6 de febrer de 2009

fragment 176 - rebel·lies (II)



Aquests dies he rellegit, terapèuticament, 'Le petit prince', un llibre que, com a molta gent, me va deixar una petja impressionant (tan poc original som). L'he rellegit i, a més, l'he traduït al català. Sí, ja sé que existeix la traducció en català, la dels germans Casasses; però així, la lectura m'ha servit doblement com a teràpia i com a pràctica d'una de les meves passions en deute, la de ser traductora de francès.
La relectura del 'petit príncep', me l'ha duit el meu 'estat d'ànim', uf! no m'agrada gens usar aquesta expressió tan poc encertada, diré aleshores 'la situació auto-incontrolada i auto-incontrolable per la que estic passant' (llarga l'expressió, eh?, però molt real); no he trobat ningú del meu voltant, repetesc, NINGÚ, que m'hagi entès ni que fos mínimament, ans al contrari, he provocat un 'rebuig' com mai m'havia passat. Misèries dels éssers humans adults, jo inclosa.



No hem de perdre de vista que un dia vam se
r infants i que tot allò que vam experimentar, tot allò que vam anar interioritzant, ens agradi o no, ens formen com la persona adulta, que potser sí o potser no, arribarem a ser; (adulta pel temps que passa, no per les superacions de determinades experiències); tanmateix, com se'ns explica en el llibre, el món dels adults, és ben absurd.



Tard o d'hora,
les 'qüestions' no superades, afloren i ens anihilen la raó i l'enteniment.
Res bo, clarament. Cal posar-hi remei, ser conscients i demanar ajuda 'objectiva'; mai demaneu ajuda 'subjectiva', ningú, repetesc, NINGÚ, és capaç d'entendre't.
El que et passa pel cap i pel cos, és 'incomprensible' per a la resta del món que t'envolta. Fins i tot pot arribar a ser objecte de comentaris que, quan t'arriben, que t'arriben, acaben d'enfonsar-te.



Rebel·lia: em rebel contra tot allò que considero intromissió en la intimitat i la privacitat de les persones; jo i només jo vull poder decidir fins on vull que algú entri a la meva vida, amb qui vull compartir-la. Si m'equivoc, ja m'ho faré.
I si t'ho dic, si t'explic les meves sensacions, les meves emocions, els meus sentiments, les meves 'misèries', ni que siguin puntuals (que normalment ho són) i tu no me pots entendre, calla't, respecta'm. Les amistats semblava que havien de servir, com a mínim, per a això.

Sobre el llibre:
(he trobat aquesta petita anàlisi)

Que en són, d'estranys, els grans...!

L'home de negocis, sempre encaboriat.
Un vanitós que ningú no admira, un geògraf que no ha estat mai enlloc, un rei sense súbdits, un home de negocis que vol posseir com més estels millor, però sense saber per què. Aquests són alguns dels personatges de 'El Petit Príncep'. Ell, el Petit Príncep, els demana per què fan allò que fan, i els plany de veure'ls trists, preocupats i sense temps per dedicar-se a les coses petites, que, com potser ja sabeu, són sovint les més importants. El Petit Príncep se'n fa creus, de llur comportament, i acaba concloent que,'definitivament, la gent gran és molt estranya'.

El Petit Príncep ve d’un petit asteroide, que compartia amb una flor i tres volcans. Però allà va experimentar la solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat. Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes,...arriba al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb l'aviador, que també patia de solitud. I coneix altres personatges un del quals li regala el seu secret:

-“L’essencial és invisible als ulls”-

El Petit Príncep és una faula sobre la recerca permanent de l’home, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement, etc.
En mig de la seva aparent simplicitat, El Petit Príncep planteja un interrogant bàsic de la nostra existència. Es tracta de preguntar-se per l'essencial de la vida. La resposta és una mica sorprenent i inquietant: Allò que avui en general els homes consideren intranscendent ve a ser la raó d'existir del Petit Príncep.
Davant l’individualisme, l’afany de possessió, la irracionalitat..., que aboca a les persones a la solitud, el Petit Príncep ens proposa l’amistat, l’amor i la generositat per ser feliços.
L’autor, Antoine de Saint Exupéry, ens recomana conservar dins nostre el nen que tots hem sigut, mantenir l’afany pel coneixement, la imaginació i la senzillesa de cor pròpies de la infància.
Els personatges d’aquest conte poden representar diverses situacions relacionades amb el món dels adults, situacions de les que el Petit Príncep és crític.

El narrador

És el pilot que cau amb el seu avió al desert, que explica la història com una experiència pròpia que hagués viscut en un temps passat. És l’adult que recorda els seus dies d’infant, i que comprenent al Petit Príncep es redescobreix a sí mateix

El rei

Que representa l’autoritat , que ha d’ordenar als altres el què han de fer a vegades de manera absurda i ser obeït sense raó. El Petit Príncep ens proposa que l’autoritat s’ha de basar en la raó

El vanitós

Aquest personatge representa la vanitat,una faceta de la personalitat de l’adult. Alguns necessiten que els elogiïn, o els afalaguin constantment, fent-se “creguts” de si mateixos, menyspreant els altres.

El bevedor

Que bevia per oblidar la vergonya de beure. Representa com els adults tenim comportaments equivocats dels quals no sabem sortir, sense ser-ne conscients, de la nostra situació.

L’home de negocis

Representa l’ànsia de posseir, de tenir coses materials. És la persona que valora més “tenir” que “ser”. Busca equivocadament la felicitat en los coses materials.

El fanaler

Treballador infatigable que compleix una consigna sense pensar. El Petit Príncep valora que no s’ocupi només d’ell, com els altres personatges

El geògraf

És el personatge contrari a l’investigador, a l’ànsia de coneixement. Vol saber però sense investigar. És el teòric sense la pràctica, que no porta al coneixement veritable. És qui aconsella al petit Príncep que visiti la Terra.

La flor

És un element clau en el conte. Pot representar l’amistat, l’amor, …

La guineu

Encarna els valors del mestre, qui ensenya el valor de l’amistat al Petit Príncep. Ens ensenya que cal crear lligams entre les persones per gaudir d’una amistat.

La serp

Representa el final del camí, el retorn a un mateix,

El mercader i el canvia-agulles

Són dos personatges, que ens mostren la velocitat amb que es viu al món dels adults, comprant i posseint, però sense temps per reflexionar, experimentar i gaudir.

Leon Werth

La persona a qui es dedica el llibre, l’amic. Amb la seva dedicatòria aprofita per dedicar el llibre a l’infant que tots portem dins.



PS.
intimitat (DIEC)
1 f. [LC] Qualitat d’íntim.
2 1 f. [LC] Amistat íntima.
2 2 f. [LC] Àmbit privat d’una persona, d’una família, d’una parella, etc.
3 f. [LC] [usat generalment en pl.] Acció o expressió, privada, confidencial, entre persones lligades per vincles estrets. No cal que vagis escampant les nostres intimitats.

confidencial
1 adj. [LC] [CO] Comunicat en confidència.
2 adj. [LC] Que conté una confidència.
3 adj. [LC] Que indica la comunicació d’una confidència. Em parlà en un to confidencial.
4 adj. [LC] Inclinat a la confidència.

Ah, ja he demanat hora 'objectiva' per avançar en el remei, en el millorament. Potser et caldria fer-ho a *tu també.

És un consell de persona adulta i immadura, però a qui jo considero (parlo de mi mateixa), bona amiga.

(*No me referia a tu, hehehe)