Sense planificar res, puc dir que feia temps que no me meravellava tant.
Res especial i alhora tot m'ho ha semblat; la condició humana ja ho té això! Contradiccions a dojo!
De cada dia tenc més ganes de fer el que me vengui de gust; me fot molt haver de fer coses per obligació.
La meva feina de docent no me desagrada, però haver de fer-ho dins un horari preestablert i tots els dies de dilluns a divendres de tal hora a tal altra, uf!, no sé, però no me va.
Avui estic rebotada amb el món! I això que estic i som prou feliç, que ja és dir!
Bé, no sé, demà serà un altra dilluns més i quan m'aixequi del llit la realitat superarà tot això que ara sent, pens i escric.
Aiiiiiiii, VULL SER LLIURE DEL TOT, DEL TOT...Això és possible?
Com se fa?
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
PERÒ SEGUEIX PLOVENT I FENT TEMPESTA ( a les 23:41h)
