29 d’abril del 2009

fragment 213 - 1r de maig: manifest de l'STEI-i




MANIFEST PRIMER DE MAIG 2009

MÉS FINANÇAMENT PER LA DEFENSA DELS DRETS LABORALS I SOCIALS!

Amb la paraula crisi pretenen ocultar la realitat. Hem de ser conscients que la crisi no és només econòmica, sinó que és una crisi del sistema social i econòmic que genera explotació, pobresa, injustícies, repressió, guerres…
Tot el vocabulari que envolta la crisi, n’oculta la causa, que no és altra que l'actual sistema capitalista basat en la globalització neoliberal. Per tant estam immersos en la primera crisi del sistema capitalista després de la denominada globalització econòmica.
Veim com els governs lliuren fons per salvar les grans corporacions financeres, en comptes de penalitzar els resultats de l'especulació i d'evitar que les classes més desafavorides, la classe treballadora i en una mesura gens menyspreable el sector públic, pagui els plats trencats d'una crisi en la gestació de la qual no ha tengut res a veure; això demostra, sens dubte, la subordinació del poder polític a l’econòmic.
El model de creixement de l'Estat Espanyol i de les Illes, des de fa almenys deu anys, s'ha basat en dos pilars fonamentals: la construcció i el consum privat, un consum privat no basat en l'increment salarial sinó en l'endeutament de les famílies. L'economia, a tots els nivells, és cert que ha anat creixent, però tots els governs d'aquest període han perdut de vista una dada elemental: es creixia a crèdit, amb el consegüent endeutament.
La realitat actual de la majoria de la ciutadania i dels treballadors i les treballadores no és nova, simplement s'ha aguditzat: les dificultats per trobar treball o habitatge, la privatització dels serveis públics, el deteriorament i la precarietat de la xarxa assistencial: el transport, el sistema sanitari, l'ensenyament, l'assistència i prevenció de la violència contra les dones o els centres d'atenció a persones majors.
D'altra banda, en els últims anys s'ha intensificat la política de contenció dels salaris mentre que al mateix temps el benefici empresarial ha augmentat, el poder adquisitiu s’ha reduït.
Per als treballadors i les treballadores és indispensable seguir exigint la clàusula de revisió salarial en tots els convenis col·lectius, i incloure la seva regulació per al sector públic i exigir també augments salarials que compensin les constants pèrdues de poder adquisitiu.

A l'Estat Espanyol, la contenció pressupostària afecta els drets laborals i socials, i les condicions de vida del conjunt de la societat. Els últims Pressupostos Generals han estat clarament restrictius per a qui sofreix la crisi, i generosos per als sectors que l'han provocada.
No s'entenen els comptes públics i l'absència de mesures concretes per a una situació concreta quan el paisatge ho completen més de 600 000 noves persones aturades a desembre del passat any i la disminució més que notable dels contractes de caràcter indefinit a jornada completa.
A més, aquesta crisi afectarà de forma important les dones, que sempre han estat les qui més han sofert la precarietat laboral.
Els diners, l'obtenció de beneficis, l'enriquiment ràpid, la mercantilització general de la societat, s'han convertit en la mesura de totes les coses.
Però no és un fenomen nou: és la base del sistema capitalista, ara en crisi. Reivindicam i plantejam als governs central i autonòmic un pla de mesures urgents per fer front a les repercussions socials, econòmiques i laborals que aquesta crisi, provocada pel capitalisme financer, produeixen sobre la majoria de la societat.

Per tot això és imprescindible que la millora del finançament autonòmic sigui una realitat immediata que permeti al Govern de les Illes destinar més recursos per enfortir les polítiques actives que afavoreixen el benestar i la cohesió social i per promoure l’ús de la llengua catalana a tots els àmbits incloent el laboral.
Defensam les inversions públiques per a la creació d'ocupació pública en sectors com l'educació, la sanitat, els transports, els serveis socials...així com rebutjam les retallades pressupostàries en aquests sectors.
Plantejam la necessitat de la creació d'una banca pública com l'única forma que els treballadors i les treballadores, i la ciutadania en general, no vegin compromesos els seus salaris, ni les seves pensions, ni els seus estalvis, ni el seu habitatge per una especulació financera voraç.
Contra la precarietat laboral. Per la defensa de l'ocupació estable, digna i segura; contra les ETT i contra les pretensions de les patronals de flexibilitzar encara més la contractació.
Lluitarem perquè no es retrocedeixi més en els drets laborals, i per eradicar la precarietat laboral que afecta els joves, els treballadors i treballadores immigrants i especialment les dones que tenen majors dificultats en l'accés a l'ocupació, que cobren menys que els homes pel mateix treball, que són contractades per als llocs de menor remuneració, menys qualificats i a jornades parcials.
En defensa dels Serveis Públics. Defensem la transformació i millora de les seves estructures en nom d'una eficàcia que no només comporti la consolidació del nivell de prestacions existent, sinó que les ampliï qualitativa i quantitativament. Exigim el control públic real de la seva gestió.
Hem d'aguditzar la lluita contra els processos de privatització: externalització, concertació de serveis, gestió privada o gestió pública amb criteris de rendibilitat econòmica...
Retribucions que permetin una vida digna. Avui més que mai és necessari prendre posició contra la precarietat i l'empitjorament de les condicions de treball.
Reivindiquem l'augment de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores, i denunciam la pèrdua continuada del valor real dels salaris. Exigim la clàusula de revisió salarial així com les mesures necessàries per a recuperar el poder adquisitiu perdut durant l'última dècada.
Considerem imprescindible que el Sou Mínim Interprofessional i la Pensió mínima pugin fins a un mínim de mil euros.
Es fa necessari augmentar el període de cobrament del subsidi d'atur i garantir una renda mínima per als col·lectius socials exclosos.
Repartiment del treball. Treballar menys hores i menys anys per treballar tots i totes. Defensem la reducció generalitzada de la jornada laboral a 35 hores setmanals i la jubilació voluntària als 60 anys. Rebutgem la política d'hores extraordinàries en la jornada laboral. La directiva europea de les 65 hores és inacceptable.

Defensem el principi d'igualtat entre dones i homes i la lluita contra qualsevol discriminació professional, salarial o social i l'exigència de la implantació de Plans d'Igualtat en totes les administracions públiques i empreses. Per aconseguir aquestes i altres mesures, la unitat d’acció del conjunt de la classe treballadora i de les seves diverses organitzacions sindicals és més urgent que mai, tant a l'àmbit autonòmic, com a l'estatal o a l'internacional, davant una crisi sistèmica del capitalisme que incideix tan cruelment sobre la major part de la ciutadania.

STEI-i INTERSINDICAL 1 DE MAIG DE 2009

Ens trobarem divendres dia 1 de maig a les 11:15 hores a la Plaça de la Porta Pintada (plaça d'Espanya, cantonada Conselleria de Salut).

STEI-i

Intersindical