fragment 319 - HAIKUS DE COMBAT

DIJOUS 10 DE FEBRER, 20h A CAN ALCOVER - ESPAI DE CULTURA
Presentació del poemari “Haikus de combat” Edicions Can Sifre, 2010, de Joan Alfons Marí
Farà la presentació en Rafel Gallego i en Marcel Pich farà de Dj amb unes bases musicals fetes especialment per a la presentació.
Al final sake i un poc de picadeta oriental.
El que en diu l'autor:
"L’haiku és un poema breu japonès que consta de tres versos de 5-7-5 síl·labes, sense rima i que intenta copsar un moment, un instant, un pensament, una imatge amb la mínima expressió. En aquest experiment poètic he adaptat la tradició japonesa a l’actualitat contemporània i els haikus parlen de la repressió política, lingüística i cultural que patim, de la guerra d’Iraq, de la guerra del 36, d’amor..."

fragment 294 - regal d' any nou, de reis,...

...del que sigui; res millor que despedir l'any recentment acabat i estrenar aquest nou (?), amb el millor regal que se m'acut: poemes i cançons, poemes i cançons d'enaltiment de l'amor, de l'AMOR així en majúscules, d'estimar, en definitiva.

Pels qui en gaudim, que, suposadament som tots: amor fraternal, amor eròtico- sexual, amor d'amics, amor d'amats, amor d'amics-amats, amor filial, amor paternal/maternal, amor altruista i solidari, amor a nosaltres mateixos, amor a la terra, amor als llibres, amor a ser lliures d'estimar...
Pels qui estimen i són correspostos, pels estimats que ignoren que ho són, pels qui estimen en silenci, pels qui estimen a crits, pels amants feliços, pels amors frustrats, pels amors amagats, pels amors transparents, pels qui van contracorrent, pels qui segueixen estimant-se...
No un poema, sinó 'fragments' d'alguns, dels autors que me sobreposen quan me sent desconhortada o decebuda:
Podeu jugar a endevinar qui en són els o les autores dels fragments i/o el nom del poema.

Aquests en són els autors.

I aquests són els fragments:

I -...Si es cerquen, els estels, per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què volten?...

II - ...El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents.

III -...Junts faríem la drecera
caminant sense por;
jo et trauria les pedres,
i el vent del nord, la pols.

IV -...no anava jo: era l'amor qui em duia,
per tu he mirat, molt amarg, el cantó,
distretament, però amargament sempre.
mai no ens hem vist, però sempre tornava.

V -...Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

VI -...no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraçar més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

VII -...Enyorar-te en present, no et pertany la distància.
Ma pell contra ta pell: més que existir, presència.
Sobirana eclosió de la persona, en tu:
amor
verificable en un cos.
T'estim perquè existeixes: ets accessible al tacte.
Existent a la mà:
la puresa total és desxifrar-te.
...
... (n'hi haurà més...no acabaria mai!!!)

...UNA CANÇÓ D'ANTÒNIA FONT, que no és, ni de bon tros, de les millors, però el contingut de la qual és adient per aquest post:

vos estim a tots igual

Tenc un zoo dins ca meva,
ses lleones se "jalen" sa penya,
ses goril.les mengen herba, realment són bones ties.
I ses àguiles marines són més putes que ses gallines,
sa gallina diu que no (SIC), que és més puta es gorrió.
Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
I es canaris sedentaris tornen "locos" dins sa gàbia,
i ses guàtleres, què bones, sempre n'he de dur de noves.
I es mussol sap metafísica i sa física no falla,
què difícil separar ses coales des "coals"!
Des meus vidres entelats, des meu cel insufucient,
de carrers abandonats, d'arbres tan indiferents.
Ses "monees" en es arbres mengen plàtans de Canàries,
se cotorres discuteixen, es mussol fa tres capades.
I de serps no en vull ni veure que m'espanten ses clientes,
unes nines que se pensen que la Verge nom Esteve.
Perquè sou irracionals, perquè sou elementals,
perquè sou de mar i cel i terrestres com es fang.

I, PER ACABAR...UNA CANÇONETA I MOS N'ANEM, UNA CANÇONETA I MOS N'ANEM...

fragment 230 - fragments de...Miquel Martí i Pol

I el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.

Tots els camins són bons per fer camí.

S'esmena el viure amb més viure.

No t'assenyalis fites: fes camí.

Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.

Hi ha grans rius que ens esperen.

...us heu de despullar de prejudicis
i viure amb els ulls ben oberts
i amb els sentits tensos com un crit.

Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus
i les vostres mans seran de vent i de llum.

He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.

Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.

Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.