20 de maig de 2008

fragment 54 - no cal que t'hi escarrassis!!!















Això ha passat avui matí a Palma; no ho he viscut jo directament, però m'ho ha contat una companya de feina.

En un estanc a la zona del carrer Eusebi Estada; entra una persona de les anomenades 'nouvingudes', un home negre en aquest cas i, dirigint-se al venedor, demana una càrrega per a la targeta del mòbil, en català amb accent estranger, fins aquí tot perfecte, perquè dir: 'vull carregar el mòbil' és bo d'entendre per a un no-catalano parlant; seguidament el venedor li demana el número del mòbil; el senyor negre el recita en català i la resposta que ha rebut ha estat (marededeusenyor!!!): 'no te entiendo, me lo puedes decir en castellano?'!!!
El senyor negre segur que duu menys temps que el venedor de l'estanc vivint a Mallorca i fins i tot podria ser que l'amo aquest (suposant que en sigui l'amo) hi hagués nascut.
Què ha de pensar una persona nouvinguda que ha après el català, segurament per voluntat pròpia, si després no el pot usar arreu?
Com s'ha de fer per poder viure plenament en català i que sigui la llengua de cohesió social? Algú en sap la fórmula?