14 d’abril de 2010

fragment 308 - un mes i busques després...






...el retorn.

No sé si el blog m'enyorava, però jo avui, no vulgueu saber el perquè, l'he tengut molt present. ¿Deu ser per allò de que és 14 d'abril i fa 79 anys de la proclamació de la república catalana? Bé, algú n'ha de ser el responsable, no?
O sigui, avui, 14 d'abril de 2010, aquest blog reprèn la seva activitat amb més o menys assiduïtat, ja ho veuré.

Per reiniciar les meves converses amb el blog, només faré esment a una activitat que s'està duent a terme i a la que jo no podré assistir, mal que me pesi ;)




A l'espai escènic brossa, un dels meus teatres coneguts que més m'agraden, s'hi està representant des del 25 de març i fins el 25 d'abril, l'espectacle EL MANIFEST GROC DE DALÍ, GASCH I MUNTANYÀ, que diu això.



Si voleu saber-ne més, he trobat un blog 'flipant' que es diu sopa de poetes i d'on transcric textualment alguns fragments:

El “Manifest antiartístic català”, més conegut com a “Manifest groc”, publicat a ”L’amic de les arts” el març de 1928, és el text estètic i literari que millor resumeix les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics, conservadors, d’ordre... i se situa en una posició estètica terrorista respecte els adversaris.

La tradició avantguardista catalana que condueix al “Manifest groc” neix entre el cubisme i el futurisme, amb l’obra de Gabriel Alomar i els postulats filosòfics del gran Diego Ruiz, i que donen alè a l’obra de Joan Salvat-Papasseit. Les paraules en llibertat de Junoy i Sánchez Juan. Les revista “L’enemic del poble” (1917 -1919) i “Troços” (1917) on trobaren acollida aquestes idees. La pintura de Miró, l’artista que més adhesió unànime trobarà entre els avantguardistes catalans. J. V. Foix, influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com “un investigador de la poesia” que incorpora al seu bagatge el surrealisme i el futurisme.

L'espectacle ManiFest groc experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals. Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal·ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop.

ARA DE VERES...NO US VENEN UNES GANES TREMENDES D'ANAR-HI?

Més sobre el tema/els temes:

MANIFESTOS AVANTGUARDISTES

VULL ANAR-HIIIIIIIII!!!...I SÉ AMB QUI HI ANIRIA ;)

1 comentari:

miquel ha dit...

Em sap molt greu no poguer veure'l.
M'hagués agradat molt anar-hi.