Avui, contrària-MENT al que la majoria opina, diu i pensa (o seria millor dir: pensa, opina i diu?), estic encantada de la vida d'haver retornat a la normalitat quotidiana (uf, això sona reiteratiu, ja ho sé!).
El matí ha estat ben farcidet, entre els retroba-MENTs amb els i les companyes i la sobrecàrrega de feina, m'han passat les hores sense adonar-me'n.
Els projectes i activitats immediates són tan engrescadores que no sé si tendré temps de païr-les conscient-MENT i amb profunditat.
La normalitat per a mi passa actualment per una sèrie de canvis en el pensa-MENT i en els movi-MENTs.
Pel que sigui, per circumstàncies que la vida et porta o perquè les vas cercant inconscient-MENT, he anat sovint contacorrent en molts aspectes de les vivències que haurien de ser normals (per a qui?).
La mala sort és que es confón l'anar contracorrent amb la contínua protesta de tot o casi tot (així me va, hehehe!!!).
A partir d'ara, seguiré igual, no faig comptes canviar; m'ha costat i me costa suor i llàgrimes en moltes ocasions, sobretot quan vas perdent persones 'estimades' pel camí; què hi farem!
Sempre he confiat que algun dia algú es 'posarà de la meva part' i ho entendrà amb COMPRENSIÓ-EMPÀTICA.
No entraré en detalls de quins són els temes que provoquen el meu 'rebotament' sistemàtic.
Tanmamteix, el que volia donar a entendre ara és el fet de l'alegria del retorn a la vida quotidiana, sense més.
Els dies immediats es presenten bé, molt bé diria jo.
Entre les activitats que enyorava estan les juntes de l'OCB que demà reiniciam, les reunions de la comissió de voluntariat lingüístic, els projectes de moviment amunt i avall (la setmana que ve aniré 3 dies a Barcelona amb motiu de l'Assemblea anual de la FOLC i podré asssistir per primera vegada a la Diada de l'11 de setembre, en directe).
Dissabte tenim una superfesta a can Tomeu amb torneig de ping-pong inclòs, un parell de soparets pendents, un dels quals per tal de veure si iniciam el projecte del programa de SIS ràdio que ja fa temps que espera,...en fi, estic engrescadíssima i, per tant, per força ha d'anar tot sobre rodes i sense més pals.
El matí ha estat ben farcidet, entre els retroba-MENTs amb els i les companyes i la sobrecàrrega de feina, m'han passat les hores sense adonar-me'n.
Els projectes i activitats immediates són tan engrescadores que no sé si tendré temps de païr-les conscient-MENT i amb profunditat.
La normalitat per a mi passa actualment per una sèrie de canvis en el pensa-MENT i en els movi-MENTs.
Pel que sigui, per circumstàncies que la vida et porta o perquè les vas cercant inconscient-MENT, he anat sovint contacorrent en molts aspectes de les vivències que haurien de ser normals (per a qui?).
La mala sort és que es confón l'anar contracorrent amb la contínua protesta de tot o casi tot (així me va, hehehe!!!).
A partir d'ara, seguiré igual, no faig comptes canviar; m'ha costat i me costa suor i llàgrimes en moltes ocasions, sobretot quan vas perdent persones 'estimades' pel camí; què hi farem!
Sempre he confiat que algun dia algú es 'posarà de la meva part' i ho entendrà amb COMPRENSIÓ-EMPÀTICA.
No entraré en detalls de quins són els temes que provoquen el meu 'rebotament' sistemàtic.
Tanmamteix, el que volia donar a entendre ara és el fet de l'alegria del retorn a la vida quotidiana, sense més.
Els dies immediats es presenten bé, molt bé diria jo.
Entre les activitats que enyorava estan les juntes de l'OCB que demà reiniciam, les reunions de la comissió de voluntariat lingüístic, els projectes de moviment amunt i avall (la setmana que ve aniré 3 dies a Barcelona amb motiu de l'Assemblea anual de la FOLC i podré asssistir per primera vegada a la Diada de l'11 de setembre, en directe).
Dissabte tenim una superfesta a can Tomeu amb torneig de ping-pong inclòs, un parell de soparets pendents, un dels quals per tal de veure si iniciam el projecte del programa de SIS ràdio que ja fa temps que espera,...en fi, estic engrescadíssima i, per tant, per força ha d'anar tot sobre rodes i sense més pals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada