Farta de discutir i escoltar sobre els resultats electorals, i mantenint-me en la utopia, passo a contar-te el meu dissabte a la nit.Dissabte 8 de març, 22:30h: concert de Patti Smith al Teatre Principal; no solament un excel·lent concert sinó una recuperació de música i cançons que tenia estojades en un racó del meu cervell i que aniré reincorporant a la meva llista de música per no oblidar ('Gloria', 'Because the night', 'People have the power'...).
Vam ballar i botar com bojos i boges!!! No semblava el seriós Teatre Principal.
Ella va baixar de l'escenari a ballar entre el públic, no vegis com es mou! 61 anyets de no res, on puc firmar?
Dona andrògina, abans d'iniciar-se en la carrera musical ja era poetessa, es declara pacifista i fa una crida perquè la gent contribueixi amb les seves protestes, al canvi cap a un món millor.
Lectora enamorada i influenciada per la poesia de Rimbaud ('Il·luminacions'), definida com la padrina del punk, la seva vida no ha estat gens fàcil.
Filla rebel, treballà en una fàbrica per poder-se pagar els estudis artístics; marxà a París cercant no sabia ben bé el què, tornà a Nova York on es dedicà a fer recitals poètics als que incorporà un guitarrista, Lenny Kaye, iniciant així els que arribarien a convertir-se en concerts de rock.
Ella volia ser una estrella, era ambiciosa i estrident.
Vam ballar i botar com bojos i boges!!! No semblava el seriós Teatre Principal.
Ella va baixar de l'escenari a ballar entre el públic, no vegis com es mou! 61 anyets de no res, on puc firmar?
Dona andrògina, abans d'iniciar-se en la carrera musical ja era poetessa, es declara pacifista i fa una crida perquè la gent contribueixi amb les seves protestes, al canvi cap a un món millor.
Lectora enamorada i influenciada per la poesia de Rimbaud ('Il·luminacions'), definida com la padrina del punk, la seva vida no ha estat gens fàcil.
Filla rebel, treballà en una fàbrica per poder-se pagar els estudis artístics; marxà a París cercant no sabia ben bé el què, tornà a Nova York on es dedicà a fer recitals poètics als que incorporà un guitarrista, Lenny Kaye, iniciant així els que arribarien a convertir-se en concerts de rock.
Ella volia ser una estrella, era ambiciosa i estrident.
Te deix un trosset de la cançó 'People have the power', molt adient pel dia d'avui. (Canta ben fort!!!)
The people have the power (x 4)
To wrestle the world from
fools
It's decreed the people rule
It's decreed the people rule
Listen.
I believe everything we dream
Can come to pass through our union
We can turn the world around
We can turn the earth's revolution
We have the power
People have the power.
2 comentaris:
Déu meu! quin concert! Va ser fantàstic, malgrat que el Teatre de poc no cau Quina dona, quins músics, quina força. Crec que aquest concert quedarà en la meva memòria per sempre. Un gust haver´-lo pogut gaudir amb tu.
Eiiiiiiiiiiiii m., tot un plaer per a mi també haver pogut compartir-ho amb tu; es pot demanar res més? Bona música en bona companyia? Síiiiiii, si arriben a fer el concert en un lloc amb espai, quina ballada que haguessim fet tu i jo, ballaruques com som les dues!!!
Publica un comentari a l'entrada