Fragments del llibre 'TROS DE QUÒNIAM [VADEMÈCUM DE SÀTIRES]' de Toni Ibàñez
DESFICIS (p. 50)
laisser faire, laisser passer, le monde marche tout seul...
Deixeu-ho estar, que passi avall, roda que rodaràs,
el mon seguirà el seu curs imparable... i el que ha de ser, serà
Ni tu ni jo podem fer res, que tot està bé com està,
llisquem, llisquem [glissez, glissez] que som mortals
i res no té remei...
Com passa el vent, com passen els anys,
i tot plegat s'esvaneix com un miratge fonedís d'escuma...
Deixeu-ho córrer, no us hi capfiqueu,
també passen de moda les revolucions i els déus,
també les flors es marciran...
Ni tu ni jo canviarem un sol borrall el periple avorridíssim dels astres,
la sínia empipadora, la fragor dels volcans...
M'ajaço a l'hamaca i tanco els ulls
Escolto el trip-trap del meu cor desmanegat
Encara funciona...
Encara canten els ocells...
M'encalmo lentament i penso:
Tot és perfecte, sí, tot és perfecte
Fins que deixo de pensar
ÈTIQUES (p. 65)
L'ètica la van inventar els dèbils per a defensar-se dels forts.
[Gustavo Bueno]
La sentència no és gaire original... El que passa és que l'ètica és la germana pobra i lletja de l'estètica... la pobra ètica va despullada pel carrer mentre l'estètica ens persegueix tothora i arreu vestida amb el seu uniforme totalitari i abassegador.
FAMÍLIES (p.66)
Escriu Josep Pla al Quadern gris: La família! Cosa curiosa i complicada... andròmina misteriosa i sagrada...El cordó umbilical que no talles és el cordó umbilical que t'acabarà ofegant. I no parlo del físic. El més difícil de tallar és el psicològic-sentimental...Els arbres genealògics sovint tenen les arrels corcades. Perquè les persones no tenim arrels, sinó cames...Si demostres que ja no la necessites, has begut oli. Xantatge emocional. L'amenaça familiar és retroactiva i prospectiva.
FILOSOFIES (p. 68)
...Si realment fóssim "racionals" no hi hauria guerres ni fam ni etcètera.
... Els grecs... S'aplegaven a la plaça [àgora] i la feien petar. Xerra que xerraràs hores i hores... Els grecs eren gent civilitzada. I no com nosaltres, que cada cop som més bàrbars i més vandàlics. La filosofia no serveix per a res, però t'estalvia moltes coses. Ens ajuda a desemmascarar les ficcions i les il•lusions que ens esclavitzen. Dubtar és saludable. Criticar també... La desesperació lògica davant la realitat de la nostra miserable condició no ens hauria de desanimar, ans al contrari. El filòsof medita... Juga amb les paraules i trafica amb conceptes... La filosofia és innòcua, inofensiva, entranyable... Alguns han estat personatges pintorescos que s'han buscat la ruïna. Com Sòcrates, que el van matar perquè era un corcó i volia saber massa... Els més savis mai no van escriure res i, tanmateix, van ser feliços... El filòsof no pot ser esclau de les idees ni de les paraules ni de les creences ni de les ideologies ni de res ni de ningú. No hi ha res definitiu. Tot és provisional.¿Tot?
LLIBERTICIDIS (p. 103)
Aquest terme encara no surt als diccionaris. És un neologisme format per la paraula catalana llibertat i el verb llatí occidere [matar].
...Si hem d'alliberar-nos de totes les ficcions, ¿ens haurem d'alliberar també de la ficció anomenada llibertat? Sembla una paradoxa. No som lliures, es clar.
...E. Fromm: Escape from freedom [1940] Fantàstic llibre. Actualíssim. Sobretot el capítol VII: Llibertat i democràcia. Segons l'autor, ara som presoners d'un nou poder interior que ens tenalla el pensament, el sentiment, tot...Fromm defensa l'espontaneïtat creadora, l'activitat [revolucionària] d'un jo creador que pensa per si mateix, críticament, que treballa i estima amb fermesa...¿Ens fa por ser lliures? ¿Per què? ¿La llibertat ha de ser sempre insegura?...Ara ja no es tracta de ser lliure, sinó d'estar segur. Viure envoltats d'airbags pertot arreu que poden esclatar en qualsevol moment...
MENTIDES (p. 114)
Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern
[refrany]
Si tot és mentida podem jugar plegats a dir veritats com punys, veritats com colzes, veritats com genolls, veritats com ungles, veritats com parpelles, veritats com llavis, veritats com fetges, veritats com estómacs, veritats com...Si tot és mentida podem jugar plegats a viure com si res no fos realment important i cantar les veritats a tothom i somiar desperts truites gegantines, universos impossibles, complicadíssimes històries amb final feliç, bogeries delicioses...Jugarem plegats, any rere any, aquest joc fal·laç que s'anomena vida i farem totes les trampes possibles i...
MIRATGES (p. 120)
...Sartre deia que l'infern són els altres. Sovint és cert. Però, de vegades, l'infern és a dins nostre i, de vegades, inexplicablement, els altres també poden ser el cel... aquestes collonades mouen el sol i les altres estrelles, aquest miratge és el motor de l'univers.
MISANTROPIES (p. 121)
La civilització ens domestica i, en domesticar-nos, ens converteix en uns neuròtics condemnats a la insatisfacció perpètua [Freud dixit]...L'infern, per tant, són els altres [Sartre] en la mesura que ens necessiten i els necessitem...Sobrevisc com puc i provo de treure'n profit...Sovint allò que ens beneficia és allò que perjudica al proïsme. O a l'inrevés. Amb la qual cosa, i ple de dubtes, abdico i ho deixo córrer...L'experiència és un bagul ple de sang coagulada. L'experiència és l'enderrocament progressiu de totes les il·lusions infantils. Madurar significa aprendre a suportar les imperfeccions pròpies i alienes. Madurar serveix per adonar-se que la innocència era un miratge trencadís i fugisser. Els somnis. Miquel Bauçà. Fumo massa.
OUTSIDERS (p. 136)
Only that day dawns to which we are awake
[H.D. Thoreau]
...Sabia que la vida en societat comporta més problemes que no avantatges. Per això, Thoreau és un outsider convençut, vocacional, voluntariós, modèlic. No vol pertànyer al ramat i se'n surt, se n'allunya. Aconsegueix viure a l'altra banda del Sistema... Com Unabomber a la seva cabanya de la serra de Montana o els hippies a ses illes, recuperant l'atavisme prehistòric a les coves, anticipant les tesis neoprimitivistes de John Zerzan...La bondat és l'única inversió que no fracassa. Doneu-me la veritat abans que l'amor, els diners i la fama. No fan falta diners per a comprar allò que necessita una ànima...
SARCASMES (p. 157)
Parlar és com caminar a les palpentes. Escriure és molt semblant. Fer-se entendre és molt difícil, probablement impossible. És la precarietat del llenguatge el que converteix els homes en solitaris. En la nostra solitud sabem que els pèsols tenen gust de pèsols.
[Josep Pla]
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
Més sagrat que l'hòstia consagrada.
Més sagrat que la xona immaculada de mariasantíssima.
A les palpentes, sí, a les palpentes...
La precarietat del llenguatge...
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
Més sagrat que la llum del sol i de la lluna.
Més sagrat que les teves llàgrimes regalimant galtes avall.
Més sagrat que la sang de la teva menstruació mensual.
Ai, els homes solitaris...!
Escriure és com caminar a les fosques pel mig d'una planúria blanca...
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
Més sagrat que l'opera omnia de Josep Pla.
Més sagrat que tots els poemes de Pessoa.
Més sagrat que el Zarathustra de Nietzsche.
Més sagrat que El Camí de la TAU.
¿On vols anar a parar?
Un ramet de julivert, farigola, romaní i marduix...
Que faci xup-xup amb parsimònia...
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
SENTIMENTALISMES (p. 159)
És com si no poguéssim alliberar-nos de la gàbia de les emocions. Aquest és el significat original de la paraula PATÈTIC: quelcom que ens fa patir. Penós...Són percepcions amarades per la boirina dels estats d'ànim...Els [presumptes] sentiments superiors o positius al final tampoc no surten a compte...Es tracta d'abandonar definitivament la traducció sentimental de la realitat per assolir una vivència neta de qualsevol mena de patetisme...la nostra supervivència depèn directament de saber mantenir constant la temperatura del nostre organisme i de saber mantenir a ratlla el compàs dels nostres batecs. En diuen SERENITAT.
DESFICIS (p. 50)
laisser faire, laisser passer, le monde marche tout seul...
Deixeu-ho estar, que passi avall, roda que rodaràs,
el mon seguirà el seu curs imparable... i el que ha de ser, serà
Ni tu ni jo podem fer res, que tot està bé com està,
llisquem, llisquem [glissez, glissez] que som mortals
i res no té remei...
Com passa el vent, com passen els anys,
i tot plegat s'esvaneix com un miratge fonedís d'escuma...
Deixeu-ho córrer, no us hi capfiqueu,
també passen de moda les revolucions i els déus,
també les flors es marciran...
Ni tu ni jo canviarem un sol borrall el periple avorridíssim dels astres,
la sínia empipadora, la fragor dels volcans...
M'ajaço a l'hamaca i tanco els ulls
Escolto el trip-trap del meu cor desmanegat
Encara funciona...
Encara canten els ocells...
M'encalmo lentament i penso:
Tot és perfecte, sí, tot és perfecte
Fins que deixo de pensar
ÈTIQUES (p. 65)
L'ètica la van inventar els dèbils per a defensar-se dels forts.
[Gustavo Bueno]
La sentència no és gaire original... El que passa és que l'ètica és la germana pobra i lletja de l'estètica... la pobra ètica va despullada pel carrer mentre l'estètica ens persegueix tothora i arreu vestida amb el seu uniforme totalitari i abassegador.
FAMÍLIES (p.66)
Escriu Josep Pla al Quadern gris: La família! Cosa curiosa i complicada... andròmina misteriosa i sagrada...El cordó umbilical que no talles és el cordó umbilical que t'acabarà ofegant. I no parlo del físic. El més difícil de tallar és el psicològic-sentimental...Els arbres genealògics sovint tenen les arrels corcades. Perquè les persones no tenim arrels, sinó cames...Si demostres que ja no la necessites, has begut oli. Xantatge emocional. L'amenaça familiar és retroactiva i prospectiva.
FILOSOFIES (p. 68)
...Si realment fóssim "racionals" no hi hauria guerres ni fam ni etcètera.
... Els grecs... S'aplegaven a la plaça [àgora] i la feien petar. Xerra que xerraràs hores i hores... Els grecs eren gent civilitzada. I no com nosaltres, que cada cop som més bàrbars i més vandàlics. La filosofia no serveix per a res, però t'estalvia moltes coses. Ens ajuda a desemmascarar les ficcions i les il•lusions que ens esclavitzen. Dubtar és saludable. Criticar també... La desesperació lògica davant la realitat de la nostra miserable condició no ens hauria de desanimar, ans al contrari. El filòsof medita... Juga amb les paraules i trafica amb conceptes... La filosofia és innòcua, inofensiva, entranyable... Alguns han estat personatges pintorescos que s'han buscat la ruïna. Com Sòcrates, que el van matar perquè era un corcó i volia saber massa... Els més savis mai no van escriure res i, tanmateix, van ser feliços... El filòsof no pot ser esclau de les idees ni de les paraules ni de les creences ni de les ideologies ni de res ni de ningú. No hi ha res definitiu. Tot és provisional.¿Tot?
LLIBERTICIDIS (p. 103)
Aquest terme encara no surt als diccionaris. És un neologisme format per la paraula catalana llibertat i el verb llatí occidere [matar].
...Si hem d'alliberar-nos de totes les ficcions, ¿ens haurem d'alliberar també de la ficció anomenada llibertat? Sembla una paradoxa. No som lliures, es clar.
...E. Fromm: Escape from freedom [1940] Fantàstic llibre. Actualíssim. Sobretot el capítol VII: Llibertat i democràcia. Segons l'autor, ara som presoners d'un nou poder interior que ens tenalla el pensament, el sentiment, tot...Fromm defensa l'espontaneïtat creadora, l'activitat [revolucionària] d'un jo creador que pensa per si mateix, críticament, que treballa i estima amb fermesa...¿Ens fa por ser lliures? ¿Per què? ¿La llibertat ha de ser sempre insegura?...Ara ja no es tracta de ser lliure, sinó d'estar segur. Viure envoltats d'airbags pertot arreu que poden esclatar en qualsevol moment...
MENTIDES (p. 114)
Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern
[refrany]
Si tot és mentida podem jugar plegats a dir veritats com punys, veritats com colzes, veritats com genolls, veritats com ungles, veritats com parpelles, veritats com llavis, veritats com fetges, veritats com estómacs, veritats com...Si tot és mentida podem jugar plegats a viure com si res no fos realment important i cantar les veritats a tothom i somiar desperts truites gegantines, universos impossibles, complicadíssimes històries amb final feliç, bogeries delicioses...Jugarem plegats, any rere any, aquest joc fal·laç que s'anomena vida i farem totes les trampes possibles i...
MIRATGES (p. 120)
...Sartre deia que l'infern són els altres. Sovint és cert. Però, de vegades, l'infern és a dins nostre i, de vegades, inexplicablement, els altres també poden ser el cel... aquestes collonades mouen el sol i les altres estrelles, aquest miratge és el motor de l'univers.
MISANTROPIES (p. 121)
La civilització ens domestica i, en domesticar-nos, ens converteix en uns neuròtics condemnats a la insatisfacció perpètua [Freud dixit]...L'infern, per tant, són els altres [Sartre] en la mesura que ens necessiten i els necessitem...Sobrevisc com puc i provo de treure'n profit...Sovint allò que ens beneficia és allò que perjudica al proïsme. O a l'inrevés. Amb la qual cosa, i ple de dubtes, abdico i ho deixo córrer...L'experiència és un bagul ple de sang coagulada. L'experiència és l'enderrocament progressiu de totes les il·lusions infantils. Madurar significa aprendre a suportar les imperfeccions pròpies i alienes. Madurar serveix per adonar-se que la innocència era un miratge trencadís i fugisser. Els somnis. Miquel Bauçà. Fumo massa.
OUTSIDERS (p. 136)
Only that day dawns to which we are awake
[H.D. Thoreau]
...Sabia que la vida en societat comporta més problemes que no avantatges. Per això, Thoreau és un outsider convençut, vocacional, voluntariós, modèlic. No vol pertànyer al ramat i se'n surt, se n'allunya. Aconsegueix viure a l'altra banda del Sistema... Com Unabomber a la seva cabanya de la serra de Montana o els hippies a ses illes, recuperant l'atavisme prehistòric a les coves, anticipant les tesis neoprimitivistes de John Zerzan...La bondat és l'única inversió que no fracassa. Doneu-me la veritat abans que l'amor, els diners i la fama. No fan falta diners per a comprar allò que necessita una ànima...
SARCASMES (p. 157)
Parlar és com caminar a les palpentes. Escriure és molt semblant. Fer-se entendre és molt difícil, probablement impossible. És la precarietat del llenguatge el que converteix els homes en solitaris. En la nostra solitud sabem que els pèsols tenen gust de pèsols.
[Josep Pla]
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
Més sagrat que l'hòstia consagrada.
Més sagrat que la xona immaculada de mariasantíssima.
A les palpentes, sí, a les palpentes...
La precarietat del llenguatge...
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
Més sagrat que la llum del sol i de la lluna.
Més sagrat que les teves llàgrimes regalimant galtes avall.
Més sagrat que la sang de la teva menstruació mensual.
Ai, els homes solitaris...!
Escriure és com caminar a les fosques pel mig d'una planúria blanca...
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
Més sagrat que l'opera omnia de Josep Pla.
Més sagrat que tots els poemes de Pessoa.
Més sagrat que el Zarathustra de Nietzsche.
Més sagrat que El Camí de la TAU.
¿On vols anar a parar?
Un ramet de julivert, farigola, romaní i marduix...
Que faci xup-xup amb parsimònia...
No vull que m'entenguis. El gust dels pèsols és sagrat.
SENTIMENTALISMES (p. 159)
És com si no poguéssim alliberar-nos de la gàbia de les emocions. Aquest és el significat original de la paraula PATÈTIC: quelcom que ens fa patir. Penós...Són percepcions amarades per la boirina dels estats d'ànim...Els [presumptes] sentiments superiors o positius al final tampoc no surten a compte...Es tracta d'abandonar definitivament la traducció sentimental de la realitat per assolir una vivència neta de qualsevol mena de patetisme...la nostra supervivència depèn directament de saber mantenir constant la temperatura del nostre organisme i de saber mantenir a ratlla el compàs dels nostres batecs. En diuen SERENITAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada