26 de gener de 2010

fragment 299 - crònica gironina que no serà


PER CAUSES ALIENES A AQUESTA EMPRESA, O SIGUI, A MI MATEIXA, EL QUE HAVIA DE SER LA CRÒNICA DE L'ESCAPADA
GIRONINA , NO SERÀ.
EN SUBSTITUCIÓ, HI POS UNES IMATGES SIGNIFICATIVES I UN FRAGMENT DE L'OBRA 'JOAN ALCOVER', DELS 'HOMENOTS' DE JOSEP PLA, DE LA QUAL DIVENDRES A CAN ALCOVER-ESPAI DE CULTURA, TINDRÀ LLOC LA PRESENTACIÓ DE LA REEDICIÓ.



CASA DE CULTURA DE GIRONA I JOSEP M. TERRICABRAS



EL PONT EIFFEL I LA PLAÇA DE LA INDEPENDÈNCIA


CASES DEL RIU ONYAR


LA FONTANA D'OR


EL CASAL INDEPENDENTISTA 'EL FORN' (estava tancat!)


"Aquell senyor diminut, ponderat, exacte, correctíssim, que hauria pogut ésser confós amb un símbol de la propietat urbana o de la renda del diner, es transformava, en la conversació, instantàniament, sobretot quan la conversació s'entaulava sobre la poesia, la música o un qualsevol problema d'ordre general de l'esperit. I aquesta era la gran sorpresa que produïa el senyor Alcover o almenys la que em produí a mi: us trobàveu davant d'un home que externament no tenia res de particular i que tot d'una apareixia amb una superfície de percepció i de curiositat inesgotable, prodigiosa, decisiva.

[...] Elegit diputat, Alcover es traslladà a Madrid, ocupà el seu lloc al Parlament, assistí a unes quantes sessions i de cop i volta tornà a Mallorca i es retirà a casa seva sense haver articulat una sola paraula, sense haver obert la boca, decebut, amoïnat i fastiguejat. Quan vaig tractar d'aclarir les raons d'aquesta decisió tan singular féu amb el braç un gest com si volgués apartar de la seva mirada alguna cosa repel·lent i em digué parlant amb lentitud:

—No val la pena. Vaig comprendre que no hi havia res a fer...

M'hauria agradat de tenir més accés a Alcover per poder insistir. No em fou pas possible. Sigui com sigui, aquest estrany final de la seva carrera política demostra, al meu entendre, primer, que la seva oratòria era diferent de la que flueix, en general, en el país, i segon, que potser fou l'inici del procés que es produí en el seu esperit --procés que el portà a reconsiderar el problema de la utilització de la seva pròpia llengua com a mitjà d'expressió autèntica.

(Josep Pla: "Joan Alcover" dins Homenots. Barcelona: Destino, Tercera sèrie, 1972)


2 comentaris:

miquel ha dit...

Molt bé l'anada a Girona, potser algun dia ens explicaràs com t'ha anat, de veritat, el viatge.
Aquesta confluència d'en Pla (Empordà) i Alcover (Mallorca)és degut aquest viatge a Girona?
Miquel, Empordanet.

Caterina ha dit...

Tu creus que algun dia podré aclarir com va anar el viatge a Girona? ;)
Això d'en Pla i n'Alcover, potser l'atzar ho ha dictat així, no? La sincronització en el temps, vull dir.
Empordà i Mallorca, bona 'barreja'!!!