fragment 315 - 4 de setembre de 1924: Estellés

DIADA ESTELLESIANA EN EL 86é ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT

Estàtua d'Estellés a la plaça de l’Ajuntament de Burjassot (l’Horta Nord)

"Testament mural

... de la mellor que mai vestís camisa
Jordi de Sant Jordi

El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record en carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada pels amants,
amerada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal·ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents."


Per tu he tornat al carrer dels balcons

per tu he tornat al carrer dels balcons,
ben dematí, per veure si et trobava.
per tu he tornat moltes nits al carrer
ple de balcons i de fulles llarguíssimes.
no anava jo: era l'amor qui em duia,
per tu he mirat, molt amarg, el cantó,
distretament, però amargament sempre.
mai no ens hem vist, però sempre tornava.

No he desitjat mai cap cos com el teu

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!


puig antich
(1974) (fragments)

t'obligaran a masturbar-te
estellés escènic

NOTES BIOGRÀFIQUES:

...El 1965 publica L'amant de tota la vida i el 1966 guanya el premi Ausiàs March de Gandia per L'inventari clement (1971). Durant els anys del canvi de dècada, Estellés resideix a Mallorca i inicia la publicació de bona part de la seua obra: Lletres de canvi (1969), Primera audició (1971) o L'ofici de demà (1972). Al llarg d'aquests anys publica els cinc primers volums de la seua obra completa la qual cosa el consagra definitivament en l'àmbit de les lletres catalanes...