31 d’agost de 2009

fragment 271 - felanitx en festes: 'el coso i els bous'







Felanitx és i ha estat sempre un poble peculiar, no per la seva ubicació geogràfica, sinó per la manera de ser i de fer dels seus habitants.
Com a opinió personal i corrent el risc de ser criticada per qui hi viu, pens que Felanitx és un poble lleig; no té cap característica 'física' que el faci bell; sí que té alguns indrets que fan goig ( el mercat municipal, la plaça de la font, el carrer major...), però en general és un poble descuidat, deixadet.
Val a dir que jo me l'estim molt, que tenc molts bons records de la meva infantesa a casa dels padrins i dels parents; tanmateix moltes vegades només ens hi aturàvem de passada camí d'Es Port, allò sí que és una meravella!!!



Tot i així, el poble dóna tema per parlar.
Ara fa uns dies han acabat les festes, les del patró Sant Agustí i enguany hi ha hagut alguna novetat a tenir en compte.
Un dels actes centrals de les festes ha estat des de sempre, la 'correguda de bous' el mateix dia del sant patró, el 28 d'agost, però enguany, per primera vegada, NO HI HA HAGUT 'CORREGUDA'.
Això ha servit per a què la penya 'es coso' es reiventàs la festa i intentàs convéncer que es pot fer festa igualment sense curses de braus.



Per tal de conèixer la tradició de la festa de la correguda de bous, s'ha de conèixer la història de la 'penya taurina - antitaurina es coso', així s'autoanomena a més de dir-se 'in-directiva' la gent que es preocupa d'anar preparant la festa durant tot l'any.

L'any 1983, un grup de joves va decidir que havien d'intervenir d'alguna manera en el decurs de la festa.
Es van ajuntar per anar a la cursa de braus, l'única activitat de s'horabaixa del dia de Sant Agustí; així, amb la indumentària festera, camisa blanca i mocador vermell, lots de vi, molt de menjar, música de xeremiers, de tamborers, de fabiolers, alta temperatura i diversió fins al final de la nit.
És una forma autèntica del poble i no del programa oficial d'activitats.
A les 7 del matí es congreguen per iniciar la volta al poble, amb parades per 'abeurar-se' i fer un bon berenar.
La 'Quica', una gallina embalsamada, n'és l'emblema principal.
La gallina, fermada a un pal llarg, i els músics, són seguits per la gernació que s'hi acumula, amb estelades i senyeres i els crits de 'coso, coso' i es comença a voltar tot el poble, amb moltes parades de barra.
Té lloc el 'gran petarro' (una cadena de focs artificials), es passa per les parades del mercat del carrer, es fa una emotiva visita a la llar dels padrins i una particular adoració de les autoritats durant les celebracions oficials del matí, després de les quals fan passar les autoritats assistents (locals i no) per sota del pal·li, i així mateix, enlairen el personatge més apreciat de l'any; enguany li ha tornat tocar el torn a Llorenç Lladó, el rector del poble.
La penya 'es coso' va néixer com a penya taurina-antitaurina; tot i així, el grup ha crescut tant, que hi ha membres (pocs) declaradament taurins, per allò de les tradicions i, sobretot, per fer bulla a la plaça i ficar-se amb els 'toreros'. La polèmica està servida.
Finalment, a les set del matí del 29 d'agost, se celebra una cerimònia funerària per 'enterrar' la gallina embalsamada que romandrà en letargia 364 dies.

ALGUNES PARAULES CLAU PER RECORDAR DEL DIA DEL PATRÓ:

Amic Fèlix: per raons més enllà de la comprensió, la cançó preferida dels 'coseros'.

En Capó i en 'Nousous': dos dels antics (in)dirigents del Coso.

La Punyalada: la gallina ressuscita davant d'aquest bar.

L'Hospici: llar dels avis.

El Gran Petarro: cadena de focs artificials.

Quica (o Kika): una gallina embalsamada de mida petita. És l'emblema del Coso.

S'Arraval: una plaça a Felanitx. Des del balcó de Can Picó es fa el pregó cosero i El Gran

Petarro és acomiadat.


Sa Font: la plaça central de Felanitx.

Alguna crònica passada
I una d'actual
Més aquí, fotos aquí, un article sobre Felanitx i els felanixers aquí

1 comentari:

Anònim ha dit...

he sentit contar que va ser ben guapo... oooooh...

albert