Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polèmica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polèmica. Mostrar tots els missatges

28 de març del 2009

fragment 201 - més mots manllevats: l'anticatalanisme pepero



Article d'en Tomeu Martí al dBalears de dijous passat; ara que el PP de les Illes ens vol tornar a distreure dels seus mal tràngols; 'panem et circenses'.

Dorms bé, Rosa?
Tomeu Martí | 26/03/2009 |
Rosa. Fa molts anys que sé que aquella cèlebre frase de Samuel Johnson "el patriotisme és el darrer refugi dels canalles" a les Illes Balears ha tengut sempre una aplicació molt concreta, el patriotisme anticatalà (qualque metge que va dient per on el volen escoltar que se n’haurà d’anar per no voler saber català, resulta que per ventura sí que el trauran, però serà pel cúmul d’expedients que té oberts per altres causes, és només el penúltim exemple). Seguint el mateix patró que els canalles valencians, els d’aquí sempre els heu volgut emular i el vostre somni sempre ha estat provocar aquí una cosa semblant a allò que es va conèixer com "la batalla de València". Una batalla que no podem considerar incruenta, ja que la fúria feixista i blavera va provocar una sèrie de morts.

Cada vegada que els impostors teniu problemes, no ho dubtau, vos embolicau la bandera que vos convé i intentau, amb ella, agitar els sentiments, crear confrontació, atiar la crispació i intentar desviar l’atenció sobre les vostres corrupteles i negocis bruts. Sempre ho he denunciat. L’anticatalanisme a les Illes Balears és el darrer refugi dels canalles, ha estat i és la ideologia dels aprofitats, de la gent que, com el teu expresident, són a la política per robar. El truc és massa vell, massa gastat, massa obvi, Rosa. Ara que presideixes un partit xapat en tres sectors, enfrontat i barallat. Ara que "lideres" una força política que ha acollit lladres de fons públics. Ara que no hi ha dia que qualque membre del govern que vicepresidies i coordinaves hagi de passar pels jutjats per passar comptes amb la Justícia.

Ara que molts ciutadans de les Balears han comprovat que darrere la careta de bons gestors que dúieu tu i el teu expresident hi havia uns mans foradades, malbaratadors de recursos públics i nefastos gestors. Ara que molts votants del PP s’han sentit profundament enganyats a mesura que s’han anat fent públics els desgavells de què, en major o menor mesura, tu ets responsable. Ara que molts militants decents del PP vos estan exigint (de moment han estat molt benèvols i ho estan fent de manera no pública) explicacions i assumpció de responsabilitats. Ara que l’aigua et comença a arribar al coll, espolses la vella bandera de l’anticatalanisme i et disposes a agitar-la tal com ja ho va fer el teu mestre, Jaume, per tenir-nos entretinguts mentre es comprava el seu palau encara no se sap amb quins doblers.

Ara que t’has quedat sense arguments polítics per mantenir la il·lusió i suport dels teus votants i simpatitzants, et dediques a atiar el foc de l’anticatalanisme per veure si aconsegueixes fer una bona foguera on poder cremar els heretges que t’han llevat el poder polític. S’ha de tenir molt poca vergonya per sortir (ara!) a dir que cal derogar la Llei de normalització lingüística i per intentar enderrocar els pilars de la pau lingüística. S’ha d’estimar molt poc aquesta terra i la seva gent, per negar-nos que posem els mitjans que siguin necessaris per recuperar allò que un dia ens va ser arrabassat.

Quan parlam de llengua, parlam de la gent que la parla. Com pots negar el dret dels teus padrins que el metge els entengui? Tant odies la teva pròpia gent? Si hi ha una gent que me fa oi, que em repugna, són aquells que traeixen els seus. Que es venen per un miserable plat de cocido madrileño. Digues-me Rosa, compensen els copets a l’espatla dels teus amiguets madrilenys a canvi d’apunyalar els teus per l’esquena? Què se sent després d’haver escopit a la cara dels teus? Que se sent quan traeixes la teva nissaga? Les teves arrels? Ho paga Rosa? Pots dormir amb la consciència tranquil·la després de dir i fer el que dius i fas? Dorms bé, Rosa?



Aquesta setmaneta ha estat d'allò més mogudeta; els sindicats de la sanitat (SATSE, SIMEBAL), satèl·lits del PP, UPyD i més, han dit el que no està escrit en contra del 'poc decidit' decret de requisits lingüístics que el Parlament de les Illes va aprovar ahir.
Què farà l'oftalmòleg que vol abandonar l'illa per l'exigència del català i que no ho va fer quan va ser expedientat per faltes de disciplina?
Dimecres dia 1 d'abril, aquesta colla es manifestarà en contra del decret aprovat; la setmana que ve, més brou.
Nosaltres ja hem preparat l'escamot per anar als centres sanitaris a repartir uns díptics editats en positiu. Els professionals de la sanitat 'catalanistes', o sigui, coherents i realistes ens han demanat suport.

23 de gener del 2009

fragment 171 - Silencio en el mundo educativo...



...Però se senten volar les mosques.

Aquests són els títols dels dos últims articles de la polèmica sobre l'avaluació del professorat. Ja fa setmanes que dura.

Un dels darrers articles publicats al 'Diario de Mallorca', és, ni més ni menys, que del GRUPO DE TRABAJO DE EDUCACIÓN DE UPYD (*) , que, per no copiar-lo, el podeu llegir aquí. (*)El Grupo de Educación de UPyD Baleares edita el blog Por una reforma educativa
(http://rebaleares.blogspot.com)

Com podreu veure, es despatxa a gust contra tot el que és l'ensenyament en català i més concretament, contra l'STEI-i, el sindicat majoritari (elegit democràticament)
i demostrant el suport incondicional a l'iniciador de la polèmica, l'inspector Juan Jiménez.
En resposta a aquest article, us copio, aquest sí, l'article de l'STEI-i, signat per la comissió executiva i el secretari general, Biel Caldentey:

Però se senten volar les mosques


Per tant, no n’hi ha tant de silenci en el món educatiu com afirma UPyD. A vegades hi ha articles, cartes, etc. que no surten a la llum pública, els responsables sabran per què. Mentre nosaltres treballam dia a dia per intentar millorar el sistema educatiu, algunes persones i entitats sembla que volen obtenir notorietat pública polemitzant amb el nostre sindicat i els seus representants. El grup de treball d’educació d’UPyD signa l’article Silencio en el mundo educativo al Diario de Mallorca, dia 20 de gener de 2009, en el qual propaga una sèrie de falsedats contra Gabriel Caldentey i l’STEI-i, que vénen a demostrar o un baix nivell de comprensió lectora o la construcció d’atacs sistemàtics contra una organització i contra una persona. Anirem a demostrar-ho, deixant de banda les divagacions -es veu al llarg de l’escrit la inspiració “intel•lectual” de l’Inspector i Doctor en Ciències de l’Educació Sr. Juan Jiménez Castillo-, doncs coincideixen amb una carta publicada al mateix Diario de Mallorca, titulada “Respuesta de Jiménez a Caldentey”, carta que vàrem decidir no contestar, perquè el seu autor quedava retratat confonent argumentar amb intentar desqualificar el secretari general de l’STEI-i i de retruc, el sindicat. Sembla un bon sistema de debat democràtic assumir els “arguments?” d’aquesta carta.
“El nacionalismo, la imposición lingüística y una concepción cultural con una clara orientación política se ha adueñado de las instituciones educativas...”, afirmen contundentment i se’ls veu el llautó, que en mallorquí significa que el que afirmen és totalment mentida –ells sabran si és podrida o no. És completament fals, i l’inspector assessor del grup ho sap, que les escoles a les Illes Balears facin bandera del nacionalisme mallorquí, balear o català. L’únic que es pretén explicar és qui som, quina és la nostra història, les nostres arrels i les característiques que té la nostra Comunitat, País o Nació (perdó, nacionalitat històrica). Els nacionalistes espanyols són els d’UPyD que ho manifesten en el punt 6 del seu programa electoral, declarant-se “partido inequívocamente nacional”, que vol dir –a criteri nostre- nacionalista espanyol i oposant-se amb rotunditat “activamente a todas las amenazas contra la igualdad y la libertad, como las procedentes del nacionalismo que pretende dividirnos y alzar fronteras interiores...”. Volen jugar amb les paraules i donar-los el sentit que els ajudi en la seva tasca de destrucció de les nacions, cultures i llengües que enriqueixen l’Estat espanyol. L’adjectiu “nacional” també es pot posar a les altres nacions que formen l’Estat. I els únics que aixequen fronteres –n’hi ha que aixequen murs- són els que no voldrien permetre el ple desenvolupament de tots els drets democràtics d’altres pobles -com el nostre- que en algun moment de la seva història no han format part de l’Estat espanyol.

Afirmen que Gabriel Caldentey, que escrivia com a secretari general de l’STEI-i, va utilitzar la ironia, i això és correcte. Davant afirmacions de Juan Jiménez que feien riure es contestava amb ironia, però també diuen que va utilitzar els insults, això és completament fals. L’article està publicat, que ho demostrin que hi havia insults. Afirmen que es va intentar intimidar l’inspector. Una altra vegada s’equivoquen, una altra vegada falsegen la realitat. Afirmen que és intimidar el fet de sostenir que s’haurà d’avaluar l’inspector o que es trobarà davant la nostra absoluta oposició si aquestes són les seves idees, al mateix temps que reclamen debat democràtic. És per aquí que hem de parlar de comprensió lectora. Repetim, per si el grup de treball d’educació d’UPyD hi vol posar remei, que l’STEI-i està d’acord en avaluar tot el sistema educatiu, el professorat, la inspecció, l’administració educativa... així com diu la LOE. Que tendrà la nostra total oposició? És clar que sí, però no es preocupin, ens referim precisament al debat democràtic. Al debat que vostès reclamen, i nosaltres també. On és la intimidació? On són els insults?
Acusen el sindicat d’esser un poder fàctic i de ser l’orientador de la política educativa de les Illes. Fals, completament fals, més fals que un duro sevillà. Mirau, el sindicat negocia amb la força i la representació que té al costat dels altres sindicats representatius, negocia per millorar la situació dels seus afiliats i del sistema educatiu en general i reivindica totes les altres qüestions que ens corresponen.
Vosaltres partiu de les anècdotes, com si ara nosaltres contàssim alguna persecució del Sr. Inspector a determinat ensenyant, i en volguéssim fer categoria. Sou vosaltres que heu atès dues dotzenes de protestes al Principat i heu escampat per tota la península que allà es perseguia el castellà. Sou vosaltres que voleu tornar l’educació al centralisme de Madrid per uniformar, uniformitzar i tornar a la “unidad de destino en lo universal”. Sou vosaltres que atacau el sistema educatiu descentralitzat, quan no demostrau amb la vostra formació acadèmica que el sistema centralitzat del vostre temps d’escolars fos millor.
Amb aquesta rèplica col•lectiva de la Comissió Executiva de l’STEI-i, que signa el seu secretari general Gabriel Caldentey Ramos , nosaltres donam per conclosa aquesta seqüència d’articles i rèpliques, no per manca d’arguments, sinó per “optimitzar el nostre temps”, per dedicar-nos a fer propostes i negociar millores per al nostre sistema educatiu, confiant que la Conselleria d’Educació obri aquest procés de negociació a la Mesa Sectorial d’Educació Pública, convocada per al dia 26 de gener, per donar resposta a les reivindicacions que tos els sindicats representatius de l’ensenyament públic hem formulat. Que hi hagués silenci en què no se sentissin ni volar les mosques és el que vosaltres voldríeu.

Per la Comissió Executiva de l’STEI-i, el secretari general Gabriel Caldentey Ramos