12 d’agost del 2009

fragment 263 - 'dilluns' by llunàtiques



Ahir a la nit vaig assistir a la presentació de 'dilluns', el primer disc editat del grup portocolomer-felanitxer 'llunàtiques'.
L'acte tingué lloc a l'auditori municipal de Porreres.

El disc és una elecció selecta de poemes tant de diversos autors com de collita pròpia, acompanyats de la música i de les veus llunàtiques de na Xisca Artigues, piano i veus; na Maria Caldentey, flauta travessera; na Catalina Perelló, guitarra espanyola i veu; José Martínez a les congues, Lluís Vivern al baix, na Raquel Hernández a la percussió i la veu de l'ànima del grup, na Glòria Julià, que també sona la guitarra.
Els poemes musicats que es poden escoltar al nou treball són:
1 - Joan Salvat-Papasseit: dóna'm la mà
2 - Emili Sánchez Rubio: albercoquers
3 - Blai Bonet: A 'Nova York', la informació
4 - Maria Mercè Marçal: avui les fades i les bruixes s'estimen
5 - Maria Mercè Marçal. el meu amor sense casa
6 - Antoni Vidal Ferrando: playback
7 - Antoni Caldentey Vicens: camí de serp
8 - Vicent Andrés Estellés: els amants
9 - Glòria Julià Estelrich: quadern immemorial
10 - Antoni Vidal Ferrando: pluja de novembre
11 - Antoni Vidal Ferrando: aiguardentera
12 - Glòria Julià Estelrich: redolets
13 - Glòria Julià Estelrich: terra-dona
14 - Miquel Bauçà: el vell mariner



Sense ànims de desmerèixer la fantàstica actuació del grup, un dels moments estelars va ser sens dubte la pujada a l'escenari dels dos pares de la nostra cultura, en Biel Majoral i en Toni Artigues, que han col·laborat en el disc, recitatnt el poema de M. Mercè Marçal: 'avui les fades i les bruixes s'estimen'.

Llunàtiques va néixer l'any 1998, arran de les inquietuds poètiques i musicals de na Catalina i na Glòria. Tenen editades dues maquetes, "Crineres", de 2001 i "Kubêmbura", de 2006. Llunàtiques combina la música amb la poesia i, fins i tot, fotografia, vídeo i elements teatrals.
Els seus inicis estaven marcats per la cançó d'autor i el rock, però, a través de la incoprporació de nous membres, la música actual és una fusió i una mescla variada gràcies a la formació clàssica i llatina de la qual disposen.
Tot un plaer escoltar aquestes veus singulars, per allò de l'accent felanitxer, però no només.

Aquesta és la número 12 del disc, 'redolets' de na Glòria:

Ens neixia una illa.
Redolets, dibuixàvem cercles gegantins
fugint d'aquestes xarxes calades.
Arreplegàvem, amic, el que teníem.
-Ja ho saps, ens cabia dins una maleta.
S’esbucava l’illa, redolets, vivíem amb ella.
L’esquinçàvem, no ho dubtis.
Sense gaire aldarull l’estimàvem.
Baldats i en coma,
floretes i violes de la terra,
contemplàvem les espires de la nit,
densa i voluptuosa.
Assajàvem cercles amb els dits
sobre la gran cúpula negra.
-M’ensenyares que els estels la corcaven.
Redolets, amb les dents esmolades,
tornarem viure amb ella.
El peu enfonyarem dins la terra argilosa,
petxina aimadora,
verdor indesxifrable, pedra foguera.
Estima’m discretament,
no em calen gaire excessos,
redolets, l'estimam més que mai.

LLUNÀTIQUES A PORTOCOLOM AL BAR SA COVA DETS ASES