21 de juny de 2008

fragment 71 - Distorsionar la realitat


Tothom, per necessitat del moment, en major o menor mesura, ha mentit alguna vegada.
La sinceritat no sempre és possible ni convenient perquè pot causar perjudicis al receptor de la comunicació, o al mateix emissor. N'hi ha qui menteixen esporàdicament però a consciència, generant dany als altres o perseguint beneficis personals.
Per què mentim? Tan important com el fet de mentir o dir la veritat és la intenció amb què es fa una o una altra cosa.
Mentim per moltes raons: per conveniència, odi, compassió, enveja, egoisme, o per necessitat, o com a defensa davant d'una agressió..., però deixant-ne al marge l'origen o la motivació, no totes les mentides són iguals. Els dos paràmetres essencials per a mesurar la gravetat de la mentida són la intenció que la impulsa i l'efecte que causa.
Es recorre així mateix al falsejament quan s'oculten emocions o sentiments que aporten informació rellevant a l'interlocutor, en la mesura que poden induir-lo a error d'interpretació o a iniciar accions inadequades.
També podem mentir-nos a nosaltres mateixos, per evitar assumir alguna responsabilitat, o per temor a encarar una situació problemàtica, o per la dificultat que ens suposa reconèixer un sentiment o una emoció
Invariablement, abans o després, aquest autoengany ens porta a mentir als altres.
La mentida racional persegueix un interès concret, és malèvola i s'emet amb la intenció de perjudicar o enganyar. En la mentida emocional, el que es diu o es fa no concorda amb la situació emocional de la persona.
La mentida pot fer mal al destinatari però en última instància a qui més perjudica és al mentider, ja que el converteix en una persona poc fiable, indigna de confiança i sense crèdit.
Ho diu el refrany: "En la persona mentidera, la veritat es torna dubtosa".
Conclusió: la mentida denota la debilitat dels éssers humans.