...el retorn.
No sé si el blog m'enyorava, però jo avui, no vulgueu saber el perquè, l'he tengut molt present. ¿Deu ser per allò de que és 14 d'abril i fa 79 anys de la proclamació de la república catalana? Bé, algú n'ha de ser el responsable, no?
O sigui, avui, 14 d'abril de 2010, aquest blog reprèn la seva activitat amb més o menys assiduïtat, ja ho veuré.
Per reiniciar les meves converses amb el blog, només faré esment a una activitat que s'està duent a terme i a la que jo no podré assistir, mal que me pesi ;)
A l'espai escènic brossa, un dels meus teatres coneguts que més m'agraden, s'hi està representant des del 25 de març i fins el 25 d'abril, l'espectacle EL MANIFEST GROC DE DALÍ, GASCH I MUNTANYÀ, que diu això.
Si voleu saber-ne més, he trobat un blog 'flipant' que es diu sopa de poetes i d'on transcric textualment alguns fragments:
El “Manifest antiartístic català”, més conegut com a “Manifest groc”, publicat a ”L’amic de les arts” el març de 1928, és el text estètic i literari que millor resumeix les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics, conservadors, d’ordre... i se situa en una posició estètica terrorista respecte els adversaris.
O sigui, avui, 14 d'abril de 2010, aquest blog reprèn la seva activitat amb més o menys assiduïtat, ja ho veuré.
Per reiniciar les meves converses amb el blog, només faré esment a una activitat que s'està duent a terme i a la que jo no podré assistir, mal que me pesi ;)
Si voleu saber-ne més, he trobat un blog 'flipant' que es diu sopa de poetes i d'on transcric textualment alguns fragments:
El “Manifest antiartístic català”, més conegut com a “Manifest groc”, publicat a ”L’amic de les arts” el març de 1928, és el text estètic i literari que millor resumeix les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics, conservadors, d’ordre... i se situa en una posició estètica terrorista respecte els adversaris.
La tradició avantguardista catalana que condueix al “Manifest groc” neix entre el cubisme i el futurisme, amb l’obra de Gabriel Alomar i els postulats filosòfics del gran Diego Ruiz, i que donen alè a l’obra de Joan Salvat-Papasseit. Les paraules en llibertat de Junoy i Sánchez Juan. Les revista “L’enemic del poble” (1917 -1919) i “Troços” (1917) on trobaren acollida aquestes idees. La pintura de Miró, l’artista que més adhesió unànime trobarà entre els avantguardistes catalans. J. V. Foix, influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com “un investigador de la poesia” que incorpora al seu bagatge el surrealisme i el futurisme.
L'espectacle ManiFest groc experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals. Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal·ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop.
ARA DE VERES...NO US VENEN UNES GANES TREMENDES D'ANAR-HI?
Més sobre el tema/els temes:
MANIFESTOS AVANTGUARDISTES
VULL ANAR-HIIIIIIIII!!!...I SÉ AMB QUI HI ANIRIA ;)
L'espectacle ManiFest groc experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals. Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal·ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop.
ARA DE VERES...NO US VENEN UNES GANES TREMENDES D'ANAR-HI?
Més sobre el tema/els temes:
MANIFESTOS AVANTGUARDISTES
VULL ANAR-HIIIIIIIII!!!...I SÉ AMB QUI HI ANIRIA ;)
1 comentari:
Em sap molt greu no poguer veure'l.
M'hagués agradat molt anar-hi.
Publica un comentari a l'entrada