El que exposaré ara són una sèrie de fragments, dites i reflexions que he extret, llegint i remenant, de diverses fonts: llibres, textos, articles... sobre llibertat i necessitat.
La dualitat tantes vegades complicada i conflictiva entre llibertat i necessitat, és un tema veritablement apassionant.
El concepte de llibertat té, i de fet ha tingut al llarg de la història de la humanitat i del pensament filosòfic, disparitat de significacions.
Inicialment a Grècia, però després també a Roma, fou entesa en contraposició a l'esclavitud.
La llibertat és entesa també com la possibilitat de defugir a un ordre predeterminat i invariable.
Llibertat i necessitat no són necessàriament incompatibles.
Tota la humanitat ha estat sempre d'acord amb la doctrina de la llibertat de la mateixa manera que ho ha estat amb la de la necessitat.
La filosofia moderna desenvolupa un concepte de llibertat relacionat amb la idea de necessitat. Kant reconeix el problema que suposa parlar de llibertat en un món dominat per la necessitat.
«l’home està condemnat a ser lliure» (Sartre)
Llibertat és fer el que penses sempre que pensis en els altres
¿És possible ser radicalment lliure? La base de la llibertat radical és la confiança.
“L´home lliure és causa de si mateix”
El nexe entre el món de la llibertat i el de la necessitat no suposa la pertinença a dos mons, sinó la seva humanització dins d´una realitat unitària.
HANNAH ARENDT (1906-1975)(La condició humana; Sobre la revolució) reivindicà la força revolucionària de la llibertat i criticà que el s. XX hagués considerat la llibertat política com un valor inferior a la igualtat social (cosa que contribuïa a la desviació totalitària de les revolucions).
Ser lliure és fer allò que un vol. Segons de quin fer es tracti:
1) llibertat d´acció (si fer és actuar)és llibertat en sentit polític;
2) llibertat de la voluntat (si fer és voler): ¿Puc voler el que vull?, “lliure, espontani i voluntari són una mateixa cosa” Vull allò que vull: per tant, vull lliurement.; només coneixem, com a llibertat de la voluntat, la seva espontaneïtat: el poder determinat de determinar-se un mateix.
i 3) llibertat de la raó (si fer és pensar): La raó s´obeeix a si matexa, és lliure!, la seva pròpia necessitat és la prova de la seva independència. La veritat no obeeix a ningú ni tan sols al subjecte que la pensa: per això és lliure i alliberadora.
Sintetitzant: som lliures d´actuar, de voler i de pensar o, almenys, ho podem ser, i depèn de nosaltres incrementar aquesta llibertat. Certament, la llibertat no és infinita ni absoluta. La llibertat no ens ve donada, hem de conquerir-la. La llibertat és menys una facultat que un procés. No naixem lliures; ho anem essent i mai ho serem del tot.
No es pot entendre la llibertat sense la idea de compromís i de projecció envers els altres.
No és possible concebre la llibertat al marge de les relacions interpersonals, perquè la persona està orientada constitutivament cap els altres.
Ningú pot ser lliure a soles. La nostra recerca de llibertat pot tornar-se egoista i egocèntrica.
L´important no és tenir llibertat sinó ser lliure.
Existeix, tanmateix, en la persona una tendència “progressiva” (assumpció de la llibertat) i, alhora, una de “regressiva” (la por a ser lliures).
Cada passa cap a la cultura és una passa cap a la llibertat.
El concepte de llibertat té, i de fet ha tingut al llarg de la història de la humanitat i del pensament filosòfic, disparitat de significacions.
Inicialment a Grècia, però després també a Roma, fou entesa en contraposició a l'esclavitud.
La llibertat és entesa també com la possibilitat de defugir a un ordre predeterminat i invariable.
Llibertat i necessitat no són necessàriament incompatibles.
Tota la humanitat ha estat sempre d'acord amb la doctrina de la llibertat de la mateixa manera que ho ha estat amb la de la necessitat.
La filosofia moderna desenvolupa un concepte de llibertat relacionat amb la idea de necessitat. Kant reconeix el problema que suposa parlar de llibertat en un món dominat per la necessitat.
«l’home està condemnat a ser lliure» (Sartre)
Llibertat és fer el que penses sempre que pensis en els altres
¿És possible ser radicalment lliure? La base de la llibertat radical és la confiança.
“L´home lliure és causa de si mateix”
El nexe entre el món de la llibertat i el de la necessitat no suposa la pertinença a dos mons, sinó la seva humanització dins d´una realitat unitària.
HANNAH ARENDT (1906-1975)(La condició humana; Sobre la revolució) reivindicà la força revolucionària de la llibertat i criticà que el s. XX hagués considerat la llibertat política com un valor inferior a la igualtat social (cosa que contribuïa a la desviació totalitària de les revolucions).
Ser lliure és fer allò que un vol. Segons de quin fer es tracti:
1) llibertat d´acció (si fer és actuar)és llibertat en sentit polític;
2) llibertat de la voluntat (si fer és voler): ¿Puc voler el que vull?, “lliure, espontani i voluntari són una mateixa cosa” Vull allò que vull: per tant, vull lliurement.; només coneixem, com a llibertat de la voluntat, la seva espontaneïtat: el poder determinat de determinar-se un mateix.
i 3) llibertat de la raó (si fer és pensar): La raó s´obeeix a si matexa, és lliure!, la seva pròpia necessitat és la prova de la seva independència. La veritat no obeeix a ningú ni tan sols al subjecte que la pensa: per això és lliure i alliberadora.
Sintetitzant: som lliures d´actuar, de voler i de pensar o, almenys, ho podem ser, i depèn de nosaltres incrementar aquesta llibertat. Certament, la llibertat no és infinita ni absoluta. La llibertat no ens ve donada, hem de conquerir-la. La llibertat és menys una facultat que un procés. No naixem lliures; ho anem essent i mai ho serem del tot.
No es pot entendre la llibertat sense la idea de compromís i de projecció envers els altres.
No és possible concebre la llibertat al marge de les relacions interpersonals, perquè la persona està orientada constitutivament cap els altres.
Per a Hegel la llibertat és la comprensió de la necessitat.
No es pot entendre la llibertat sense l´amor compromès i solidari.Ningú pot ser lliure a soles. La nostra recerca de llibertat pot tornar-se egoista i egocèntrica.
L´important no és tenir llibertat sinó ser lliure.
Existeix, tanmateix, en la persona una tendència “progressiva” (assumpció de la llibertat) i, alhora, una de “regressiva” (la por a ser lliures).
Cada passa cap a la cultura és una passa cap a la llibertat.
NECESSITAT LLIURE, LLIBERTAT NECESSÀRIA
