d'ells, el trobareu a la Revista Illacrua en el número 164, a la secció, millor dit, a l'especial titulat 'Quaderns de la bona vida', on s'analitza el tema titulat 'Reinventar l'amor' a partir de diferents llibres de diversos autors i tractant, no només les relacions d'amor de parella, sinó integralment.
De tots els citats, em quedo amb un d'ells, Zygmunt Bauman, de qui encara no he llegit cap llibre, però els conec (gràcies a la xarxa) i en tenc alguns anotats a la carpeta de llibres pendents.
El seu llibre 'Amor líquid. Sobre la fragilitat dels vincles humans', aborda, amb saviesa, la fragilitat dels vincles humans en l’anomenada modernitat líquida i els tipus de relacions que s’estableixen en aquest marc cultural.
Del seu llibre 'Temps líquids. Viure en una època d’incertesa':
'...un cop imposada al món, la por adquireix el seu propi impuls. La por s’ha instal·lat dins nostre i ha saturat les nostres rutines diàries. Incapaços d’alentir el ritme desconcertant dels canvis i encara menys de predir i controlar-ne la direcció, ens concentrem en coses en què podem, o creiem que podem, o ens asseguren que podem, influir: intentem calcular i minimitzar el riscs...


En altres paraules, ens imposam la necessitat de descarregar la por, marcant-nos objectius 'auto-controlables', ens 'blindam' contra tots els perills visibles o imaginaris, coneguts o per conèixer, previsibles o difusos, però omnipresents...

No res, cal ser-ne conscients, la qual cosa no vol dir que sigui ni millor ni pitjor; més aviat genera l'efecte de que, el fet de saber-ho, és contraproduent, però necessari en tot procés de recuperació.
Ens en sortirem.




Del disc 'Animal fràgil' de Marcel Cranc, he trobat aquesta cançó titulada 'com', gaudiu-la: