28 de febrer de 2008

fragment 3 - Conflictes comunicatius (2)

Sis punts per manegar els conflictes:

O d'Origen. Assegurar-se que estem tractant amb la persona que és l'origen del problema i que té els mitjans per solucionar-ho.

M de Moment i Lloc. Trobar el moment favorable i en un lloc privat i protegit. No és gaire intel·ligent començar la conversa de manera immediata, quan la ferida encara està oberta o l'altra banda se sent pressionada.

E d'Enfocament Amistós. Sabeu quin és el so més dolç en català? El so del nom de qui ens escolta; el nom propi té el poder d'atraure l'atenció i així ens assegurem que l'altre ens escolti. Seguidament cal dir alguna cosa positiva, sempre que sigui vertadera. Això no sempre és fàcil, però val la pena fer l'esforç.

C de Comportament Objectiu. Atacar el fons de la qüestió, limitant la descripció al que va succeir, res més.

E d'Emoció. Emocions que vam sentir com a conseqüència dels fets, evitant parlar del nostre enuig, que és obvi., expressant la nostra ferida interna ("Em sento ferit/da").

N de Necessitat. Ens podríem aturar en el punt anterior, però és més efectiu parlar de la necessitat que sentim del reconeixement de l'altra persona.



Tot i que aquest procediment pugui semblar una mica artificial, les alternatives són ben senzilles. Podem reaccionar de tres maneres diferents en una situació problemàtica: la passivitat (o agressió pacífica), la més comuna i menys satisfactòria; l'agressió, que en realitat no és gaire més eficaç i és molt més perillosa, o "l'afirmació no violenta"; en d'altres paraules, la comunicació emocional no violenta.

Tanmateix, hi ha circumstàncies en què és millor ser passiu o agressiu que abordar el procés més exigent de la comunicació positiva. Quan algú em toca la botzina en un embús, escullo ser passiu; d'altra banda, en situacions urgents o en moments de perill, és "normal" ser "agressiu" i imposar ordres sense cap explicació (així és com funcionen les forces armades); els pares i mares també ho fan quan criden per advertir el fill o la filla que està a punt de travessar el carrer sense mirar.

En qualsevol situació, doncs, només hi ha tres maneres de reaccionar, i en cadascuna opció, som nosaltres qui hem de decidir: Acceptarem o refusarem el repte de la comunicació emocional efectiva? No hi ha res que comporti més tensió, angoixa i depressió que les relacions fracassades i mal portades amb les persones que ens importen; i està a les nostres mans, només a les nostres mans, canviar-ho.

Per sort, no totes les relacions impliquen conflictes. L'altre aspecte de la comunicació, que sovint es menysprea, és gairebé tan important com aquest: saber treure el màxim de partit de les oportunitats que tenim per aprofundir les nostres relacions amb la resta.