Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’I quina pena es desencís, què rotunda i què valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
La la la la, la la la la la. La la la la.
Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.
La la la la, la la la la la. La la la la.
Bombón mallorquín, Joan Miquel Oliver 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada