9 de desembre de 2009

fragment 289 - el meu john lennon





Poc m'agrada parlar sobre mi i les meves dèries laborals per aquests mitjans, però avui cometré una petita excepció.
En el 29è aniversari de l'assassinat de John Lennon, m'ha vengut al cap, me sol passar cada mes de desembre, quan s'acosten les vacances de Nadal, la seva memòria lligada al meu món laboral d'abans, quan me dedicava a la docència.
Per a mi, com supòs que per a d'altres, haver de fer classes d'una i en una llengua estrangera (anglès) perquè va ser l'especialitat de les opos que vaig haver de triar una mica forçada per les circumstàncies (no hi havia opos de francès ni de català al cos de mestres), no m'estimulava massa, per no dir gens.
Així que vaig decidir trobar mecanismes que m'havien afectat a mi en la meva aventura d'aprenent i que me varen ajudar extraordinàriament com a deixeble.
De tothom és sabut que de recursos per a aprendre a aprendre, el món n'està minat i, ara més que mai, a la xarxa tenim moltes passes guanyades, sempre i quan se'n faci un ús racional.
No sentenciaré que els i les profes de llengües estrangeres fossin pioneres en usar les lletres de cançons per a facilitar l'aprenentage de la llengua a ensenyar, però casi m'atreviria a afirmar-ho.

En la meva època d'estudiant, no disposàvem de l'oferta d'activitats extraescolars que hi ha actualment; així i tot alguna cosa teníem.
Així, a l'edat de vuit anys, vaig poder anar a classes de francès fora de l'horari lectiu, amb una professora nadiva; crec més aviat que era la mare d'alguna companya, no sé, no recordo si es dedicava a la docència o ho feia com a gaudi personal.
A partir de llavors, vaig veure clar que una servidora tenia facilitat per les llengües i que al pas dels anys, seria la meva dèria, casi l'única, m'atreviria a dir, en els meus estudis posteriors i fins i tot més enllà; de fet, encara me dura, ja més enfocada en l'autodidactisme que en la 'titulitis'.
Quan vaig haver de decidir els meus estudis universitaris, tenia molt clar que volia ser intèrpret i/o traductora de francès; tanmateix no es va materialitzar mai degut a les negatives familiars d'anar a estudiar a Barcelona.
No tenia massa opcions; inicialment vaig fer cursos superiors a l'Alliance Française de Palma fins que me vaig decidir pels estudis de la diplomatura de magisteri en l'especialitat de filologia francesa.
El que més recordo de tot aquell aprenentatge, són les cançons dels autors francesos com Jacques Brel, Georges Moustaki (nascut a Grècia), Édit Piaf, Georges Brassens...
Així doncs, una vegada passades les opos d'anglès, amb els estudis previs dels cursos pertinents a l'EOI, vaig posar en pràctica l'ensenyament de la llengua anglesa a través de les cançons; això en els cursos superiors, quan encara teníem alumnes de 1r cicle d'ESO als centres de primària.
I, lligant amb el principi d'aquest text, ahir, en el 29è aniversari de l'assassinat de John Lennon, vaig rememorar la cançó de nadal que els ensenyava als i a les meves alumnes 'Happy Christmas' de John Lennon, que lluny de ser una 'nadala' embafosa, és un crit a la Pau i a l'Esperança, per un món millor.
Aquí la teniu: