Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPCC i república. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPCC i república. Mostrar tots els missatges

14 d’abril del 2010

fragment 308 - un mes i busques després...






...el retorn.

No sé si el blog m'enyorava, però jo avui, no vulgueu saber el perquè, l'he tengut molt present. ¿Deu ser per allò de que és 14 d'abril i fa 79 anys de la proclamació de la república catalana? Bé, algú n'ha de ser el responsable, no?
O sigui, avui, 14 d'abril de 2010, aquest blog reprèn la seva activitat amb més o menys assiduïtat, ja ho veuré.

Per reiniciar les meves converses amb el blog, només faré esment a una activitat que s'està duent a terme i a la que jo no podré assistir, mal que me pesi ;)




A l'espai escènic brossa, un dels meus teatres coneguts que més m'agraden, s'hi està representant des del 25 de març i fins el 25 d'abril, l'espectacle EL MANIFEST GROC DE DALÍ, GASCH I MUNTANYÀ, que diu això.



Si voleu saber-ne més, he trobat un blog 'flipant' que es diu sopa de poetes i d'on transcric textualment alguns fragments:

El “Manifest antiartístic català”, més conegut com a “Manifest groc”, publicat a ”L’amic de les arts” el març de 1928, és el text estètic i literari que millor resumeix les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics, conservadors, d’ordre... i se situa en una posició estètica terrorista respecte els adversaris.

La tradició avantguardista catalana que condueix al “Manifest groc” neix entre el cubisme i el futurisme, amb l’obra de Gabriel Alomar i els postulats filosòfics del gran Diego Ruiz, i que donen alè a l’obra de Joan Salvat-Papasseit. Les paraules en llibertat de Junoy i Sánchez Juan. Les revista “L’enemic del poble” (1917 -1919) i “Troços” (1917) on trobaren acollida aquestes idees. La pintura de Miró, l’artista que més adhesió unànime trobarà entre els avantguardistes catalans. J. V. Foix, influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com “un investigador de la poesia” que incorpora al seu bagatge el surrealisme i el futurisme.

L'espectacle ManiFest groc experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals. Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal·ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop.

ARA DE VERES...NO US VENEN UNES GANES TREMENDES D'ANAR-HI?

Més sobre el tema/els temes:

MANIFESTOS AVANTGUARDISTES

VULL ANAR-HIIIIIIIII!!!...I SÉ AMB QUI HI ANIRIA ;)

14 d’abril del 2009

fragment 207 - 14 d'abril de 1931, fer memòria és fer història




CANÇONS REPUBLICANES (algunes de les cançons del disc)

Deixau que deixi sentir
sa veu des poble pagès,
poble que no deia res
perquè no podia dir,
des poble que fins aquí,
sens motiu i sens raó
ha regat amb sa suor
des front que tan alt pot dur
sa terra que és del comú
i se n'aprofita es senyor.

Deixau que puga cantar
un himne a sa llibertat,
un escarni an es passat
que tant les mos fe passar,

Deu creure que és enyorat
perquè ha estat un rei model
com a dèspota i cruel
propi d’un degenerat,
ja que està ben demostrat
que es Borbons tots són així
i els hem haguts de sofrir
bastants d’anys a dins ca nostra,
però sabent que mos costa
¿com l’hem de deixar venir? [...]

Fill d'un pare mig podrit,
era podrit per herència,
tronc d'un arbre en decadència
falt de sàvia o d'esperit;
quan era un al.lot petit
era més sec que una parra
i cresqué com una paparra
sempre en es metge aferrat
i a les llargues ha acabat
per esser el rei de sa barra. [...]

Què, si ses mares ploraven
amb so més gran desconsol?
Què, si a s’estat espanyol
es pirates l’explotaven?,
si a ell no li faltaven
a dotzenes ses querides,
jovenetes i garrides,
el molestava molt poc
que lluitant en el Marroc
s’hi perdessen tantes vides. [...]
S’esperit republicà
per dins tots ets espais flota,
i per onsevulla se nota
que és republicà s’estat,
i que pes Borbons ha arribat
es moment de sa derrota. [...]

Quanta sang! Quanta batalla!,
per causa d’aquell Borbón
que alguns li diuen “Felón”
i que jo sols li dic canalla.
De ràbia es meu pit estalla.[...]

Ara és hora de fer guerra
de lluitar, per evitar
que s’estat republicà
puga caure per sa terra,
si veim que es nou govern s’erra
tots es bons republicans
hem de fer esforços bastants
per poder corregir s’erro
que no vengués des desterro
es que teníem abans. [...]

Republicans mallorquins
que ses cançons llegireu
per ventura trobareu
que es treball no és des més fins.
Des glosadors algaidins
ja més no es pot esperar
i per tots quants d’erros hi ha
lector en aquestes cançons
te suplica mil perdons
s’autor
(Pere Capellà)


JO SÓC CATALÀ

Enmig de la mar
s'aixeca ma terra
fins tocar el cel,
que es deixa en la Serra,
banderes de blau.
Jo sóc balear,
jo sóc de Mallorca,
català insular.
Tot el meu passat
que la història allunya,
el tenyeix de glòria
la Gran Catalunya.
En les rels profundes
de la meva gent,
un conqueridor
portà, proa al vent,
la nau que a Salou
deixà ses amarres,
seguint la bandera
de les quatre barres.
Jo sóc de la raça,
vella i gegantina,
que espantà dels mars
la gent sarraïna.
Jo sóc de la Pàtria
dels agermanats,
Joanot Colom,
vells antepassats,
defensors heroics
de tradicions,
que en sang ofegaren
Àustries i Borbons.

Herois de Mallorca,
herois catalans,
que en les hores greus
us dàreu les mans,
fent del nostre exemple
un sagrat costum,
jo us tinc en ma vida
de guia i de llum.
Jo sóc mallorquí,
i és la meva glòria
esser català
per la meva història.

Estim Catalunya
perquè té un passat
de lluita incansable
per la llibertat.

(Pere Capellà)

HAVIES D'HAVER FET UNA ALTRA FI

--Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has fet de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!--

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre de 1975
(Joan Brossa)
La resta de poemes musicats al disc són aquí

I aquestes són unes imatges de tot temps.


Un cartell recent


Celebrant l'arribada de la república en un vaixell a Portocolom


Pere Capellà


Emili Darder





La solució