Respires en passat
Penses en present
I descanses en futur.
Vols capgirar els termes però així surten.
Vida plena d'impassos,
Passat que ha marxat pel camí dels oblits,
Present que cau dia a dia
I futur que ha de venir amb la llum dels estels galàctics.
Ens quedarà la remor d'haver sigut paraula, renou i empremta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada