12 de febrer del 2010

fragment 302 - l'arma pedagògica de n'Arcadi Oliveres




Escoltar-lo, sentir-lo, esdevé un plaer i la convicció de que tot és possible.
A n'Arcadi Oliveres li vaig conèixer les passes ja fa un bon grapat d'anys, a València, en unes jornades sobre globalització, cap allà l'any 2001 i ja, aleshores, me va copsar; ell, el seu missatge i la manera de transmetre'ls. Cala, arriba fons, convenç. En necessitaríem mil com ell, que, sens dubte hi són, però jo, personalment, no els conec (bé, a alguns sí, però van més amagats).
La xerrada d'ahir, sobre 'La defensa militar dels interessos de la Unió Europea', va omplir Can Alcover de gent que no bategava escoltant les seves paraules.
Amb frases tan potents com "No m'agrada aquesta Europa, m'ha decebut del tot", "Els pirates no són els somalís, sinó nosaltres", "si la UE demanés l'ingrés a la UE, no l'hi concedirien" (recordant les paraules del professor Joan Subirats), "quin despropòsit! el primer immigrant il·legal fou Colom i era europeu", "la tele entabana; per això ara hi haurà futbol cada dia de la setmana"-...els qui l'escoltàvem ens sentíem esperançats dins la desesperació de l'immobilisme regnant.
Veure que una persona com ell, informat i coneixedor fins a les celles, crític que sap transmetre i calar fins a la medul·la, fa que vegem llum allà on només vèiem foscor i la no sortida de l'endormiscament a què estam avesats.
Em ve al cap la frase de n'Emili Darder: 'Hem de despertar del nostre somni i abandonar la nostra calma; hem de desposseir-nos del nostre personalisme i posseir-nos d’humanisme; agrupar-nos per constituir...'
Va cloure la xerrada donant grans dosi de coratge i d'esperança.
Aquí teniu unes imatges que en Cil va gravar: