fragment 287 - cap de setmana 'en moviment'

LLEIDA: plaça de sant joan

Divendres, 15:30h.......cap a l'aeroport...en taxi, que arrib tard!!!

Una vegada a la T1, aerobus cap a Plaça Catalunya on m'espera en Pau; passejada voltant les rambles (només un petit trosset, que estan intransitables, ni a peu ni res, uf, quina angoixa!); ens endinsam pel carrer dels tallers mentre anam mirant les guitarres dels aparadors; en Pau en va bruixat i diu que feia mesos que no hi passava tot i viure a Barcelona, és el que té la vida d'estudiant.
Agafam el metro i cap al pis d'estudiants, al barri de la sagrada família; jo encara no l'havia vist 'en directe', només en fotos; està molt ben situat, tenen tota classe d'equipaments ben aprop: biblioteca, mercat, punt verd...i des d'una de les finestres de la saleta d'estar es veu una de les 'torres agulloses' (?) de la Sagrada Família, tot un luxe.
Triam un lloc on sopar, anam a La Pedreta, un bar de barri que ja voldria jo tenir a Palma al costat de ca meva. Ens posam morats i retornam, fent una volteta, cap a casa.
La conversa, llarga i distesa, durant el sopar i després a casa, volta sobre els estudis de periodisme que fa en Pau; sona vertaderament apassionant tot el que me conta; diu que el que més l'estimula ara per ara és la part de comunicació. Quina enveja sana això de la vida d'estudiant!!! i a Barcelona!

Dissabte matí, 8:50h......metro cap a l'estació d'autobusos de Sants; allà me recolleixen na Mireia i en Diego per anar cap a Lleida a reunir-nos el secretariat de la FOLC i assistir com a guardonats, a la X nit de la cultura de la Franja de Ponent.
Després de casi dues hores de camí, ens perdem per la ciutat , tal com pertoca quan arribes a un lloc que no coneixes, malgrat el 'tonton' del cotxe.
Una vegada ubicats, voltam pel centre fins a trobar-nos amb la resta de companys de la FOLC i altres (que més tard coneixeré), ja fa estona que ens esperen; és tardet, els actes del matí ja han acabat; enfilam directes cap a fer unes canyetes i una picadeta abans del dinar.
Dinam a l'Irunya per després anar a descansar o a la visita guiada al museu diocesà.
Jo opt per fer un descanset, que vaig morteta entre el refredat, el fred i la caminada.

Ens retrobam a les 18h amb gent del PV, del Principat i una servidora de les Illes; ens reunim en una sala del centre cívic al centre històric de Lleida; val a dir que hem aprofitat per fer la reunió del secretariat a Lleida per poder fer les dues coses el mateix dia: la reunió i la recollida del guardó.

Finalitzada la feina profitosa, ens dirigim cap al restaurant 'A TAULA' per celebrar el sopar-premis que ens han organitzat des de l'associació cultural i on es lliuraran els X premis Jaume I de la Franja de Ponent.

A l'acte, molt senzill, hi assistim una cinqüentena de persones entre les quals alguns dels guardonats.

Al finalitzar l'acte, ja tardet, ens quedam els 'tremendos', com diu na Mireia; els convenç per anar a fer una birra a La Falcata, taverna popular de Lleida, que demà diumenge m'assabentaré que va muntar un amic d'un amic, ja fa uns quants anys...la vida!!!

Diumenge 9h........Arrencam el cotxe en el matí glaçat de Lleida i encaminam cap a Tarragona on en Diego agafa el tren de les 11 per anar cap a casa, al PV.
Na Mireia i jo ens disposam a fer una volta per la part alta de la ciutat; el dia no acompanya per anar passejant amunt i avall: plou i fot un fred que encongeix l'ànima.
Plantejo d'anar a La Queveda a berenar, lloc que m'ha recomanat un antic amic de Tarragona; el lloc està ple, decidim seguir voltant i entrar en algun bar a fer un cafetó.
S'hi apunta en Jordi, l'antic amic, i entre xerrar, papers i llibre, ens hi estam una estoneta . M'explica que la taverna La Falcata de Lleida la va muntar el seu amic mkltx anys enrera. Bravo per ell, jo fa temps que intent convèncer gent de Palma per muntar-ne una de gent més gran, on ens poguem sentir còmodes els qui superam la presuposada edat coherent, però que som igualment 'canyeros indepes'. Tot arribarà.

Na Mireia i jo ens passam la resta del matí de bar en bar, petant la xerrada, molt engrescades les dues; casi no ens coneixem; anam agafant una agradable confiança fins al punt de fer plans per trobar-nos de tant en tant i anar fent alguna sortida per la seva terra. Ella coneix prou Mallorca, n'és assidua visitant, no debades anys enrera havia compartit pis d'estudiants a Barcelona amb una colla de mallorquines a les quals visita vàries vegades a l'any.
Després d'estar-nos una bona estona a un cafè de la Plaça de la Font, m'acompanya a l'aeroport de Reus on l'avió que surt a les 15:25h me retornarà a la calmada realitat quotidiana.
M'encanten els caps de setmana com aquest; repetiré, segur que sí. Sento passió per conèixer llocs i gent de la meva terra, del meu país, dels PPCC.