Mai he sentit en mi aquesta crida natural que ens han volgut inculcar des de que naixem, sobretot si ets dona.
Fent-ne ironia, m'he qualificat sempre com a 'dona desnaturalitzada'.
Va ser l'altre dia, remenant per la xarxa ( no me faceu dir què cercava), que vaig anar a parar amb un llibre titulat: 'No kids: 40 bones raons per no tenir fills' de la psicoanalista, escriptora i economista francesa Corinne Maier.
En aquesta entrevista de Vilaweb tv, enraona al respecte i diu que és el propi sistema capitalista que fomenta el tenir fills; les grans empreses confien en que tinguem fills perquè això fa que els pares siguin més consumidors; els pares consumeixen més que els solters.
Hi diu coses tan fantàstiques com que l'estat hauria de subvencionar les persones que no tenen fills, perquè els fills contaminen més, fa que hi hagi més persones en el món. Troba que el món potser aniria molt millor amb menys gent, que la superpoblació del planeta és negativa.
Parla també de les 'àrees lliures d'infants' que ha visitat als Estats Units, uns hotels o apartatments on no hi ha els sorolls i problemes propis dels llocs on sí n'hi ha.
Expressa, a més a més, que canvia tant la vida d'una mare, que arriba un moment que només exerceixes com a tal i a conseqüència d'això, ets menys 'parella' i l'erotisme passa a un segon terme.
Sentencia que l'avorriment ens fa tenir fills, i és per això que a França la taxa de natalitat és més alta que a altres països.
Evidentment, el llibre va incitar la polèmica, sobretot de moltes dones-mares.
Així idò, tot i no haver-lo llegit, el pos ara mateix a la llista de pendents.
Fent-ne ironia, m'he qualificat sempre com a 'dona desnaturalitzada'.
Va ser l'altre dia, remenant per la xarxa ( no me faceu dir què cercava), que vaig anar a parar amb un llibre titulat: 'No kids: 40 bones raons per no tenir fills' de la psicoanalista, escriptora i economista francesa Corinne Maier.
No cal dir que m'identific amb el seu discurs; ella, a diferència de mi, és mare de dos fills i per tant, se suposa que parla amb un criteri més fonamentat que el meu. No compartesc en absolut la culpabilitat que dóna als infants; mai, això mai no ho diria jo. La responsabilitat ha de ser per força de les persones adultes que són les que poden decidir si volen o no tenir descendència. Les criatures no han demanat voluntàriamnet de venir al món.
El New York Times la va definir, ja fa uns anys, com a 'l'heroïna de la contracultura'; parla contra la maternitat, des d'una perspectiva progressista i anticapitalista.En aquesta entrevista de Vilaweb tv, enraona al respecte i diu que és el propi sistema capitalista que fomenta el tenir fills; les grans empreses confien en que tinguem fills perquè això fa que els pares siguin més consumidors; els pares consumeixen més que els solters.
Hi diu coses tan fantàstiques com que l'estat hauria de subvencionar les persones que no tenen fills, perquè els fills contaminen més, fa que hi hagi més persones en el món. Troba que el món potser aniria molt millor amb menys gent, que la superpoblació del planeta és negativa.
Parla també de les 'àrees lliures d'infants' que ha visitat als Estats Units, uns hotels o apartatments on no hi ha els sorolls i problemes propis dels llocs on sí n'hi ha.
Expressa, a més a més, que canvia tant la vida d'una mare, que arriba un moment que només exerceixes com a tal i a conseqüència d'això, ets menys 'parella' i l'erotisme passa a un segon terme.
Sentencia que l'avorriment ens fa tenir fills, i és per això que a França la taxa de natalitat és més alta que a altres països.
Evidentment, el llibre va incitar la polèmica, sobretot de moltes dones-mares.
Així idò, tot i no haver-lo llegit, el pos ara mateix a la llista de pendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada